"O me hablas en castellano o no te atiendo" han estat les paraules que una funcionària de la Diputació d'Alacant li ha etzibat a una treballadora d'un ajuntament de la Marina Alta per haver-se expressat en valencià en una conversa telefònica. Plataforma per la Llengua ha accedit en exclusiva als àudios enregistrats per l'empleada del consistori, que assegura que no és la primera vegada que pateix discriminacions lingüístiques en les seues comunicacions amb la Diputació.
L'empleada de l'ajuntament va telefonar a l'Oficina Provincial de Fons Europeus per a gestionar unes subvencions. "En la Diputación de Alicante no es obligatorio hablar en valenciano", "O me hablas en castellano o no podemos hablar, así de claro" i "Yo soy de Madrid y no conozco el valenciano" han estat algunes de respostes de la funcionària de la Diputació a la petició de la treballadora de l'ajuntament de poder-se expressar en la llengua pròpia del país: "No és obligatori que tu em parles en valencià, per desgràcia, però sí que m'atengues, que jo et puga parlar en valencià". La funcionària tancà la conversa tot advertint que "a la próxima vez no te podremos atender".
No era la primera vegada que es comunicava per telèfon amb la Diputació d'Alacant. En altres ocasions ja l'havien discriminada per dirigir-s'hi en valencià, però finalment havien accedit a la possibilitat que es poguera expressar en la seua llengua materna, segons assegura la treballadora a Plataforma per la Llengua. Aquesta vegada, però, cansada de les continuades discriminacions, va decidir enregistrar la conversa en dos àudios, als quals l'ONG del valencià hi ha tingut accés. Podeu escoltar-los a través del següent enllaç:
"Una situació pròpia de temps passats"
L'alcalde de la localitat de la Marina Alta qualifica els fets com "una situació pròpia de temps passats" en una queixa formal que ha elevat al president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, que alhora és el president del Partit Popular al País Valencià. Mazón ha demostrat en comptades ocasions les seues postures polítiques contràries a la normalització del valencià i partidàries del terraplanisme lingüístic, tot considerant valencià i català dues llengües diferents.
En el mateix escrit, el primer edil sol·licita a la Presidència de la Diputació que s'aborde "de forma immediata la dotació dels mitjans que siguen necessaris per a l'efectiu acompliment de la legalitat vigent en matèria lingüística", tot citant la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), vigent des de 1983.
Amb la llei a la mà, l'empleada discriminada tenia dret a ser atesa en valencià. D'una banda, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià proclama el valencià com a "llengua pròpia de l'administració valenciana" i, per tant, també de la Diputació d'Alacant. D'altra banda, és d'aplicació la Llei de la Funció Pública Valenciana, en la qual s'estableix que el personal empleat públic té dret a no ser discriminat per raó de llengua. El "respecte als drets fonamentals" i evitar "qualsevol actuació que puga produir una discriminació lingüística" són principis rectors de la conducta del funcionariat.
Tot i que no s'obliga els funcionaris individualment a saber valencià, sí que existeix a l'administració un deure d'organitzar-se, de tal manera, que l'atenció en les llengües oficials estiguen disponibles. En tot cas, un treballador públic no té el dret de privar l'atenció d'un servei per usar el valencià.
