A final de juliol el govern espanyol va publicar un Reial decret al Butlletí Oficial de l'Estat amb el qual concedia 5 milions d'euros a la Real Academia Española (RAE), la institució que vetlla per la normativa del castellà. Concretament, el Reial decret 632/2022 encarregava a la RAE que utilitzés aquests diners per garantir "l'execució del Projecte Llengua Espanyola i Intel·ligència Artificial" (LEIA). Segons la pàgina web de la RAE, el projecte LEIA té com a principal objectiu garantir la presència del castellà en la intel·ligència artificial i assegurar que se'n fa un "ús correcte", per "evitar que se'n perdi la unitat que permet que més de 585 milions de persones puguin comunicar[-s'hi] sense dificultats".

El Reial Decret del govern espanyol fa servir aquesta mateixa justificació en la concessió de milions a la RAE: l'Acadèmia ha de vetllar "perquè els canvis que experimenti la llengua espanyola en la seva constant adaptació a les necessitats dels seus parlants no trenquin la unitat essencial que manté en tot l'àmbit hispànic". La norma, a més, afegeix que cal "evitar que els operadors tecnològics facin un mal ús de la nostra llengua [sic] acceptant-ne corrupcions i formes incorrectes d'expressió l'ús de les quals s'expandeix ràpidament entre la població". Cal tenir en compte que la unitat de la llengua catalana o el seu correcte ús no només no han estat mai prioritat de l'actuació estatal, sinó que les institucions generals de l'Estat en són encara enemigues. Per exemple, moltes pàgines web oficials de l'administració estatal i dels òrgans generals de l'Estat tenen versions lingüístiques en "català" i en "valencià", com si es tractessin de llengües diferents. Aquestes versions solen ser traduccions parcials o residuals de la pàgina en castellà i en la seva gran majoria contenen errors lingüístics greus.

El Reial decret 632/2022 justifica també la subvenció a la RAE sota la idea que són "cada vegada més necessàries (...) unes infraestructures lingüístiques en espanyol d'alta qualitat (...) per a una investigació i una innovació pioneres, i són fonamentals per a donar suport a les noves tecnologies habilitadores digitals essencials". Això, novament, mostra una incongruència de la ideologia nacionalista espanyola, fortament vinculada a les institucions estatals. Sovint, els defensors d'aquesta ideologia ataquen els projectes de subvenció, impuls i normalització del català amb la idea que la intervenció pública per enfortir una llengua és il·legítima, atès que interfereix en el lliure mercat i limita la llibertat dels individus. A més, afegeixen que l'extensió i fort ús social del castellà són espontanis i es deuen únicament a la seva utilitat superior i natural.

Tot i que a l'exposició de motius del Decret s'hi diu que el projecte Nova Economia de la Llengua, en el qual s'insereix la norma, promou també el coneixement de "les llengües cooficials", no es coneixen subvencions equivalents o demogràficament proporcionals per a l'impuls d'aquests altres idiomes. L'exposició de motius també fa seus els postulats supremacistes del nacionalisme espanyol: "la raó que sigui l'Administració General de l'Estat la que executi la subvenció queda plenament justificada pel fet que la llengua espanyola vertebra la nació en el seu conjunt, atès que supera àmpliament l'àmbit autonòmic, per la qual cosa correspon a l'Estat l'homogeneïtzació d'aquestes actuacions, ja que l'activitat pública de protecció de la llengua que desenvolupa la Reial Acadèmica Espanyola té àmbit estatal i no és possible el seu fraccionament, la qual cosa justifica la centralització de la gestió per l'Estat".

