Les discriminacions lingüístiques a la sanitat valenciana no paren de créixer. En només un any, de març de 2021 fins ara, Plataforma per la Llengua País Valencià ha rebut fins a dotze queixes per discriminacions lingüístiques en aquest sector i ha pogut constatar que el valencià encara té marge de millora en webs, contestadors automàtics o programes informàtics d'ús intern.

Els casos més greus són els de pacients que han estat obligats a expressar-se en castellà si volien ser atesos per professionals sanitaris o que han estat discriminats pel fet d'haver-s'hi adreçat en valencià. Plataforma per la Llengua ha rebut fins a vuit queixes d'aquest tipus. La primera, el març d'ara fa un any, quan un metge de l'Hospital Sant Francesc de Borja de Gandia va voler humiliar una pacient de 81 anys que s'hi dirigia en valencià i li va comunicar el diagnòstic en castellà, a crits i amb els ulls desorbitats.

El mateix mes, una metgessa de l'ambulatori de Puçol va exigir a una pacient que no li parlara en valencià, i, al maig,  l'hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva va negar a un pacient el dret d'expressar-se en valencià a la consulta d'oftalmologia. A més, el 14 de juliol, des d'un telèfon de la direcció general d'Assistència Sanitària, una treballadora de la campanya de vacunació contra la Covid-19 va exigir a una pacient que s'expressara en castellà i després li va penjar el telèfon.

A l'agost, al centre de salut de Catarroja, una metgessa d'urgències va dir a una pacient de 97 anys que no entenia el valencià i la familiar que l'acompanyava va haver de fer-li de traductora. Al desembre, al centre de salut de Vinaròs, una administrativa va exigir parlar en castellà a un pacient que només volia recollir la targeta sanitària i, aquest 7 de febrer, una administrativa del centre de salut de la Vila Joiosa va imposar el castellà a una usuària: "No la podré atendre si parla valencià", li va dir.

L'última discriminació d'aquest tipus va tenir lloc aquest 16 de febrer al centre de salut de Benilloba, al Comtat, quan el centre va negar l'atenció mèdica en valencià a una usuària en dues ocasions: primer a través d'una conversa telefònica i, després, a través del mateix metge, que, a més, li va dir que s'oposava a fer cap curs per aprendre valencià i que considerava que la pacient era "una intransigent".

Queixes per l'absència del valencià en webs, contestadors automàtics i retolació

L'ONG del valencià també ha rebut queixes en relació amb la nul·la presència de la llengua pròpia en alguns àmbits de la sanitat valenciana. D'una banda, el centre de salut d'Ondara, gestionat per l'empresa privada Marina Salud, només ofereix la informació dels contestadors automàtics telefònics en castellà. D'altra banda, la retolació dels pavellons que fins a l'octubre van acollir la vacunació massiva contra la Covid-19 a Alacant, Paterna i Sant Vicent del Raspeig també eren només en castellà. Encara avui, de fet, el web del departament de salut d'Alacant continua funcionant només en castellà.

La discriminació del valencià al sector sanitari també es fa palesa en l'àmbit intern: Abucasis, el programa informàtic que fan servir els professionals sanitaris a les consultes, no permet que s'escriguen en valencià els diagnòstics mèdics ni les informacions sobre les professions dels pacients. Això obliga els metges a redactar els diagnòstics en castellà.

Plataforma per la Llengua demana a la Conselleria de Sanitat que actue per posar fi a aquestes discriminacions lingüístiques per part de professionals sanitaris, siguen funcionaris o no, i exigeix a la Generalitat Valenciana que aplique el protocol d'ús del valencià en l'àmbit de la sanitat per garantir que es respecten els drets lingüístics de la ciutadania. L'entitat considera que les situacions denunciades són contràries a la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià.