Plataforma per la Llengua ha aconseguit que la cadena alemanya Lidl inclogui la llengua catalana als tiquets de compra dels seus supermercats a Catalunya. Aquest èxit s'ha pogut assolir gràcies al servei de queixes de l'ONG del català, que durant els últims mesos ha rebut queixes relatives a l'absència del català als tiquets de compra de Lidl i, també, al tracte discriminatori per alguns dels seus empleats.
Plataforma per la Llengua li reconeix a Lidl aquesta rectificació i exigeix que es faci extensiva als supermercats de la resta del domini lingüístic. L'entitat també que li recorda que encara queden aspectes pendents de corregir, com la incorporació del català a la pàgina web, l'etiquetatge de productes de marca blanca i la millora de l'atenció oral en català.
Tot i que Lidl ocupa la setena posició en volum de facturació en el rànquing sectorial a Catalunya, la cadena no respecta el Codi de consum, aprovat el 2010 pel Parlament. Les gestions que han fet possible la inclusió de la llengua catalana als tiquets de compra també han servit per mostrar a la cadena de supermercats l'incompliment reiterat de l'ordenament jurídic i els drets lingüístics dels consumidors.
Plataforma per la Llengua va fer arribar a la gerència de l'empresa un seguit de vulneracions que havia pogut detectar, entre les quals remarcava l'article 128-1 del Codi de consum, que fa referència als "Drets lingüístics de les persones consumidores" i que al primer punt estipula: "Les persones consumidores, en les seves relacions de consum, tenen dret, d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin". L'atenció oral en llengua catalana és una de les mancances més notòries entre les grans cadenes de supermercats del domini lingüístic, i Lidl no n'és una excepció.
Els supermercats, un sector suspès en llengua catalana
El juny del 2020 Plataforma per la Llengua va analitzar, a través de l'aplicació Catalapp, la realitat lingüística de 16 cadenes de supermercats dels territoris de parla catalana, entre les quals hi havia l'empresa alemanya. A la part negativa de la balança s'hi trobaven Lidl, Carrefour i Mercadona. Aquestes eren les tres marques que acumulaven les pitjors valoracions i suspenien clarament en la seva atenció oral i virtual a tots els territoris, i escrita quan no es tractava de Catalunya, on tenia una presència més alta.
Aquest 2021, el nombre de valoracions a LIDL fetes des de la Catalapp ha augmentat un 25% respecte de l'any anterior. Amb aquestes noves valoracions l'atenció oral i digital han rebut puntuacions encara més baixes: el 2020 l'atenció oral tenia un puntuació d'1,6 i el 2021 d'1. Per una altra banda, l'atenció digital s'acosta al suspens, de l'1,45 al 0,8. L'atenció escrita és l'única que ha millorat ens els últims mesos, dels 2 punts que havia obtingut el 2020 ara ja arriba al 2,8.
Enguany, l'entitat ha recollit 47 queixes lingüístiques dirigides a supermercats d'arreu del domini lingüístic. Un 15% de les queixes del sector són dirigides a Lidl, que recull el nombre més gran de queixes a supermercats, seguit per Condis, amb un 13%, i Carrefour, amb un 10,5%. En dues de les queixes de Lidl els consumidors van denunciar a Plataforma per la Llengua que empleats de la cadena els havien exigit que se'ls adrecessin en castellà perquè no entenien el català.
Plataforma per la Llengua continuarà fent el seguiment de l'aplicació del Codi de consum de Lidl i ha demanat a l'empresa que s'adapti a l'ordenament jurídic vigent, conèixer quines mesures prendrà i el calendari d'implantació dels canvis necessaris.
L'entitat anima els consumidors a fer reclamacions quan els seus drets lingüístics siguin vulnerats, perquè a Catalunya, tant la Llei 1/1998 de política lingüística com la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya estableixen que els consumidors tenen el dret a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin en les seves relacions de consum.
