Un estudi de Plataforma per la Llengua ha conclòs que més del 60 % dels menorquins comença les converses en català i que gairebé el 65 % parla habitualment en aquesta llengua. La investigació assenyala que el català és majoritari, especialment, entre els més grans de 65 anys, que tenen el català com a llengua habitual en un 70,5 %, dels casos i, sobretot, en la població d'entre 18 i 35 anys. En aquesta franja d'edat, la dels més joves, el percentatge de parlants amb el català com a llengua habitual puja al 73 %.
El report de l'ONG del català s'ha fet a partir d'una enquesta telefònica aquest 2022 a una mostra representativa de la població menorquina amb l'objectiu de conèixer-ne les competències, els comportaments, les percepcions i els usos lingüístics. Segons aquesta investigació, més del 95 % dels menorquins entenen el català, prop del 80 % el saben parlar i més de la meitat dominen les quatre habilitats comunicatives en català: entendre'l, parlar-lo, llegir-lo i escriure'l.
Pel que fa a les percepcions sobre la llengua, hi ha un consens majoritari que el català és útil. Gairebé el 90 % dels menorquins afirmen que el català serveix per sentir-se part de la societat menorquina i és útil per als infants i joves, vora el 75 % pensen que serveix per tenir més oportunitats de relació social i quasi el 60 % assenyalen que va bé per tenir una carrera professional d'èxit.
En relació amb el nom de la llengua i la unitat lingüística, el report permet saber que, tot i que el 57,4 % dels menorquins es refereixin a la llengua amb el nom de menorquí (a més d'altres fórmules com ara català (39,3 %), valencià, mallorquí o maonès), gairebé el 80 % dels habitants de l'illa tenen clar que el que es parla a Palma, Barcelona i València és la mateixa llengua.
Tot i que aquestes dades haurien de convidar a l'optimisme pel que fa a la salut i les perspectives de futur de la llengua catalana a Menorca, no tot és tan positiu: d'entrada, l'estudi també assenyala que una quarta part dels catalanoparlants s'adrecen en castellà als desconeguts i que un altre 17,8 % ho fa en una llengua o una altra en funció de la situació. En el cas que l'interlocutor parli en castellà, més d'un 91 % dels menorquins declara que s'hi adreçaria directament en castellà.
Pel que fa al consum cultural, aquest és un dels grans reptes de millora per al català. En aquest àmbit, la llengua castellana hi és majoritària i el català ronda el 20 % del consum televisiu i de llibres, el 12,2 % del consum de música en directe i un anecdòtic 3,5 % en el contingut de plataformes digitals. Aquesta situació, en canvi, no es repeteix en el consum teatral, en què el català té més presència que el castellà i el 25,4 % de la població diu que la darrera obra que ha vist ha estat en català mentre que només el 15,5 % diu que ha estat en castellà.
El que es desprèn de l'estudi de Plataforma per la Llengua és que el català es troba a Menorca en una situació dual: la llengua és majoritària en l'àmbit familiar i social, el seu nivell de coneixement és elevat i bona part de la població el considera útil, però, en canvi, viu en una situació d'inferioritat i subordinació respecte del castellà en els comportaments sociolingüístics i en el consum cultural.
