Plataforma per la Llengua ha participat en el 66è Congrés de la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN), que s'ha celebrat entre dijous i dissabte a Berlín, i ha aconseguit que l'assemblea de delegats d'aquesta organització internacional admeti l'entitat com a membre associat i aprovi per unanimitat una resolució crítica amb les polítiques lingüístiques de l'Estat espanyol. L'organització és un dels actors principals en la defensa de les minories nacionals i lingüístiques, i el congrés ha comptat amb més de 200 participants. Per part de l'ONG del català, hi ha assistit el cap de drets lingüístics, Òscar-Adrià Ibàñez, que s'ha pogut reunir amb Denise Loop, diputada dels Verds al parlament alemany.
La resolució, aprovada a instàncies de Plataforma per la Llengua i treballada amb la junta executiva de FUEN, denuncia que les autoritats espanyoles imposen l'ús del castellà a la vida pública i privada, i que el català perd parlants a causa dels obstacles de l'Estat espanyol i de la manca de reconeixement dels catalanoparlants com a minoria lingüística. El text apunta que el supremacisme castellà afecta l'ús del català en àmbits tan diversos com el judicial, l'educatiu, l'universitari, l'empresarial o el dels serveis públics, i exigeix a l'Estat espanyol, als estats de la Unió Europa i a les institucions internacionals que s'impliquin per canviar-ho.
En concret, la resolució de FUEN els fa sis demandes. D'entrada, que garanteixin que el català és reconegut oficialment com a llengua minoritària dins de l'Estat i que el govern espanyol respecta totalment els drets lingüístics dels catalanoparlants. En segon lloc, que es faci un cens de les minories lingüístiques de l'Estat analitzant els usos lingüístics dels parlants, les seves preferències lingüístiques, els sentiments de pertinença o l'autoidentificació. En tercer lloc, que reconeguin que la disminució dels parlants de les llengües natives s'ha d'abordar amb polítiques públiques que serveixin per recuperar els nivells anteriors d'ús d'aquestes llengües. En quart lloc, que es normalitzi el català a la justícia, l'educació, les universitats, la sanitat, les forces de seguretat, les empreses o l'administració pública a través de requisits lingüístics per als treballadors i de formació lingüística. En cinquè lloc, que es lluiti contra la intolerància i la discriminació per raó de llengua i, per últim, que es garanteixi que Espanya compleix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (CELROM) i el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals.
El cap de drets lingüístics de Plataforma per la Llengua, Òscar-Adrià Ibàñez, al 66è Congrés de FUEN
Plataforma per la Llengua, nou membre associat de FUEN
El 66è Congrés de FUEN també ha servit per aprovar que Plataforma per la Llengua passi a ser membre associat d'aquesta xarxa. Si des del 2018 l'entitat en formava part en qualitat de membre de suport, fet que no li permetia votar a l'assemblea de delegats, a partir d'ara en serà membre associat i ja hi podrà votar. Es tracta d'un pas previ per ser admès com a membre ordinari, una condició que haurà d'esperar, com a mínim, dos anys, però que li permetria tenir fins a sis vots a l'assemblea anual de delegats.
La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN) és el principal defensor de les minories nacionals i grups lingüístics autòctons d'Europa, i agrupa més de 100 organitzacions de 36 estats europeus. L'organització va néixer el 1949 a Versalles per donar un paper digne a les diferents nacions i minories després de la Segona Guerra Mundial, i darrerament ha coordinat iniciatives com el Minority Safepack, una iniciativa legislativa a escala europea per millorar la protecció de les minories. Actualment, FUEN és la veu de les minories nacionals, ètniques, lingüístiques i religioses a organitzacions internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) o l'Organització de les Nacions Unides, en la qual té un estatus consultiu. A més, l'entitat té un estatus participatiu a la Unió Europea i al Consell d'Europa.
