Recomanacions i propostes Sens dubte la millora experimentada darrerament en la presència del català en l'etiquetatge dins d'aquest sector es deu probablement a diversos factors; des de les raons òbvies de mercat, el trencament d'inèrcies i compromís amb el consumidor dutes a terme des de les empreses, el compliment de la legislació, el paper de l'administració i agrupacions de cellers, les demandes dels consumidors i el paper de la societat civil. Són precisament tots aquells que en són responsables els que han de continuar incidint fins a la normalització total en aquest camp. Des de la Plataforma per la Llengua, i partint de l'anàlisi de resultats, les conclusions, i l'experiència d'opinions de consumidors i empresaris, proposem les següents mesures a emprendre per cadascun d'aquests grups: Empreses Han d'incrementar clarament encara la presència del català, especialment les empreses sense cap o molt pocs productes de gran consum complint la legislació. Cal que en un termini curt tots els productes tinguin com a mínim tota la informació de l'etiquetatge (etiqueta i contraetiqueta) en català. Atès que l'adaptació a la Llei majoritàriament s'està produint en el darrer període d'aquests 5 anys, i per tant porta un cert endarreriment, és comprensible que els canvis graduals també vagin allargant-se, però si més no la responsabilitat de les empreses és demostrar de manera significativa amb productes estrelles en un primer moment que hi ha una tendència positiva en aquest sentit. A tall d'exemple citem, precisament, els productes no etiquetats en català i que considerem, atenent l'estudi, els prioritaris en aquesta normalització per tal de fer evident l'atenció envers el consumidor català d'acord amb la Llei. Canals i Nubiola Canals i Nubiola Brut (cava) Castellblanch Brut Zero - Brut Reserva (cava) Gran Cremant Brut (cava) Castillo de Peralada Castillo de Peralada Blanc de Blancs (vi) Codorníu Codorníu Extra semi-sec (cava) Non Plus Ultra Codorníu Brut (cava) Codorníu Gran Cremant Brut (cava) Codorníu Extra Brut (cava) Codorníu Gran Cremant Semi-sec (cava) Non Plus Ultra Reina Brut (cava) Conde de Caralt Conde de Caralt Vendímia Seleccionada (vi) Conde de Caralt Blanc de Blancs (vi) Conde de Caralt Rosado (vi) Delapierre Clàssic Semi-sec (cava) Freixenet Cordon Negro (cava) Carta Nevada (cava) Brut Nature (cava) Marqués de Monistrol Marqués de Monistrol Blanc de Blancs (vi) Parxet Parxet Brut Nature (cava) Raimat Raimat Abadia (vi) Raimat Chardonnay (vi) Raimat Rosado (vi) Raimat Cabernet Sauvignon (vi) Raimat Clamor (vi) Raimat Brut Nature (cava) René Barbier: René Barbier Tradición Rosado (vi) René Barbier Classic (vi) René Barbier Kraliner (vi) Bodegas Roqueta Ramon Roqueta Cabernet Sauvignon (vi) Segura Viudas Segura Viudas Brut reserva (cava) Segura Viudas Lavit Brut Nature (cava) M. Torres: Sangre de Toro (vi) Viña Sol (vi) Coronas (vi) Viña Esmeralda (vi) Gran Coronas (vi) Administració L'administració hauria de complir 3 requisits fonamentals: · El primer donar suport a les polítiques de canvi i adaptació de les empreses. Un punt fonamental és la promoció dels productes catalans de denominació d'origen. És evident que la consistència i l'alt grau de comercialització de les DO catalanes afavoreix precisament la presència del català, tan per ésser un producte on la llei empara el català, com pel fet que l'augment de vendes d'aquests productes a Catalunya justifica aquesta aposta. Encara avui dia els vins catalans, malgrat la seva cada vegada més gran qualitat reconeguda arreu, no tenen el reconeixement comercial en quota de mercat esperat, sovint per inèrcies o manca d'informació del consumidor i/o distribuïdor. · Cal fermament que l'obligatorietat emparada per la legislació per als productes de denominació d'origen vingui recolzada pel desplegament previst el més aviat possible de la Llei de política lingüística. Això significaria que la presència del català passaria a ésser obligatòria també en d'altres sectors alimentaris, particularment els de més gran consum. Malgrat que el català en productes de denominació d'origen pot actuar comercialment de manera positiva com a garantia de qualitat i origen del producte, el fet que sigui l'únic àmbit on és obligatori pot suposar per una part d'aquest empresariat una diferència que seria molt més fàcil d'assumir de cara a qüestions logístiques si hi hagués un acord lògic de suport amb l'obligatorietat del català també en els altres grans sectors alimentaris. · L'administració, mitjançant un cos d'inspecció o a través dels consells reguladors de les denominacions d'origen, hauria de portar un control sobre els productes que incompleixen la Llei, informar a les empreses afectades i prendre mesures de compliment atès els 5 anys de vigència de la legislació. Aquestes mesures caldria que reglamentessin tres punts bàsics: la sanció econòmica, la retirada, d'acord amb les competències de la denominació d'origen del vi o cava mentre es trobi fora de la Llei, i l'absència de tota promoció en fires, publicitat, projecció exterior, d'aquests productes com a denominació d'origen. Consells Reguladors de denominacions d'origen Cal que, amb la col·laboració de l'administració, informin a l'empresariat i afavoreixin les inspeccions de productes. Així mateix fóra indispensable que l'etiquetatge en català d'acord amb la Llei de Política Lingüística sigui requisit indispensable per als nous registres a la denominació d'origen corresponent. Les promocions de productes haurien de tenir en compte el fet que etiquetin en català com a motiu indispensable per a la seva difusió. Agrupacions empresarials del sector Cal que, amb la col·laboració de l'administració i els consells reguladors, informin a l'empresariat dels continguts i terminis de la Llei, així com afavoreixin les inspeccions de productes. Caldria que eliminessin de la promoció com a productes de denominació d'origen els productes que no compleixen la llei salvaguardant la qualitat i el prestigi general dels productors que etiqueten en català i de la denominació d'origen. Consumidor En aquests moments l'oferta etiquetada en català és prou àmplia en vins i caves catalans de denominació d'origen de gran consum, i per descomptat molt més en vins i caves d'alta qualitat (vegeu taula 9). Per això animem el consumidor a comprar vins catalans que compleixin la legislació etiquetant en català. La llengua en l'etiquetatge és també una garantia d'autenticitat i qualitat d'aquell producte en relació al lloc de producció. Així com la llengua espanyola d'un Rioja o el francès d'un xampany ens garanteix l'origen, només el català ho fa d'un vi de denominació produït a Catalunya. Aquesta actitud, atesos els hàbits de consum i a les disposicions del lloc de compra, cal fer-la especialment evident envers aquelles marques o empreses que no tenen cap producte etiquetat en català, entenent que en les altres, malgrat no tenir la totalitat de la producció normalitzada, sí que hi està havent una evolució vers aquesta tendència. Distribuïdors i venedors Caldria que fossin molt curosos en la comercialització de vins i caves, no només promovent la plena representitivitat de les DO catalans, sinó també posant i triant a l'abast del consumidor només vins i caves etiquetats complint la legislació vigent i exigint aquesta diferenciació a les empreses subministradores.