Sovint, les administracions públiques de les Illes vulneren els drets lingüístics d'una ciutadania que veu com s'incompleix de manera sistemàtica la normalització lingüística, sobretot pel que fa a la retolació de cartells públics de senyalització.
Així, el passat mes de juliol Plataforma per la Llengua va presentar la campanya participativa #NormalitzaMallorca, una campanya basada en una crida a la ciutadania per tal de denunciar la manca de retolació pública de l'illa en català. Això, amb l'objectiu clar de conscienciar sobre l'ús del català a la retolació pública de Mallorca i animar a la societat a no callar davant possibles vulneracions dels drets lingüístics.
La campanya es basa en el fet que la ciutadania aporti imatges de tots els cartells públics - no privats - que no estiguin normalitzats i les publiqui a la xarxa social Twitter indicant la localització, fent servir l'etiqueta #NormalitzaMallorca i mencionant el compte de Plataforma per la Llengua a les Illes - @PLlenguaIlles.
Amb tot, una campanya popular de denúncia i reivindicació que ha resultat un èxit. De fet, arran de fer visible la problemàtica, el Consell de Mallorca va anunciar per a 2022 un ajut nou per a Ajuntaments per a normalització de senyals i cartells. En concret, s'han creat noves línies de subvencions per a retolació de carrers en català destinada a ajuntaments, per arxius privats i d'entitats sense ànim de lucre i per a programació de teatres públics. Així, el Consell destinarà enguany fins a 18,6 milions d'euros per al sector cultural i de protecció del patrimoni i foment del català. Una vegada finalitzada la campanya, l'entitat elaborarà un dossier amb totes les imatges recollies i l'enviarà a cada institució perquè dugui a terme la normalització pertinent.
Davant una situació desfavorable com la que tenim, Plataforma per la Llengua esdevé una bona eina per realitzar accions i activar la societat per la normalització del català, en aquest cas a l'illa de Mallorca. En aquest sentit, seguim per tal de propiciar el canvi urgent que ha de capgirar la situació actual de regressió dels drets lingüístics i generar cohesió social a través de l'ús de la llengua.
