Plataforma per la Llengua ha publicat avui l'Informe de queixes lingüístiques de 2021, un document que recull i explica les queixes que el servei d'atenció de queixes de l'entitat va rebre durant l'any passat. Aquest servei ofereix assessorament jurídic als catalanoparlants que volen denunciar vulneracions de drets lingüístics, mancances en les polítiques de normalització o males pràctiques lingüístiques i, en els casos més greus, també gestiona les denúncies, representa els interessats i impulsa campanyes de denúncia pública.
Durant el 2021, l'entitat va rebre 1.983 queixes, un 52,2 % més que les 1.303 del 2020 i un 402,0 % més que les 395 del 2016. Aquest augment continu en les queixes és, probablement, un reflex de l'augment en la coneixença pública de l'entitat i la seva incidència creixent en el debat públic. Tanmateix, la formulació de tantes queixes any rere any també indica que, per a moltes persones, la situació de la llengua està lluny de ser la desitjable i que la normalització lingüística encara no és un procés acabat. Molts ciutadans denuncien que tenen dificultats per fer servir el català amb normalitat, que els seus drets lingüístics no són sempre respectats i que el català no té el reconeixement o l'estatus que seria esperable als seus territoris tradicionals. Probablement, en estats en què el reconeixement de les llengües autòctones és igualitari, com Bèlgica, Canadà o Suïssa, el descontentament dels ciutadans dels diferents grups lingüístics és menor.
Tot i que el marc normatiu general és advers al català, 6 de cada 10 queixes rebudes van ser per fets que contravenien la legislació vigent, una proporció en línia amb la dels anys anteriors. En el cas del sector públic, la proporció de queixes relacionades amb fets il·legals va ser encara més gran: tres quartes parts. Aquestes dades apunten que les normes específiques de protecció del català no són plenament efectives quan el disseny constitucional general en desincentiva l'ús i privilegia el del castellà, especialment quan existeixen dinàmiques de minorització que ja eren presents quan es va elaborar aquest disseny.
Cal tenir present que, per virtut del que disposa la Constitució espanyola, el castellà és llengua oficial arreu de l'Estat i ho és en exclusiva de les institucions generals radicades a Madrid, mentre que les altres llengües autòctones només poden ser oficials en territoris concrets i si ho estableixen els seus estatuts d'autonomia. A més, segons aquesta constitució, el castellà és d'obligat coneixement per a tots els ciutadans mentre que, segons el Tribunal Constitucional espanyol, el coneixement de les altres llengües no pot ser requerit de manera generalitzada ni equivalent. Aquesta desigualtat en el reconeixement constitucional facilita que les institucions generals de l'Estat aprovin normes que privilegien el castellà i que l'imposen en exclusiva, tant en l'actuació de les administracions públiques com també en el món privat.
La legislació actual, sumada a dinàmiques històriques de minorització del català provocades igualment per l'acció estatal (una acció estatal sovint repressiva i persecutòria), crea un terreny de joc desfavorable al català tant en el sector públic com en el privat. Fins i tot quan no hi ha una exigència directa de fer servir el castellà en un àmbit concret, el redactat de les normes jurídiques generals n'afavoreix l'ús; per exemple, si el castellà és de coneixement generalitzat per imposició constitucional, molts comerços contractaran personal que sabrà castellà, però no necessàriament català, i això crearà obstacles perquè els catalanoparlants puguin expressar-se en la seva llengua en aquests espais.
Els motius i els sectors de les queixes
Pel que fa al motiu de les queixes, el 38,2 % van ser per la manca d'atenció oral o escrita en català, una xifra semblant a la dels anys anteriors. En segon lloc, hi ha les queixes per les pàgines web i els serveis en línia (el 13,9 % del total) i, més enrere, la informació exposada al públic i la megafonia (11,3 %), la llengua del producte (11,3 %), el canvi de llengua d'una assignatura universitària (5,2 %), els contractes, tiquets i factures (4,1 %), la documentació oficial (3,6 %), el cinema i els mitjans de comunicació (3,3 %), l'etiquetatge i les instruccions de productes (1,9 %), i la publicitat (1,5 %). Per últim, un 5,6 % de les queixes van ser per fets no relacionables amb cap de les categories esmentades.
Un any més, més de la meitat de les queixes van estar relacionades amb el món del consum i l'empresa: van ser el 55,4 % del total. Tanmateix, durant el 2021, les queixes relacionades amb el sector públic van marcar un pic i van arribar al 44,6 %, quan en anys anteriors representaven entre un 30 i un 40 % del total. En qualsevol cas, cal tenir present que les dues esferes no són compartiments estancs i que el fet que la legislació espanyola reconegui de manera desigual les diverses llengües de l'Estat influeix, de manera més directa o més indirecta, en totes les facetes de la vida.
La majoria de queixes són a Catalunya per una sensibilització dels catalans més elevada
Pel que fa a la distribució territorial, aproximadament 9 de cada 10 queixes rebudes el 2021 van ser per fets succeïts a Catalunya. Es tracta d'una desproporció, atès que només el 55 % de la població dels territoris catalanoparlants viu a Catalunya. A més, la comarca del Barcelonès concentrava el 45,3 % de les queixes de Catalunya, tot i representar només el 30 % de la població.
La primera dada s'explica sobretot per la disgregació històrica dels territoris catalanoparlants. Per una banda, la integració històrica d'aquests territoris en un imperi espanyol i posteriorment un estat espanyol de predomini castellà va conduir a la solidificació d'identitats privatives i a l'afebliment de la consciència d'unitat. Això ha dificultat els projectes, moviments i iniciatives comuns. Per altra banda, aquesta desconnexió mútua ha fet que les societats dels diferents territoris catalanoparlants hagin desenvolupat tendències i visions ben diverses. En contrast amb el País Valencià i les Illes Balears, Catalunya va desenvolupar durant els segles XIX i XX un moviment nacionalista alternatiu a l'espanyol, que en qüestionava els mites i pressupòsits, entre ells els lingüístics, i que donava una gran importància a la llengua autòctona. Aquest nacionalisme propi pot explicar que la minorització del català es percebi de manera més negativa a Catalunya que en altres territoris en què el nacionalisme espanyol, que és supremacista castellà, ha tingut menys contestació. Quant a la sobrerepresentació de Barcelona, probablement es pot explicar per l'efecte capitalitat: és la seu de moltes institucions i de grans empreses, té una composició demogràfica complexa i també té una societat civil forta i activista.
A més de l'Informe de queixes, Plataforma per la Llengua també publica anualment l'Informe de discriminacions, que recull les discriminacions patides pels catalanoparlants en mans de les administracions públiques; l'Informe de novetats legislatives, que analitza les normes aprovades durant l'any que imposen o privilegien la llengua castellana, i un informe que analitza la presència del català als portals web de l'administració espanyola.
