Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres al matí un contenciós administratiu per a impugnar les dues bases de la convocatòria d'estabilització d'interins al sector sanitari, anunciada pel Govern de les Illes Balears, que es varen publicar al BOIB el passat 3 de desembre. L'entitat denuncia que l'estabilització dels interins s'està fent a costa dels drets lingüístics dels catalanoparlants i critica que l'acord de govern publicat al web aquest set de febrer (que encara no ha derivat en cap resolució legal) tampoc no ho esmenaria, perquè, de les 49 categories professionals existents, 15 quedarien excloses del requisit lingüístic de manera permanent i per a les altres 34, considerades de fàcil cobertura segons l'executiu, hi hauria una exempció de dos anys perquè els interins acreditassin el nivell de català. Aquesta exempció permetria estabilitzar professionals sense domini de la llengua, com a mínim, durant dos anys i no és clar que, a la pràctica, si no acrediten el nivell d'aquí a dos anys, aquests professionals puguin ser revocats fàcilment de la plaça.
L'entitat s'ha decidit a presentar el recurs avui, després d'anunciar-ho fa dos dies, atès que s'acabava el termini per a fer-ho i que, ara mateix, no hi ha cap garantia que els drets lingüístics seran respectats. Tot i que l'executiu va publicar un nou comunicat al web el set de febrer amb la voluntat de calmar els ànims de les entitats en defensa dels drets lingüístics, aquest nou text, que encara no ha derivat en cap resolució legal, continua sense tenir en compte els drets dels catalanoparlants i deixa dues voluntats clares: que, a la pràctica, cap dels interins no haurà d'acreditar de manera immediata el domini del català i que només els interins de 34 de les 49 categories professionals es preveu que ho hagin d'acreditar, però no abans de dos anys.
Per a l'ONG del català, la manca de professionals en 15 de les categories, el motiu esgrimit pel Govern balear, no justifica que els interins que en formen part puguin passar a ser funcionaris sense acreditar cap nivell de català. Es tracta, a més, d'una situació que ja ve d'enrere, perquè des del 2016 no s'ha exigit a cap professional que acreditàs que era competent en català: només es va preveure la capacitació en diferit, amb una moratòria de dos anys que permetia continuar a la plaça si no s'acreditava la competència lingüísitica, en algunes contractacions mentre era vigent el decret 8/2018. Aquest decret regulava la capacitació lingüística dels professionals del Servei de Salut, però va ser anul·lat pel TSJIB el 2020, fet que va fer tornar a la situació de provisionalitat de la Llei 4/2016, de mesures de capacitació lingüística per a recuperar l'ús del català a la funció pública.
Però si per aquestes 15 categories professionals l'executiu al·lega que l'exempció del requisit és per la manca de sol·licitants amb el nivell, en el cas de les 38 categories restants, la situació encara és més injustificable perquè el Govern reconeix que no són categories de difícil cobertura (és a dir, que els sol·licitants, per si sols, cobreixen la totalitat de les places). Tot i això, el Govern decideix no demanar el requisit lingüístic de manera immediata, que és com es fa habitualment en els processos d'oposició per a adquirir la condició de funcionari, de manera que hi pot haver interins que no sàpiguen català que prenguin la plaça a aspirants que sí que en saben.
Per a l'entitat, a més, si aquests professionals, al cap de dos anys, no acrediten el nivell lingüístic, seria necessari obrir-los un procediment contradictori per tal de revocar-los la condició de funcionaris. Aquests procediments no són automàtics, suposen una sobrecàrrega de feina per a l'administració i, en tot cas, és arriscat confiar que s'acabin fent, perquè caldria voluntat política per a obrir-los. Així, doncs, seria probable que hi acabàs havent funcionaris estabilitzats a través de convocatòries amb requisit en moratòria que acabassin no acreditant mai el nivell de català.
Demanem més recursos per facilitar que els sanitaris obtenguin el nivell de català i la titulació al més aviat possible
Plataforma per la Llengua considera que ningú no ha de poder ser funcionari a les Illes Balears sense acreditar cap nivell de català i demana al govern que organitzi cursos obligatoris de llengua per al personal sanitari, atès que els de l'Institut d'Estudis Baleàrics són insuficients. Amb l'objectiu que els treballadors obtenguin la titulació al més aviat possible, l'entitat també demana que les proves de capacitació lingüística es facin de manera més freqüent. D'aquesta manera, les persones que han acabat recentment cursos de català i ja en són competents no quedaran excloses dels processos d'estabilització en el cas que l'executiu balear rectifiqui i demani el requisit lingüístic de manera immediata a totes les categories.
L'entitat fa una crida al govern de Francina Armengol, a la qual ha demanat una reunió, que rectifiqui per tal de defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants. L'ONG del català ha estat crítica amb les polítiques lingüístiques del seu executiu i considera que no ha estat una legislatura de recuperació ni molt menys d'avenços en matèria de drets lingüístics: ni en educació ni en consum ni a la funció pública ni a la sanitat. Tanmateix, l'entitat també considera que el govern té ara l'oportunitat d'esmenar-se i d'evitar que la legislatura culmini de la pitjor manera.
