Plataforma per la Llengua denuncia que l'Ajuntament de Barcelona ha exclòs el català als adhesius per senyalitzar els angles morts dels vehicles municipals de grans dimensions i reduir la sinistralitat viària a la ciutat. Els adhesius, que ja es poden veure en els nous vehicles de la flota de neteja, són exclusivament en castellà i ho són per la deixadesa del consistori, que, en el redactat de la licitació, no va incloure cap clàusula lingüística al proveïdor per incorporar el català als adhesius.
Aquesta absència de clàusules lingüístiques contrasta, tanmateix, amb les exigències exhaustives en relació amb el disseny, el material o la col·locació dels adhesius, que es fan constar a la instrucció VEH 21/05 de la Direcció General de Trànsit (DGT) i que la licitació de l'Ajuntament sí que obligava a complir.
La nova senyalització, de caràcter voluntari, però que ja és obligatòria a França i properament a Alemanya, queda definida en aquesta instrucció de la DGT, que ha estat elaborada juntament amb l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i ajuntaments com els de Madrid, Saragossa o Logronyo. El document especifica com s'han de senyalitzar els angles morts dels vehicles de grans dimensions per alertar els vianants, els ciclistes o els motoristes, però en cap cas fa referència a la llengua en què s'ha de fer l'avís. Els exemples que s'hi mostren són, això sí, únicament en castellà.
Tot i que les institucions catalanes haurien pogut pressionar perquè s'hi especifiqués l'obligació d'incloure-hi el català, la instrucció tampoc no obliga a fer els adhesius en castellà. Per això, és inexplicable que l'Ajuntament de Barcelona no posés com a requisit a la licitació, publicada a l'octubre, que els proveïdors fessin la senyalització en català.
De fet, el mateix consistori ha ignorat el seu Reglament d'ús de la llengua catalana i l'article 9.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que estipula que l'ús del català ha de ser un criteri determinant per a l'adquisició d'un plec o d'una licitació i que els contractes de licitació pública han d'incloure una clàusula on s'especifiqui que la documentació dirigida a la ciutadania ha d'estar redactada, almenys, en llengua catalana.
La deixadesa del consistori en relació amb la llengua es fa evident en el mateix redactat de l'objecte de la licitació: "Subministrament de placas [sic] senyalitzadores de perill d'angle mort pels [sic] vehicles de la flota municipal d'acord amb la instrucción VEH 21/05 de la Dirección General de Tránsito [sic]". Però, si això pot semblar anecdòtic, la manca de clàusules lingüístiques en la contractació pública de l'Ajuntament de Barcelona provoca que acabin guanyant els concursos empreses que no tenen la web en català, que no faciliten la documentació en català (o, com a mínim, no per defecte), que gestionen la venda d'entrades en molts idiomes, però no en català, o que, fins i tot, exigeixen als usuaris que s'hi dirigeixin en castellà per poder accedir als seus serveis. Es fa palès que l'episodi dels adhesius en castellà és només l'enèsim cas en què la deixadesa administrativa no permet garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants a Barcelona.
En diverses reunions, Plataforma per la Llengua ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona que modifiqui la Guia de contractació pública social presentada a l'inici de la legislatura passada i que inclogui el respecte als drets lingüístics a les guies municipals de bones pràctiques. L'entitat considera que el consistori hauria de promoure i normalitzar la inclusió de requisits lingüístics a les bases concursals i concessionàries municipals com un acte per garantir els drets de tota la ciutadania i també demana a l'Ajuntament de Barcelona que estableixi criteris de puntuació que premiïn les polítiques d'empresa que, sense ser obligatòries per llei, milloren la qualitat de l'atenció als ciutadans.
ℹ Us heu adonat que @bcn_ajuntament ha renovat la seva flota de vehicles de neteja? ????
Aquests vehicles porten una advertència de seguretat dirigida als ciclistes... exclusivament escrita en castellà
Obrim un fil per explicar-vos els fets ????
⬇ pic.twitter.com/QqR1bhM7TJ— Plataforma per la Llengua Barcelonès (@PLBarcelones)
En aquesta línia, l'entitat recorda que la contractació pública del consistori ja se sotmet a una gran varietat de decrets d'alcaldia que inclouen aspectes no econòmics en l'adjudicació dels plecs. N'és un exemple la no contractació d'empreses vinculades a refugis fiscals o a l'evasió fiscal.
Plataforma per la Llengua recorda que el Reglament municipal d'ús de la llengua catalana preveu la creació d'una comissió interdepartamental que ha de vetllar pel compliment de la normativa lingüística a l'Ajuntament de Barcelona i critica que fins ara aquesta comissió no s'hagi pronunciat en cap dels incompliments de la normativa. L'entitat lamenta que la responsabilitat de supervisar les pràctiques lingüístiques de l'Ajuntament acabi sent responsabilitat d'una organització no governamental com Plataforma per la Llengua.
