El Govern de les Illes Balears va aprovar, fa pocs dies, el Decret Llei 6/2022, de 13 de juny, que preveu l'exempció de l'acreditació de llengua catalana per a funcionaris interins de les administracions autonòmica, insular i local que no la puguin acreditar. És a dir, es convocaran diversos processos d'estabilització del personal al servei de l'administració pública en forma de concursos-oposició o concursos. Aquesta situació s'emmarca dins de les mesures impulsades per l'anterior ministre espanyol de política territorial i funció pública, Miquel Iceta, per a regularitzar el gran nombre de treballadors en situació de temporalitat.    

El nou Decret Llei, però, estableix una excepció que afecta plenament els drets lingüístics de la ciutadania i la capacitat de les administracions de funcionar internament en català: si, en arribar les oposicions, els aspirants que ara treballen per a l'administració no tenen el nivell de català que els pertoca per categoria laboral, no quedaran descartats sinó que tendran un termini de dos anys per a acreditar-lo en cas que guanyin la plaça. En canvi, els aspirants que no treballen actualment per a l'administració, sí que quedarien eliminats en cas de no acreditar el nivell de català corresponent a la plaça. El decret estableix que, si passats aquests dos anys no s'ha acreditat el nivell de llengua catalana, aquestes persones seran remogudes del lloc de treball.      

Dins tot aquest context, Plataforma per la Llengua Illes Balears vol fer les valoracions següents:

• El Govern va improvisant perquè no té una idea clara de quina ha de ser la seva política lingüística.
• Les exempcions d'acreditació del nivell de coneixement de la llengua catalana suposen una vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Els drets lingüístics no estan garantits durant aquests aquests dos anys.
• Trobam insòlit que, després de vuit anys de la modificació de la Llei de funció pública que va establir l'obligatorietat de la capacitació lingüística en català de tots els treballadors públics, el Govern encara mantengui interins que no disposen la capacitació lingüística requerida.
• A més, els efectes del Decret Llei esmentat poden cronificar la dificultat per a les administracions públiques de les Illes de fer del català la seva llengua de treball, també en els actuacions internes. L'article 22.2 de la Llei de normalització lingüística obliga els poders públics a emprendre mesures que facilitin aquest paper per al català. Aquesta actuació del govern va en sentit contrari.  
• La remoció d'un treballador no significa la pèrdua de plaça. El personal funcionari remogut del lloc de treball és adscrit amb caràcter provisional a altre lloc de treball. Per tant, seguirà sent treballador per a la funció pública sense nivell de català.
• Res no ens assegura que d'aquí dos anys, quan els treballadors interins hagin d'acreditar el nivell de català,  n'hi hagi qualcun que vagi als tribunals i aquests diguin que no el poden excloure del lloc de treball adscrit a la plaça obtenguda en aquest provés només per raó de manca de capacitació lingüística en català.
• Entenem que el mandat d'estabilització que deriva de la legislació impulsada per Miquel Iceta implica actuacions ràpides. Per això proposam que es promoguin exàmens extraordinaris de tots els nivell de català perquè els aspirants a aquests processos d'estabilització puguin acreditar el seu nivell de coneixement del català actual.
• L'Administració, a més d'exigir, ha de posar facilitats perquè els treballadors facin els cursos de català i els actuals de l'IEB són insuficients. Demanam que el Govern posi a disposició de tot aquest personal uns cursos obligatoris (en format digital o presencial), a fi que els treballadors obtenguin la titulació al més aviat possible.

La funció dels representants polítics és legislar, governar i aportar solucions, no prendre mesures per a ajornar dos anys la situació i evitar de resoldre-la. Alhora, han de complir i fer complir l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística. Aquesta mesura no s'adiu amb l'esperit del nostre ordenament jurídic que emana que l'administració ha de garantir l'ús normal de la llengua catalana.      

Per tots aquests motius, Plataforma per la Llengua exigeix al govern una rectificació immediata i que promogui la modificació del Decret Llei perquè no prevegi aquesta excepció. En cas que no es produeixi aquesta modificació, l'ONG del català demana als Diputats al Parlament de les Illes Balears que votin en contra del Decret Llei al Parlament. Si amb la Llei d'educació l'ONG del català es va mantenir insubornable, ara no serà una excepció. Per una raó molt senzilla: volem viure plenament en català.