Plataforma per la Llengua denuncia que el govern de les Illes Balears vol que el procés d'estabilització del personal sanitari eximeixi els interins d'acreditar el nivell de català i exigeix al govern que no consumin cap més retrocés en matèria de drets lingüístics de la ciutadania. L'entitat avisa que s'oposarà per totes les vies a aquesta exempció i que no dubtarà a recórrer a la via judicial si s'acaba aprovant i es vulneren, una altra vegada, els drets lingüístics dels catalanoparlants. L'entitat ha estat molt crítica amb les polítiques lingüístiques de l'executiu balear durant tota la legislatura, però considera que no s'entendria de cap manera que el govern aprovàs una mesura com aquesta quan el mandat és a punt d'acabar.
L'ONG del català recorda que el febrer de 2022 el Govern de les Illes Balears pretenia aprovar una Llei d'educació que incorporava el castellà com a llengua vehicular a l'escola. En aquella ocasió, gràcies a la mobilització social i a la pressió mediàtica, l'executiu va acabar rectificant i mantenint el català com a única llengua vehicular. No obstant això, les peticions del Moviment per l'Escola en Català anaven més enllà de la vehicularitat única del català i la nova llei no en va fer cas: el text aprovat no defineix àrees d'urgent intervenció lingüística (AUIL) per a aplicar-hi un sistema d'immersió lingüística, com reclamava Plataforma per la Llengua, ni explicita mesures concretes per a frenar la situació d'emergència lingüística.
Quatre mesos després de l'aprovació de la Llei d'educació, el juny, el govern hi tornava i, en aquesta ocasió, impulsava una estabilització d'interins que comportava vulnerar els drets lingüístics dels ciutadans durant dos anys, perquè donava als interins sense acreditació de català un termini extra de dos anys per a fer-ho. L'entitat proposava que l'estabilització no es fes a costa dels drets lingüístics dels catalanoparlants, sinó que el govern examinàs de manera extraordinària i ràpida tots els aspirants perquè poguessin acreditar el nivell de català sense haver d'esperar als exàmens oficials.
Tanmateix, finalment, el decret llei aprovat mantenia aquestes exempcions, per la qual cosa durant dos anys més els catalanoparlants veuran vulnerats els seus drets lingüístics. Es tracta d'un fet insòlit tenint en compte que ja fa vuit anys de la reforma de la Llei de funció pública, que obliga les administracions a acreditar la capacitació lingüística de tots els treballadors públics. A més, aquest decret llei cronifica la dificultat per a les administracions balears de fer del català la seva llengua de treball, també en les actuacions internes, i va en contra de l'obligació que tenen d'emprendre mesures per facilitar aquest paper, tal com estableix l'article 22 de la Llei de normalització lingüística.
Pel que fa a l'àmbit del consum, l'entitat denuncia que l'executiu tampoc ha fet res per recuperar els drets lingüístics dels consumidors catalanoparlants perduts des que Bauzà va derogar les disposicions lingüístiques de la Llei de comerç. Des d'aleshores, els catalanoparlants estan desemparats com a consumidors. Els tres partits del govern es varen comprometre a arranjar aquesta situació, però a punt d'acabar la legislatura la realitat és que no ho han complit.
L'entitat constata que el segon govern de Francina Armengol no ha estat un govern de recuperació ni d'avenços en matèria de drets lingüístics: ni en educació ni en consum ni a la funció pública. Tanmateix, també fa una crida als partits que en formen part per a evitar perdre una oportunitat més en la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants i els anima a no donar suport a aquesta exempció. En concret, l'ONG del català encoratja especialment Més per Mallorca a continuar fent pressió interna en defensa de la llengua per evitar que aquesta legislatura, caracteritzada, en matèria de llengua, per una successió de decisions erràtiques, culmini de la pitjor manera.
