El projecte Aina, l'assistent de veu en català, es va presentar aquest dilluns 4 d'abril al Palau Reial de Perpinyà. Hi van assistir Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat de Catalunya, promotora del projecte, l'exconseller de Cultura Lluís Puig i el vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia. En el marc de la presentació, també es va organitzar una taula rodona sobre les oportunitats del català a la Catalunya del Nord, que va comptar amb la participació del delegat territorial de Plataforma per la Llengua en aquest territori, Enric Balaguer.
Titulada "Oportunitats i potencialitats del català a la Catalunya Nord", la taula va ser moderada per Pierre Lissot, director de l'Oficina Pública per la Llengua Catalana (OPLC), i va comptar també amb la participació de Joan-Sebastià Haydn, president de la Bressola; Mateu Pons, president de l'associació Arrels; Jaume Pol, representant d'Òmnium Cultural Catalunya del Nord; Alà Baylac-Ferrer, de l'Associació per a l'Ensenyament del català (APLEC); Bernat Casals, president de l'associació Aire Nou de Bao, i Pere Manzanares, president del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (SIOCCAT).
En la seva intervenció, el delegat de l'entitat a la Catalunya del Nord, Enric Balaguer, va reivindicar la necessitat de fer visible el català a tot arreu i especialment als comerços, que ja fan un ús important dela simbologia catalana i de la paraula "català", però que encara no fan servir habitualment la llengua catalana. Per això, Balaguer va recordar que l'entitat ha distribuït cartells que indiquen en català si les botigues són obertes o tancades i ha impulsat iniciatives com la Guia CatNord, un portal web que localitza establiments de tota mena on poder ser atès en català, i El Segell, un distintiu per promocionar els productes lingüísticament responsables.
Balaguer va defensar la importància d'incentivar l'aprenentatge del català i de convèncer el 70% d'habitants del territori, que venen de fora de la Catalunya del Nord, de la importància de fer-ho. El delegat de l'entitat va considerar que sovint els mateixos catalans es descuiden d'explicar-los-ho per manca de consciència o per la dificultat de fer-ho. Per Balaguer, a més de l'escola, cal treballar perquè el català també sigui present a l'àmbit del lleure, a les relacions d'amistat i als espais de festa.
El delegat de l'ONG del català també va reivindicar que el nou nom del departament dels Pirineus Orientals faci referència a la catalanitat del territori i va considerar que es tracta no només d'una compensació per la inacceptable imposició d'Occitània en el nom de la regió, sinó també d'una necessitat. En aquest sentit, el vicepresident Nicolas Garcia va defensar que la votació que es farà a finals d'any ha de servir per aconseguir un nom més genuí i més respectuós amb la identitat i la catalanitat del territori.
Durant el debat es va recordar la importància de ser fidels a la llengua i de fer-ne pedagogia en un context sociodemogràfic complicat i es va apel·lar a la responsabilitat col·lectiva i individual per donar-hi resposta. Els ponents van coincidir a assenyalar que cal un consens polític per defensar la llengua i van considerar que el compromís dels poders públics amb el català és imprescindible per al futur de la llengua. La taula rodona també va servir per parlar de la importància que els joves tinguin referents en català i va concloure amb la constatació que el català és clau per trobar feina a la Catalunya del Nord i un avantatge dels catalanoparlants en relació amb la resta de la població.
