Tot i que la pressió política i social exercida per les entitats a favor de les llengües ha estat determinant per incloure mínims per a totes, tant en les quotes de catàleg de plataformes i emissions de TVE, com en el prefinançament, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials en representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt.

Les entitats recorden que tant al procés d'al·legacions a l'avantprojecte de llei com al debat del Projecte, van presentar propostes al Ministeri i als diferents partits per tal que la nova Llei reconeguera la pluralitat lingüística com a principi bàsic, i igualara continguts i percentatges mínims garantits per a totes les llengües en el doblatge, els subtítols i les audiodescripcions, com també perquè recollira el finançament anticipat de produccions audiovisuals als canals i a les plataformes en línia o sota demanda.

Tot i això, al text que es portarà finalment al ple del Congrés el 26 de maig, s'insisteix a fixar quotes d'emissió i catàleg en espanyol i "en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes". Aquesta expressió, que es repeteix als articles 113, 114 i 116, obre la porta a excloure la diversitat lingüística, ja que amb una sola llengua es podria cobrir aquesta quota, una llengua que, damunt, podria ser l'espanyol.

Les quotes que s'establiran amb el pretès objectiu de garantir la pluralitat lingüística són clarament insuficients i testimonials; a més a més, la llei redueix la seua incidència, a deixar fora de la regulació plataformes internacionals com Netflix, HBO, Prime o Disney, que se cenyiran a l'autoregulació que tenen establerta.

En relació amb els subtítols, l'audiodescripció i les interfícies, la proposta de Llei que anirà al ple no contempla l'obligatorietat de donar l'opció d'escollir l'idioma a les persones usuàries, cosa que a la pràctica impedirà l'ús de qualsevol llengua que no siga l'espanyol per a visualitzar versions originals subtitulades de pel·lícules i sèries.

Quant a l'obra audiovisual doblada, malgrat que es done preeminència a un criteri de geolocalització dins del catàleg, no s'estableix una presència mínima de totes les llengües, sinó que es limita a assenyalar que cal afegir continguts en llengües diferents de l'espanyol.

La proposta que anirà al ple del Congrés és agressiva amb les productores independents, el sector que, fins ara, garanteix l'existència de l'oferta mínima disponible en idiomes diferents del castellà. Ara per ara, la legislació general de l'audiovisual només ha establert percentatges obligatoris de continguts mínims i de finançament per al castellà, sense indicació ni reconeixement, fora de la retòrica buida de continguts, d'altres llengües existents a l'estat espanyol. Això impedeix que infants,  joves i públic en general gaudisquen de l'ampli ventall de programes de televisió, sèries i pel·lícules disponibles en la seua llengua. Cal actuar en un dels àmbits en què la situació d'exclusió de les nostres llengües és més evident i que, al mateix temps, és una de les ofertes d'oci més utilitzades tant pel públic en general com pel juvenil i infantil. Aquests dos elements conflueixen en un sector estratègic per a qualsevol poble, com és l'audiovisual, amb gran capacitat per contribuir al desenvolupament lingüístic, cultural i econòmic dels nostres països.

Les entitats a favor de les llengües insten el govern espanyol i els partits que hi donen suport perquè s'abandone l'immobilisme i les reticències al reconeixement ple de totes les llengües en igualtat de condicions, i continuaran treballant en aquesta direcció. També anuncien la seua presència al debat ple al Congrés del dia 26 davant del qual faran una concentració a les 10.30 hores.