Aquest Reial decret és una de les 55 normes lingüísticament discriminatòries amb els catalanoparlants aprovades per les autoritats espanyoles i europees durant el tercer trimestre de 2022. Aquestes 55 normes regulen aspectes ben diferents:

Àmbit principal d'afectació	Disposicions		Total
	Estatals	Comunitàries
Certificacions, títols i carnets	2	0	2
Educació	4	0	4
Etiquetatge i instruccions	0	6	6
Funcionament de l'administració i relacions interadministratives	3	3	6
Obligacions empresarials	2	7	9
Promoció	3	0	3
Relacions dels ciutadans amb l'administració	3	0	3
Requisits de coneixement	3	0	3
Requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis	18	0	18
Simbologia i reconeixement	1	0	1
Total	39	16	55

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

Com es pot veure, l'àmbit més generador de normes discriminatòries durant els mesos de juliol, agost i setembre va ser el dels ajuts i els premis, amb un total de 18. Es tracta de normes gairebé sempre estatals que exigeixen que la sol·licitud, la documentació obligatòria i les obres candidates a premis siguin en llengua castellana o hi estiguin traduïdes. Més enllà de la discriminació de base, es tracta d'una mesura especialment inhibidora de l'ús del català: la traducció és costosa i això predisposa que les empreses i els particulars que es poden beneficiar d'ajudes utilitzin per defecte el castellà en la documentació interna i la producció escrita.

Cal tenir en compte que les normes en aquest àmbit específic han augmentat molt en els darrers temps, en bona part per la incidència dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), finançats en part amb fons europeus i gestionats pel govern espanyol. El primer trimestre de 2021 va haver-hi una sola norma discriminatòria en la concessió d'ajuts i de premis i el segon només 2. El tercer trimestre d'aquell any van pujar a 11 i el quart a 14. El primer trimestre de 2022 van ser tan sols 3, però el segon trimestre van enfilar-se fins a 17. A tall d'anècdota, en els darrers mesos moltes d'aquestes normes han començat a incorporar una clàusula que aparentment cerca justificar la discriminació o excusar-ne l'òrgan concret d'emissió: la imposició del castellà seria "de conformitat amb allò previst sobre llengües oficials a l'article 15 de la Llei 39/2015, de l'1 d'octubre". Es tracta de la Llei del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que estableix que només es poden utilitzar llengües diferents del castellà si són oficials als territoris en què tenen la seu física els òrgans encarregats de conduir els procediments en qüestió.

Al marge de les normes sobre ajudes i premis, el tercer trimestre de 2022 es poden destacar les següents disposicions discriminatòries:

1. Les bases del XXXV Premi Internacional Menéndez Pelayo estableixen que els candidats havien de ser "autors de llengua espanyola o portuguesa". Aquest premi és atorgat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i distingeix personalitats destacades en l'àmbit de la creació literària o científica l'obra escrita de les quals presenti una dimensió humanística notable. Aquesta institució és un organisme autònom del Ministeri d'Universitats espanyol. Creat l'any 1932 pel govern de la II República espanyola, aquest centre té la seu històrica a Santander però el domicili social és a Madrid i disposa de múltiples seus en diferents ciutats de l'Estat espanyol.
2. El Reial decret 589/2022 estableix que els ciutadans dels estats de la Unió Europea podran concórrer a les mateixes proves per a l'accés a places de formació sanitària que els ciutadans espanyols. Els ciutadans de tercers estats que tinguin subscrits determinats convenis de col·laboració amb Espanya també podran concórrer en algunes proves. La norma estableix que els aspirants de països en què el castellà no sigui oficial hauran d'acreditar "un coneixement suficient de l'esmentada llengua". Cal tenir present que als ciutadans espanyols no se'ls demana aquesta acreditació perquè la Constitució espanyola ja els imposa una obligació individual de conèixer el castellà.
3. Els Estatuts de la Reial Federació Espanyola de Futbol permeten que a les comunitats autònomes amb altres llengües oficials les federacions respectives hi tradueixin els documents federatius, però estableix que en cas de discrepància la versió castellana prevaldrà. Els documents adreçats a la Reial Federació Espanyola de Futbol que es presentin en alguna d'aquestes llengües s'hauran d'acompanyar obligatòriament d'una traducció literal al castellà. Les llicències emeses per federacions autonòmiques que habilitin per a la participació en activitats i competicions estatals hauran de consignar les dades com a mínim "en llengua espanyola, oficial de l'Estat".
4. El Reglament d'Execució (UE) 2022/1409 regula el funcionament del servei web allotjat per EU-LISA a efecte que els ciutadans de països tercers a la UE proporcionin un seguit de dades amb motiu d'una estada en territori europeu. Entre altres coses, el reglament estableix que el formulari de registre de transportistes exigirà que presentin un seguit de documents empresarials i una còpia electrònica de l'extracte del seu registre mercantil oficial. Aquest document ha d'estar redactat o traduït de manera oficial a "una de les llengües oficials de la Unió, a l'islandès o al noruec".  Les institucions europees posaran a disposició dels transportistes un lloc web d'assistència que inclourà una llista de preguntes i respostes "en totes les llengües oficials de la Unió".
5. El Reial decret 728/2022 disposa que els controladors aeris i els alumnes de controlador aeri que no tinguin una anotació de competència lingüística vàlida en castellà no podran exercir les competències de llurs llicències a l'Estat espanyol.
6. Una ordre del Ministeri de Justícia, JUS/912/2022, crea una comissió que ajudi a modernitzar el llenguatge jurídic. Un dels membres de la comissió serà "la persona titular de la Direcció del Departament "Español al día" a la "Real Academia Española". No es preveu que hi hagi cap representant de l'Institut d'Estudis Catalans o de cap altra institució de regulació de les llengües autòctones de l'Estat espanyol diferent del castellà.

En el cas de les autoritats espanyoles, les normes discriminatòries troben el seu fonament en el redactat antiigualitari de l'article 3 de la Constitució espanyola, que reconeix el castellà com a llengua oficial de l'Estat en exclusiva i limita territorialment la possibilitat que les altres llengües siguin oficials. Aquest mateix article imposa a tots els ciutadans espanyols un deure de saber castellà, circumstància que a la pràctica significa que els parlants de llengües diferents del castellà tenen una obligació d'adaptació al grup lingüístic dominant. En el cas de les institucions europees, les normes discriminatòries es deriven del fet que el català no és llengua oficial de cap estat membre ni tampoc de la Unió, en tots dos casos pel rebuig de les institucions espanyoles que disposi d'aquesta condició. Les normes comunitàries solen protegir o privilegiar les llengües dels estats o de la unió sense esmentar-les pel nom i, per tant, si el català esdevingués oficial en aquests plans de govern, es veuria beneficiat automàticament per una gran quantitat de regulacions europees.

L'origen de la normativa discriminatòria: una concepció supremacista de la societat

El reconeixement de les llengües a l'Estat espanyol segueix una lògica contrària a la seguida per les democràcies plurilingües igualitàries. En aquests països, les administracions tenen per llengües oficials totes les parlades tradicionalment dins dels territoris de la seva jurisdicció, cosa que a la pràctica significa que l'administració general opera en totes les llengües de l'Estat mentre que les administracions cantonals o provincials són habitualment monolingües en la llengua respectiva. A l'Estat espanyol una sola llengua, el castellà, és reconeguda com a oficial del conjunt de l'Estat i els altres idiomes només poden ser oficials, conjuntament amb el castellà, als territoris en què s'han parlat tradicionalment i si són objecte d'un reconeixement específic.

Aquesta diferència en el tractament de les llengües és conseqüència de la diferència de concepcions que inspiren els diferents arranjaments constitucionals. En els casos de les democràcies plurilingües es parteix d'un principi d'igualtat i d'igual dignitat entre grups lingüístics. Els anglòfons no tenen més dret sobre l'estat canadenc que els francòfons. L'estat suís no és més propietat dels germanòfons que dels francòfons o els italianòfons. En el cas espanyol es parteix d'una idea supremacista i històricament revisionista, segons la qual el castellà seria una llengua superior a la resta d'idiomes de l'Estat, tant per la seva demografia, com per les seves qualitats intrínseques, com per la seva suposada expansió històrica natural, i tot això justificaria que se'l considerés la llengua "comuna" de la població i que rebés un reconeixement superior de l'Estat. L'Estat espanyol, doncs, es concep a si mateix com l'estat dels castellanoparlants, de la llengua i la cultura castellana, elevades al rang de llengua i cultura espanyoles. En aquest marc, el reconeixement d'altres llengües és vist com una concessió a interessos concrets, particulars. En qualsevol cas es rebutja que el reconeixement pugui ser igualitari amb el castellà.