La setmana passada, Plataforma per la Llengua, acompanyada d'altres entitats del Moviment per l'Escola en català -STEI, Alternativa i UOB -, demostrava mitjançant una conferència de premsa el rebuig a la nova Llei d'educació de les Illes Balears. En concret, les entitats varen manifestar que és inacceptable la incorporació del castellà com a llengua vehicular, exigien aturar-ne la tramitació i que es retornàs al diàleg amb les entitats de la societat civil. A més, es recordava que l'escola és un dels pocs àmbits que garanteix l'aprenentatge del català d'una part de la societat illenca i que, per tant, la llengua pròpia de les Illes Balears sigui un element de cohesió social.
Amb tot, aquest dimarts migdia, durant el debat i votació del projecte de llei d'Educació, s'ha aprovat que la nova llei no obligui a emprar el castellà com a llengua vehicular de l'escola, fet que Plataforma per la Llengua considera un èxit del Moviment per l'Escola en català, de l'entitat i de la societat civil. Així, gràcies a les pressions de l'ONG del català i la resta d'entitats que es van adherir al manifest sorgit de la conferència de premsa, el Govern ha rectificat i ha mantingut el català com a única llengua vehicular de l'educació.
Segons Ivan Solivellas, portaveu del Moviment per l'Escola en català i delegat de Plataforma per la Llengua - Illes Balears, "eliminar la referència explícita a la covehicularitat del castellà és un canvi important, però encara hi ha molts d'aspectes que no ens convencen d'aquesta llei i, per tant, consideram que no s'hauria d'aprovar. Tanmateix, estarem pendents del desplegament normatiu posterior i farem un seguiment de tot aquest tema".
Ara mateix, a la concentració "Sí a l'escola en català"
️ Els poders públics tenen el mandat de protegir i promoure el català
L'escola és un dels pocs àmbits que garanteixen l'aprenentatge del català pic.twitter.com/T5Iqd4Yuy0— Plataforma per la Llengua Illes Balears (@PLlenguaIlles)
En qualsevol cas, Plataforma per la Llengua continuarà treballant per tal que els poders públics no menystinguin la llengua pròpia -i minoritzada- de les Illes Balears, car tenen el mandat de protegir-la i promoure-la, segons la Llei de normalització lingüística. En aquest sentit, la no inclusió del castellà com a llengua vehicular a l'educació tan sols era una de les peticions que incloïa el manifest del Moviment per l'Escola en català. En aquest sentit, la llei continua sense resoldre altres aspectes cabdals. Per exemple, no defineix les àrees d'urgent intervenció lingüística (AUIL) per a aplicar-hi un sistema d'immersió lingüística ni explicita mesures concretes per tal de frenar la situació d'emergència lingüística que patim.
