El passat dimarts 29 de juny Plataforma per la Llengua va participar en l'acte de presentació de l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2020 al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació, va encapçalar la trobada, que va comptar amb un ampli nombre d'entitats que van exposar la seva tasca per combatre les discriminacions en cada àmbit específic a la capital catalana.
Agustí Tola, delegat territorial de Plataforma per la Llengua Barcelonès, va exposar les dades sobre les vulneracions lingüístiques a la ciutat, que són el quart motiu de discriminació a Barcelona, per darrere de les discriminacions racistes, xenòfobes i per discapacitat.
Tot i ser un any marcat per la pandèmia, les discriminacions lingüístiques no han disminuït. L'informe en recull un total de 47, dues més que l'any anterior. D'aquestes, el 70% succeeixen en l'àmbit privat, sobretot en les relacions de consum, i cal destacar que les discriminacions lingüístiques són el segon motiu de discriminació per part de les empreses i les entitats privades a Barcelona.
️ Ahir l'@Angustola va representar a @llenguacat a la presentació de l'Informe 2020 de l'Observatori de les #DiscriminacionsBCN.
Parlar català és el quart motiu de discriminació a la ciutat de #Barcelona.
Podeu seguir part de la seva intervenció en els següents vídeos pic.twitter.com/LHV26J1gCZ— Plataforma per la Llengua Barcelonès (@PLBarcelones)
Pel que fa a la resta de vulneracions lingüístiques a la capital catalana, el 25% són perpetrades per l'administració pública. En la seva intervenció, Tola va recordar que la llei és clara en aquests casos perquè reconeix el dret de ser entès i atès en català pels treballadors públics. En aquest sentit, Tola va exigir a les administracions públiques i als seus representants que vetllin pel compliment de les lleis i facin del català una llengua de cohesió social.
I és que una de cada deu discriminacions a Barcelona recollides a l'informe té com a origen l'ús de la llengua. Les discriminacions per raó de llengua sovint comporten un tracte vexatori en forma de violència verbal, com també un tracte diferenciat en la prestació de serveis o en l'accés a la informació.
A més, aquestes discriminacions continuen sense un reconeixement oficial explícit per algunes administracions que accepten o normalitzen la imposició del castellà. Així, les discriminacions lingüístiques sovint són menyspreades i considerades vulneracions menors, fet que complica la majoria dels processos d'intermediació i denúncia administrativa.
Des del 2019 Plataforma per la Llengua forma part de la Taula d'Entitats, juntament amb disset organitzacions civils més que atenen persones afectades per discriminacions per raó de gènere, orientació sexual, religió, salut o llengua, i que té com a objectiu compartir experiències i treballar en xarxa entre les diferents entitats que la formen, a fi de millorar l'atenció de les persones que han estat discriminades.
