El passat 27 de desembre, a les 19.30 h, va tenir lloc al Teatre Municipal de Llubí la xerrada "Un horitzó per al català. Processos de normalització lingüística reeixits", a càrrec del sociolingüista, doctor en filologia catalana i voluntari de Plataforma per la Llengua, Bernat Joan i Marí. L'acte fou organitzat per Plataforma per la Llengua-Mallorca amb la col·laboració de l'Ajuntament de Llubí i dins el marc dels diferents actes celebrats amb motiu de la Diada de Mallorca.
Per mitjà de les explicacions del ponent, que va ser presentat per Bernat Prats, membre de la Delegació de Plataforma per la Llengua Illes Balears, una quarantena d'assistents pogueren conèixer com tota una sèrie de comunitats lingüístiques europees que es trobaven en un procés avançat de substitució aconseguiren trencar i capgirar aquesta tendència fins a assolir llur completa normalització, tot això dins el context de la creació de nous estats a l'Europa del segle XX. Un tema d'especial importància per als catalanoparlants atesa la situació d'emergència lingüística que patim i la necessitat d'activar-nos per la llengua.
Bernat Joan classificà els processos esmentats en dues etapes diferenciades. Dins la primera onada, esdevinguda a inicis del segle XX, hi inclogué els casos de llengües com el polonès (amb molts de paral·lelismes socials i històrics amb el català), el txec, l'eslovac o l'hongarès. (Menció a part mereix el cas paradigmàtic de la resurrecció de l'hebreu, una llengua que veié interrompuda completament la transmissió generacional partir del segle II dC i que en el moment de la creació de l'estat d'Israel es conservava únicament en determinats usos formals.)
Dins la segona onada, el conferenciant repassà la història del lituà, l'estonià i altres idiomes que aconseguiren normalitzar-se arran de les independències esdevingudes a finals del segle XX com a conseqüència de la desaparició de l'URSS. És dins aquest context que Bernat Joan reflexionà sobre els elements que intervenen perquè es pugui assolir el ple recobrament d'una llengua que ha estat subordinada o minoritzada dins el propi territori i remarcà que "el poder polític és imprescindible, però insuficient per normalitzar un idioma", tot posant el cas del gaèlic irlandès com a exemple. A més a més, se serví del cas de l'islandès, una llengua amb manco de mig milió de parlants, per argumentar que la normalització d'una llengua no és amb el nombre de parlants que està relacionada, sinó amb els àmbits d'ús i les funcions que exerceix.
Bernat Joan denuncià el discurs dels defensors del bilingüisme social quan asseguren que aquest fenomen és estable, espontani, no conflictiu, etc., i feu palès que és la passa prèvia a la substitució o a la plena normalització.
Així mateix, es referí al concepte d'autocentrament i explicà que les comunitats lingüístiques en procés de normalització "es tornen a mirar des d'una perspectiva pròpia". En aquest sentit, argumentà que la normativització de les llengües es du a terme "remarcant les diferències amb els veïns".
A tall de conclusió, Bernat Joan destacà com a elements determinants d'un procés reeixit de normalització l'assoliment del poder polític i la necessitat de consolidar un mercat cultural propi.
