Durant els darrers mesos s'han repetit els casos d'agressions lingüístiques a centres de salut i, en aquest sentit, Plataforma per la Llengua Illes Balears ha iniciat, a final de juliol, la campanya participativa #NormalitzaMallorca en què es convida la ciutadania a denunciar a Twitter l'arraconament que pateix la nostra llengua a la retolació pública. La resposta popular, en poc més d'un mes que duu en marxa la campanya, ha estat massiva i s'hi han aportat moltes d'imatges de cartells d'hospitals, unitats bàsiques de salut i punts d'atenció continuada únicament escrits en castellà. Molta de gent que no assisteix als centres de salut amb freqüència i no és conscient de la situació lamentable del paisatge lingüístic d'aquests espais, s'ha sorprès i indignat en veure la quantitat d'imatges de cartells sense normalitzar.  

En aquest context, afegit al fet que ara com ara no s'exigeix cap capacitació lingüística al personal sanitari, la gent ha esgotat la paciència i ha exigit mesures als membres del govern a través de les diferents xarxes socials. Així doncs, i, arribats a aquest punt, Més per Mallorca va demanar una reunió d'urgència amb els altres socis de govern, PSIB i Podem, per tal d'abordar aquesta qüestió. 

El Govern balear no ha fet cap comunicat oficial sobre la reunió però, segons el que ha aparegut a diferents mitjans i que Plataforma per la Llengua Illes Balears ha pogut contrastar, els tres partits que conformen el Govern de les Illes Balears es varen comprometre a adoptar mesures concretes per a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants a l'àmbit de la sanitat.  

En primer lloc, es va acordar que tota la retolació haurà d'estar escrita com a mínim en català a partir del primer d'octubre. Plataforma per la Llengua esperam que això no serveixi perquè, d'ara en endavant, la retolació esdevengui bilingüe arreu. Fer servir les dues llengües com a norma general seria absurd en molts casos i, el més important, seria contrari a  l'article 15 de Llei de normalització lingüística:  

La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no catalanoparlants. La retolació en català i castellà s'emprarà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques.  

En el cas que la retolació bilingüe s'estableixi com a pràctica habitual, l'ONG del català demanarà a l'Oficina de Drets Lingüístics que aclareixi quines "circumstàncies sociolingüístiques" són les que ho motiven. 

El segon acord a què varen arribar els tres partits és que s'iniciaran expedients administratius en tots els casos d'agressions lingüístiques. És una reacció positiva i Plataforma per la Llengua vetlarà perquè aquest procediment no quedi en un mer tràmit burocràtic que no tengui conseqüències.

Una altra mesura que s'implementarà en els pròxims dies és que, a partir d'ara, la direcció d'IBSalut tendrà una persona dedicada a coordinar-se amb la Direcció General de  Política Lingüística i amb l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics per a atendre queixes lingüístiques. A més, a cadascuna de les nou gerències dels centres de Salut, es designarà un responsable del compliment de la normativa lingüística vigent. L'aplicació d'aquestes dues mesures serà una molt bona notícia atès que el català, a Salut, necessita mà de metge.  

Finalment, la darrera mesura que varen concretar ahir els socis de govern és que cada primer dilluns de mes es reuniran per a parlar de temes relacionats amb la llengua, un fet que consideram imprescindible i que lamentam que no hagin fet fins ara.  

S'ha deixat passar massa temps abans que el Govern de les Illes Balears s'hagi pres aquesta qüestió de manera seriosa i actualment ens trobam en plena situació d'emergència lingüística. Plataforma per la Llengua espera que aquestes mesures s'apliquin i vetlarà perquè l'administració en garanteixi el compliment.