Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la cadena de centres d'estètica d'ungles Hello Nails inclogui el català a la retolació fixa dels seus establiments. Aquest èxit s'ha pogut aconseguir, un cop més, gràcies al servei de queixes de l'entitat, que va rebre la queixa d'un usuari per l'absència d'informació en català en un establiment de la cadena al carrer de la Creu Coberta de Barcelona.
L'entitat va denunciar-ho a l'Agència Catalana de Consum, que va acabar requerint a l'empresa que s'adeqüés a l'ordenament jurídic, i l'establiment va acabar incorporant la retolació fixa en català. Però el canvi no només es va fer palès en aquest establiment en concret, sinó que la majoria de botigues de la cadena ja inclouen el català a la retolació.
Fundada el 2018 a la capital catalana, Hello Nails ha crescut molt ràpidament i ja és una de les marques de referència del sector. El 2020 va facturar un milió i mig d'euros i a hores d'ara ja té una setantena d'establiments arreu de l'Estat espanyol i d'Andorra, la majoria dels quals franquiciats. De cara al 2024, l'empresa preveu ser present a les principals capitals europees.
Plataforma per la Llengua reconeix a la cadena l'agilitat amb la qual ha solucionat la denúncia per manca de retolació en català, però li recorda que encara té marge de millora i que tant el web com les xarxes socials continuen sent exclusivament en castellà. A més, l'entitat considera que com a empresa que creix sobretot a través de franquícies hauria de ser més exigent i més responsable amb les persones que les gestionen i hauria d'incloure clàusules lingüístiques per als franquiciats, de la mateixa manera que inclou clàusules d'altra mena i s'esforça a formar els franquiciats a través de centres de formació a Barcelona i Madrid.
L'entitat és conscient que l'empresa no s'ha negat mai a oferir la retolació en català. De fet, el 2020 uns clients franquiciats que havien contactat amb el servei d'assessoria legal de Plataforma van reclamar a Hello Nails que els proporcionés els elements de retolació en català i l'empresa hi va accedir. Tanmateix, va caldre que els franquiciats es queixessin i demanessin assessorament legal a l'ONG del català perquè l'empresa els facilités aquest material en català. D'entrada, per defecte, Hello Nails enviava a les franquícies la llista de preus, la retolació externa de l'horari o els missatges promocionals exclusivament en castellà i no tenia en compte els drets lingüístics dels catalanoparlants.
Com va informar l'entitat als clients franquiciats, segons la Llei 1/1998, de Política Lingüística, la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis han de ser, com a mínim, en català. A més, el Codi de consum de Catalunya, que desenvolupa aquestes previsions, també estableix que els consumidors tenen dret a ser atesos oralment i per escrit en la llengua pròpia del país.
El català a les franquícies, un repte pendent
Per l'ONG del català, les empreses no només han de vetllar per garantir l'atenció en català als seus establiments, sinó que ho han de fer extensiu als negocis franquiciats a través de directrius específiques. Les organitzacions no poden desentendre's d'aquesta responsabilitat i delegar-la als franquiciats perquè si no garanteixen els drets lingüístics dels consumidors, també se'n ressent la reputació corporativa, atès que la relació del consumidor és amb la marca i no pas amb l'establiment franquiciat en concret.
Plataforma per la Llengua recorda que el mateix Codi de consum de Catalunya preveu sancions de fins a 10.000 € per incomplir les disposicions lingüístiques tipificades com a infracció, però anima les empreses a respectar els drets lingüístics dels ciutadans no només per imperatiu legal, sinó per iniciativa pròpia. La defensa del respecte per la diversitat lingüística forma part dels objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de l'Organització de les Nacions Unides i les empreses que l'inclouen a la seva estratègia es poden beneficiar del suport d'uns consumidors cada vegada més crítics amb les marques.
En qualsevol cas, l'entitat anima els consumidors a fer reclamacions quan els seus drets lingüístics siguin vulnerats i posa a disposició de tothom un servei de queixes i consultes i un servei d'assessorament, consultoria i auditoria per garantir que les empreses siguin referents en bones pràctiques lingüístiques.
