Plataforma per la Llengua ha aconseguit que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) rectifiqui i obligui els futurs conductors d'autobús a saber parlar català. En el redactat inicial del procés de selecció per ampliar la borsa amb 250 conductors nous, l'empresa pública només exigia la capacitat d'entendre el català, però no la de parlar-lo, mentre que saber parlar castellà sí que era un requisit. Plataforma per la Llengua considera molt greu que les institucions catalanes se sumin a les pràctiques del supremacisme castellà, segons el qual només els castellanoparlants han de poder ser parlants de ple dret. A més, els requisits plantejats per TMB eren contraris a la llei de política lingüística, que obliga les empreses públiques a exigir el català als seus treballadors.
L'èxit s'ha pogut assolir gràcies a la feina del servei de queixes de l'ONG del català, que, després de rebre una denúncia telefònica el 20 de desembre, va contactar directament amb el govern municipal i amb els principals partits de l'oposició i va denunciar el cas a través de les xarxes socials. Això va accelerar la rectificació de l'empresa pública, que va respondre a través de Twitter que es tractava d'un error i que es comprometia a esmenar les bases de la convocatòria i a tornar-les a publicar. Al cap de dos dies, el 22 de desembre, l'empresa municipal ja havia actualitzat la convocatòria, que, ara sí, incloïa el requisit de saber expressar-se en català.
A més, les gestions fetes per Plataforma per la Llengua amb el govern municipal per denunciar aquest cas i altres vulneracions perpetrades sistemàticament per TMB van provocar la resposta oficial de l'empresa municipal, en què reiterava que es tractava d'una errada i s'excusava per la situació. La carta, signada pel "director de comunicación y relaciones institucionales" [sic] de TMB, també defensava "el compromís de TMB amb la llengua de Catalunya" i assegurava que és "la llengua vehicular que utilitzem a les nostres relacions i en l'atenció amb la ciutadania".
Malgrat la rectificació i les bones paraules, Plataforma per la Llengua exigeix un canvi estructural en la política lingüística de l'empresa municipal. No és el primer cop que l'entitat denuncia males pràctiques lingüístiques a TMB. En diverses ocasions, tant públicament com en reunions amb responsables polítics del consistori, l'entitat s'ha queixat de l'exclusió del català en missatges de megafonia, informació escrita, senyalística i retolació.
L'ONG del català es felicita per l'èxit, però lamenta haver de vetllar per fer complir les obligacions legals de l'administració, que és qui n'hauria de garantir el compliment. En concret, segons la llei de política lingüística, tots els treballadors de les empreses públiques o regides pel dret públic haurien de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita.
A més, la mateixa llei estipula que per fer-ho efectiu, les administracions han de demanar l'acreditació del coneixement oral i escrit de la llengua catalana en els processos de selecció de personal.
