El passat dimecres 30 de juny representants de Plataforma per la Llengua van participar en la xerrada "Quins són els drets dels catalanoparlants" en el marc del cicle de debats "Eines per la sostenibilitat", organitzat per Òmnium Eixample.
La conversa va ser amb Rut Carandell, coordinadora de Justícia de l'entitat, i d'Agustí Tola, delegat territorial del Barcelonès de Plataforma per la Llengua. La periodista Carme Canet va ser l'encarregada de conduir la xerrada, que es va dur a terme telemàticament i ja està disponible a YouTube per a aquells que no la van poder seguir en directe.
La primera part de la xerrada va consistir en l'explicació de la tasca de l'entitat i la feina que es duu a terme arreu del domini lingüístic i en diferents àmbits de treball a favor dels drets lingüístics dels catalanoparlants. La conversa va continuar amb un bloc teòric sobre què són els drets lingüístics i quines són les legislacions que els preveuen, des de l'Estatut d'Autonomia fins a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, aquesta última sense aplicació a l'Estat espanyol tot i haver-la ratificat.
"Quins són els drets dels catalanoparlants?"
En aquesta xerrada organitzada per @OmniumEixample amb la Rut Carandell, l'@Angustola i presentada per la @carmecanet hem pogut saber que, per exemple:
pic.twitter.com/yArFF5Q6WF— Plataforma per la Llengua Barcelonès (@PLBarcelones)
Els representants de l'entitat també van presentar un document sobre les queixes i les consultes rebudes a Plataforma per la Llengua aquests últims anys. Al document s'observava com darrerament les queixes han augmentat considerablement i les dades reflectien quines són les institucions públiques que reben més queixes (encapçala la llista el Departament de Salut de Catalunya) o quines empreses privades vulneren més drets lingüístics (en aquest cas, TripAdvisor i Amazon).
Per tal que les queixes dels catalanoparlants arribin a l'entitat i es pugui oferir el servei d'atenció de queixes i consultes, Carandell i Tola van aprofitar per recordar quins eren els passos a seguir si algú veu vulnerats els seus drets lingüístics.
També es van plasmar situacions reals en què la gent es pot trobar amb l'administració pública de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya. Entre els exemples van destacar els qüestionaris que lliura l'administració que han d'estar en català, els cartells informatius, la megafonia del transport públic o les sessions informatives en un centre concursat, entre d'altres.
Finalment, es van presentar una sèrie de conclusions sobre quins drets que es poden exigir en diferents camps de les administracions públiques com ara la sanitat, els cossos de seguretat o les universitats i els èxits assolits gràcies a la feina de Plataforma per la Llengua.
