"El català es troba en una situació d'emergència lingüística, i per revertir la situació no n'hi ha prou amb la seducció dels parlants: el que li cal a la llengua són sobretot polítiques lingüístiques que la promoguin". Ho ha defensat el cap de drets lingüístics de Plataforma per la Llengua, Òscar-Adrià Ibàñez, en una compareixença aquest dimecres, primer de juny, a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya.

El representant de l'entitat ha comparat les ambicioses polítiques lingüístiques del País Basc amb l'absència de polítiques de Galícia per demostrar que una política lingüística ambiciosa "garanteix resultats molt bons". Si, en el cas del País Basc, s'ha aconseguit que la població jove ja sigui el sector de població que més parla basc, en el cas de Galícia la majoria dels nets dels parlants de gallec ja no parlen la llengua dels seus avis.

Pel que fa al català, malgrat que la situació no és la mateixa, encara hi ha molt marge per millorar les polítiques per defensar-la. Un dels àmbits en què el marge és més gran és la justícia. Per a Òscar-Adrià Ibàñez, "la justícia és l'exemple de com seria el català si no es fes política lingüística. Des del 2004, el percentatge de sentències emeses en català ha caigut any rere any, i ara ja es troba per sota del 7%. El català hi és inexistent, perquè l'administració no hi ha fet política lingüística per afavorir-lo".

Durant la compareixença, el cap de drets lingüístics de l'entitat ha apuntat alguns dels reptes principals de la llengua a mitjà i llarg termini. Són els següents:

• 1. Millorar el reconeixement del català a escala estatal i internacional

Òscar-Adrià Ibàñez ha assenyalat que "el català es troba en una situació insòlita pel que fa al reconeixement oficial, tenint en compte el nombre de parlants que té". Per Ibàñez, "l'Estat espanyol s'identifica únicament amb un grup lingüístic, el castellanoparlant, mentre que el 20% d'habitants del territori parla com a llengua habitual una llengua diferent de la castellana".

La supremacia del castellà té conseqüències per a la resta de llengües pròpies en molts àmbits diferents i, de fet, com ha recordat el representant de Plataforma per la Llengua, "cada any el govern i les corts espanyoles aproven desenes de disposicions que privilegien el castellà".  

"La cooperativa La Titaranya", ha exemplificat Ibàñez, "va ser obligada a presentar una traducció jurada dels estatuts al castellà per poder rebre una subvenció del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030", un ministeri dirigit per Ione Belarra, secretària general de Podem. De fet, el mateix govern espanyol no pot ni garantir l'atenció quan els ciutadans s'hi comuniquen en català, perquè "les places de l'administració estatal que preveuen el català com a mèrit no arriben ni al 2%".

Segons el cap de drets lingüístics de l'entitat, si cal ser optimistes per alguna cosa, és perquè "els simpatitzants de tots els partits voldrien que els funcionaris sabessin parlar català. Fins i tot, en el cas de Vox, ho defensen dos terços dels simpatitzants", ha afegit.

El representant de Plataforma per la Llengua també ha aprofitat la intervenció per ensenyar l'evolució de les discriminacions lingüístiques greus patides per ciutadans en mans de les administracions públiques de l'Estat espanyol. L'any 2020 van marcar un rècord i van ser 52. Un dels reptes de la política lingüística ha de ser eliminar la catalanofòbia i els casos de discriminacions lingüístiques.

• 2. Assegurar la vehicularitat del català a l'educació

Per Plataforma per la Llengua, assegurar el català com a llengua vehicular de l'educació és un altre dels reptes del català. "La llengua cada cop es fa servir menys entre els alumnes i també entre els docents", ha explicat Ibàñez. Ho demostra un estudi del Consell Superior d'Avaluació del sistema educatiu (2022), un informe del Síndic de Greuges i l'estudi de patis d'escoles i instituts de zones urbanes elaborat per l'entitat el 2019. Segons aquest darrer estudi, a primària només el 35% dels alumnes parlen en català al pati, i a secundària aquest percentatge baixa fins al 14,6%.

• 3. Prioritzar el suport a la producció cultural en català

"Només el 19% de les subvencions de l'ICEC a produccions musicals es destinen a la música majoritàriament en català, mentre que més del 60% es destinen a música en què el català és minoritari o inexistent", ha explicat Òscar-Adrià Ibàñez. Per això, cal "fer polítiques lingüístiques també en l'àmbit cultural i convertir la llengua en un criteri principal a l'hora de prioritzar el suport a la producció musical".

• 4. Garantir el català a les plataformes digitals

El cap de drets lingüístics de Plataforma per la Llengua ha defensat que "cal garantir el català a les plataformes digitals com Netflix, HBO o Disney Plus", i ha recordat que "gairebé el 70% dels ciutadans creuen que els poders públics han de treballar per aconseguir-ho".

Òscar-Adrià Ibàñez també ha reivindicat "crear un òrgan de coordinació de l'audiovisual i dels mitjans de comunicació amb representació catalana, valenciana i balear per tal d'invertir els recursos públics en l'audiovisual de la manera més eficient possible". El representant de l'entitat ha explicat que "hi ha pel·lícules que s'han doblat dues o tres vegades en la mateixa llengua".

• 5. Planificar per assegurar el dret d'opció lingüística a la salut

Durant la compareixença, el cap de drets lingüístics de Plataforma per la Llengua ha criticat que "el català no sigui un requisit en la contractació de tots els professionals sanitaris" i ha lamentat que ara mateix "el govern no té un control sobre quants sanitaris tenen acreditat el coneixement de català". Per a l'entitat, "cal saber quants sanitaris són per poder actuar de manera adequada i assegurar que els pacients puguin ser atesos en català".

Òscar-Adrià Ibàñez ha explicat que "més del 60% de les col·legiacions del Col·legi de Metges durant el 2020 van ser de professionals nascuts fora de Catalunya" i que, "per bé que aquests professionals aprendran la llengua, no s'han format en català".

​

• 6. Garantir els drets lingüístics dels consumidors i superar la bretxa tecnològica del català

Un altre dels reptes que ha d'afrontar la política lingüística per normalitzar el català és en l'àmbit del consum i la tecnologia. Per al cap de drets lingüístics de Plataforma per la Llengua, "si fa uns anys el català va ser ràpidament al correu electrònic o al cercador de Google, ara hem de fer que el català sigui present als assistents de veu". "No podem perdre el tren de les noves tecnologies", ha sentenciat Ibàñez, que també ha recordat que, pel que fa a l'etiquetatge, abans de les lleis franquistes, "la situació era millor i la majoria d'empreses etiquetaven i s'anunciaven en català a Catalunya".

Accedeix a totes les dades aquí i mira la compareixença sencera aquí: