Plataforma per la Llengua ha tancat el 2021 amb un gran nombre de notícies sobre la llengua catalana, entre les quals destaquen aquelles relacionades amb la llei audiovisual, les noves campanyes sobre educació, les discriminacions lingüístiques i les activitats que es duen a terme arreu del territori.
Tot i que l'ONG del català treballa en tots els àmbits (empresa, cultura, administracions, arrelament, internacional....), el que ha causat més interès durant l'any passat han estat les discriminacions lingüístiques. Aquest és un rànquing de les 10 notícies més llegides del 2021:
1. Els guàrdies civils que van vexar un ciutadà flamenc per haver parlat en català es neguen a respondre les preguntes de l'acusació
El desembre de 2019 dos guàrdies civils van vexar un ciutadà flamenc per haver parlat en català a l'aeroport de Barcelona i aquest setembre han declarat com a investigats davant la jutgessa per un possible delicte contra la integritat moral. Els agents, malgrat ser treballadors públics, es van negar a respondre les preguntes de l'advocada de l'acusació. Aquí podeu veure la seva història.
️ Kris Charlier, que ha declarat avui davant la jutgessa, ha rebut el suport legal de la Plataforma per la Llengua des que va ser discriminat l'any 2019 a l'Aeroport del Prat. Dos agents de la Guàrdia Civil el van vexar per parlar català.
Més detalls https://t.co/IgEtTIUpjh pic.twitter.com/WsVFCZQ1qT— Plataforma per la Llengua (@llenguacat)
A principis de maig el ciutadà flamenc va declarar al jutjat d'instrucció penal del Prat de Llobregat arran d'una denúncia a dos agents per un delicte contra la integritat moral, que pot comportar una pena d'entre sis mesos i dos anys de presó. En aquest cas, el fet que hi hagi imatges dels fets succeïts aquell dia a l'aeroport de Barcelona podria marcar la diferència. Charlier ja ha declarat i la jutgessa encara ha de determinar si troba indicis delictius en el comportament dels agents i, si és així, els haurà de citar a declarar i estaran formalment imputats.
Plataforma per la Llengua i Miquel Strubell, el client de Securitas Direct, van guanyar aquest setembre el litigi contra l'empresa arran de la negativa d'aquesta a facilitar al ciutadà un contracte en català. És el primer cop que un jutjat avala l'obligació de les empreses de facilitar la informació contractual en català, tal com estableix el Codi de consum de Catalunya. Aquest cas demostra que una ciutadania conscienciada i activa en la defensa dels drets lingüístics és fonamental per al compliment de la normativa lingüística.
El Tribunal Suprem ha aprovat la sentència que obliga les escoles a impartir un 25% de les hores lectives en castellà. Aquesta sentència és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) en la forma que la va ratificar l'Estat espanyol, que es va comprometre a "fer possible una educació [...] en les llengües regionals o minoritàries". Aquesta sentència també és contrària al consens social i polític a Catalunya. Una enquesta del gabinet estadístic GESOP encarregada per Plataforma Llengua mostra que un 82% dels residents a Catalunya donen suport al model d'immersió lingüística en català.
Un cas més de discriminació lingüística, però en aquest cas, la víctima va ser un estudiant de dotze anys del Camp de Tarragona, que va ser assetjat per uns companys, que no acceptaven que s'expressés al grup de Whatsapp de l'institut en català, la seva llengua familiar i l'autòctona i tradicional de Catalunya. En tot moment, el nen es va mantenir en català i va refusar de doblegar-se a les exigències i les amenaces dels assetjadors, una actitud d'autoestima i lleialtat lingüística que l'entitat creu que és un exemple per a tots els catalanoparlants que viuen experiències similars.
6. HBO ja no podrà al·legar motius tècnics per excloure el català
Amb l'arribada d'HBO Max el 26 d'octubre, Plataforma per la Llengua va demanar a l'empresa que aprofités la seva remodelació per introduir, com a mínim, les versions en català ja existents. En concret, segons una anàlisi feta per l'ONG del català al mes de juny, a HBO hi havia 404 llargmetratges amb una versió existent en català, gairebé totes pagades amb diners públics.
Al gener de 2021 Plataforma per la Llengua va donar suport a la iniciativa legislativa popular europea "Política de cohesió per a la igualtat de les regions i la sostenibilitat de les cultures regionals". La iniciativa pretenia aconseguir que les minories nacionals sense competències administratives poguessin gestionar directament fons de finançament europeu i així preservar llur cultura pròpia, i no dependre de les subvencions de llur estat. En el cas concret del domini lingüístic català, territoris com la Franja, Catalunya Nord o l'Alguer, minories lingüístiques a la seva regió, serien considerades un subjecte en si mateix i podrien gestionar aquests fons.
El passat mes de febrer, dos agents de policia van vulnerar els drets lingüístics d'un catalanoparlant de Banyoles que es disposava a renovar el DNI a la comissaria de la Policia Nacional de Girona. L'afectat va enregistrar la conversa amb el mòbil i es va fer pública la gravació, que demostrava com els agents van incomplir el deure de garantir-li l'atenció en català i van intentar obligar-lo a parlar castellà. Aquesta prova pot ser rellevant per al desenvolupament de la denúncia que ha presentat Plataforma per la Llengua en nom del ciutadà contra els responsables de la comissaria.
9. Els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l'Estat espanyolEspanya
Entre l'abril i el juny del 2021 es van aprovar 43 normes lingüísticament discriminatòries que afectaven tota mena d'àmbits, entre els quals el sanitari. Castellà, anglès, francès o alemany. Aquestes eren les llengües que el Ministeri de Sanitat espanyol acceptava per als certificats sanitaris que els viatgers procedents de països o zones de risc per Covid-19 havien de presentar per entrar a l'Estat. La norma que regulava aquesta obligació, una resolució del 4 de juny de la Direcció General de Salut Pública, també especificava que si aquests certificats de vaccinació, de prova diagnòstica o de recuperació del coronavirus no eren en una d'aquestes quatre llengües, havien d'anar acompanyats d'una traducció al castellà emesa per un organisme oficial.
Plataforma per la Llengua va assessorar un veí de Camprodon, Joan Tarrida, per la discriminació lingüística que va patir el passat mes de setembre a la comissaria del seu municipi, on no se li va garantir l'atenció en català (un dret garantit per llei) i es va veure forçat a parlar castellà per renovar el DNI. Després de fer la denúncia, l'afectat va rebre una resposta esperpèntica del cap de la unitat d'estrangeria i documentació de la comissaria de Camprodon, que li va fer saber per carta que demanar ser entès en català no era suficient i que s'havia de sol·licitar explícitament.
