Estimat Martí, torna a ser 23 de setembre i, com sempre, t'escric aquesta carta per explicar-te algunes novetats.
Avui ja fa nou anys que aquella allau et va arrossegar. El que no va poder endur-se va ser el teu record, ni la teva petjada, ni la teva manera de viure ni tot el que ens vas transmetre a través del teu compromís inesgotable amb el país i amb la llengua, de la teva mirada a llarg termini, de la gran capacitat de treball que tenies i d'aquella qualitat excepcional que et caracteritzava de ser-hi sempre i per a tothom.
Com l'any passat, he de començar explicant-te que la pandèmia continua. Als Països Catalans ha causat més de 30 mil morts i més d'1,2 milions d'infectats confirmats, però afortunadament també tenim prop de 9 milions de vaccinats i, almenys als països rics, sembla que la situació comença a normalitzar-se. Esperem que no hi hagi sorpreses. També esperem que els vaccins arribin com més aviat millor als països en vies de desenvolupament. Tant de bo tingui bones notícies, també en aquest aspecte, per al 2022.
Pel que fa a la política del país, t'explico breument dues coses importants:
Per una banda, al febrer vam tenir noves eleccions al Principat i els partits independentistes, per primer cop en unes eleccions al Parlament de Catalunya, van superar el 50% dels vots. ERC i Junts van formar un govern de coalició que està encapçalat pel MHP Pere Aragonès. Continuen discutint com sempre, malauradament en això no ha canviat res.
D'altra banda, al mes de juny el govern espanyol va indultar els presos polítics. Celebrem que hagin pogut tornar a casa, però tots sabem que no haurien hagut d'estar tancats ni un sol minut. Malgrat aquesta mesura "de gràcia", no et sorprendrà saber que l'Estat espanyol continua reprimint i perseguint judicialment i policial a tothom que li sembla. Tenim unes 3.000 persones represaliades i perseguides per motius polítics i, a més, les que són a l'exili encara no han tornat.
Si ens centrem en la llengua, moltes de les coses que t'explicava l'any passat continuen igual. L'emergència lingüística, de la qual hem anat advertint des de fa temps, ja és innegable i reconeguda per tothom. Malgrat que cada cop hi ha més dades que la corroboren, tampoc no et sorprendrà saber que no tothom hi actua en conseqüència: els governs autonòmics no fan tot el que caldria i el govern espanyol, com sempre, continua minoritzant -encara més- el català i les altres llengües de l'Estat diferents de la castellana. Malgrat els discursos ensucrats i les declaracions d'amor pel plurilingüisme, els fets certifiquen que a l'Estat espanyol li molesta la diversitat lingüística del territori.
Un exemple evident d'aquest menyspreu és la transposició de la directiva europea sobre la regulació de l'audiovisual, un debat que estem tenint aquestes dies. Com era d'esperar, l'avantprojecte de llei no protegeix cap llengua oficial que no sigui la castellana i no obliga les plataformes de televisió segons demanda a finançar cap mitjà de comunicació públic que no sigui RTVE. Jo em pregunto, això és constitucional? La constitució no diu que les altres llengües "serán objeto de especial respeto y protección"? Això és "respeto y protección"? Nosaltres hi hem presentat al·legacions, però és necessari que els partits amb sensibilitat lingüística negociïn una llei que protegeixi el futur de l'audiovisual en català. Bé, i si ho aconsegueixen, llavors caldrà vetllar perquè la llei es compleixi. No cal que et digui que els governs que tenim són especialistes a no fer complir les lleis que protegeixen els drets dels catalanoparlants...
A la Catalunya del Nord, el català també es troba en un moment clau. A l'abril, l'Assemblea Nacional Francesa va aprovar per àmplia majoria la llei Molac, una proposta que hauria donat a tots els infants de la Catalunya del Nord el dret de la immersió lingüística en català. Dic "hauria" perquè el Consell Constitucional francès va retallar-ne parts essencials. Tot i això, la llei Molac representa millores importants: garanteix el dret de rebre classes de català a escola i fins i tot a rebre classes en català, sempre que també s'imparteixin assignatures en francès. Pel que fa a la immersió plena, t'he de dir que la batalla encara no està perduda i que ja veurem què acaba passant.
No em vull allargar gaire, que potser tens feina allà on siguis, però no vull deixar de dir-te que l'entitat que vas fundar, que tant estimaves i per la qual tant vas treballar, continua creixent. Ja som gairebé 25.000 socis i cada cop treballem en més àmbits i més a bastament per aconseguir la normalització real del català arreu del domini lingüístic i a Europa. Continuem amb els plans integrals a molts barris de l'àrea metropolitana de Barcelona; lluitem perquè es respectin els drets lingüístics en l'atenció al ciutadà al País Valencià i a les Illes Balears, i a l'Alguer treballem perquè les famílies ho tinguin més fàcil per demanar que s'ensenyi alguerès a l'escola dels seus fills. Ah, i a la Catalunya del Nord hi hem incorporat un tècnic!
Pel que fa al futur, aquest any volem intentar incidir especialment en les actituds lingüístiques de tots aquells que s'estimen el català. És imprescindible que la gent sigui conscient de la importància que té mantenir-se en català amb tothom. No és gairebé mai conflictiu, al contrari, però en el cas que ens vulnerin els drets, ens hem de queixar! Tu vas ser un gran referent lingüístic i les actituds que fomentaves amb l'exemple són precisament les que volem intentar estendre per tota la societat.
Martí, et tenim i et tindrem sempre molt present.
Una abraçada immensa de Plataforma per la Llengua, una família, la teva, que és cada cop més gran!
Òscar
