La revista de divulgació històrica Sàpiens ha recollit aquest dilluns al vespre al Teatre Poliorama de Barcelona el VIII Premi Martí Gasull i Roig, un guardó obtingut per votació popular amb la participació de 4.707 persones. Clàudia Pujol, directora de Sàpiens, ha definit la revista com una eina "per bastir el relat històric que tot país ha de tenir" i per "acostar la història del país al gran públic, amb un llenguatge planer i alhora amb rigor". A més, Pujol ha dit que en aquests vint anys la revista ha intentat contribuir a normalitzar el català al quiosc. També ha destacat la importància de "parlar català amb tothom, amb tota normalitat i en tots els àmbits de la vida".
La gala ha estat presentada per l'actriu i poetessa Estel Solé i ha comptat amb les actuacions musicals dels cantautors Cris Juanico (Menorca) i Maria Jaume (Mallorca). També hi han participat els populars personatges dels primers anys del Club Súper 3, coneguts com la Noti, la Nets, el Petri i el Tomàtic. De fet, l'eix temàtic de la gala ha estat la campanya "Més Audiovisual", impulsada per la Plataforma per la Llengua i les principals entitats del sector audiovisual. Aquesta iniciativa reclama a les institucions que emprenguin deu mesures concretes per revertir la situació de precarietat que viu actualment l'audiovisual en català, un sector estratègic per a la normalització del català, especialment entre els joves. Així, durant l'acte, Estel Solé ha anat repassant els diferents punts del decàleg Més Audiovisual amb el suport de nombrosos vídeos en què apareixen professionals del sector: Francesc Orella, Isona Passola, Roger Coma i Ventura Pons, entre molts altres.
També s'ha projectat un vídeo en què el comunicòleg Joan Manuel Tresserras ha argumentat la necessitat de recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació perquè el sector audiovisual es pugui planificar de manera unificada amb la resta de polítiques culturals. A més, s'ha pogut veure un videomuntatge del responsable del popular compte de Twitter @DoblatgeCatala, en què es comprova la dificultat de trobar continguts en la nostra llengua a les plataformes digitals com Netflix, HBO o Disney+.
La revista més llegida en català
Fundada l'any 2002, Sàpiens és una revista del grup SOM que es publica un cop al mes i que es distribueix a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La revista, que compta amb un bon nombre de col·laboradors dels camps de la història i el periodisme, presenta temàtiques rellevants per conèixer, en la nostra llengua, tant el nostre passat com la història universal. La recerca d'arxius, els reportatges i la vocació divulgativa de la revista avalen Sàpiens com una referència per als subscriptors i quioscs. Des de l'inici, ha estat líder de vendes a Catalunya en el seu sector de mercat i és la revista en català més llegida. A més, des del 2016 es publica també Petit Sàpiens, una revista d'història destinada al públic infantil.
La publicació s'ha endut un premi en metàl·lic de 3.000 € i un guardó creat especialment per l'orfebre i joier Joaquim Capdevila, artista que gaudeix d'un gran reconeixement internacional i que ha dissenyat distincions com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya o el guardó dels Premis Nacionals de Cultura. Els dos finalistes, la companyia de telecomunicacions Parlem i el centre de producció i exhibició teatral Companyia Teatre Micalet, han rebut una litografia d'Antoni Tàpies com a reconeixement i agraïment per la seva participació als premis i per la bona feina que fan a favor de la llengua catalana.
Josep Vallverdú, tota una vida dedicada a la literatura catalana
L'escriptor lleidatà Josep Vallverdú ha rebut el Premi Especial del Jurat, un guardó honorífic que es concedeix a una persona que s'hagi distingit per la seva trajectòria. L'escriptor de 97 anys viu a Balaguer i no ha pogut assistir presencialment a la gala. Tot i això, s'ha visualitzat un vídeo d'un acte de lliurament que es va celebrar fa pocs dies a Balaguer, en què el premiat va rebre el guardó de mans de la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, acompanyat d'amics i personalitats del municipi.
Amb aquest premi, el jurat ha volgut reconèixer l'aportació exemplar de Vallverdú al conjunt de la llengua catalana, com també la valuosa contribució dels autors lleidatans al conjunt de la nostra literatura. Vallverdú és un dels grans autors catalans de la segona meitat del segle XX. Al llarg de la seva vida ha compaginat la docència amb tota una intensa tasca de producció literària que inclou la narrativa infantil i juvenil, l'assaig i el teatre.
Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, estudiós, conferenciant i articulista, Josep Vallverdú és un autor especialment prolífic. Entre d'altres, ha publicat vuit llibres de poemes, desenes de títols de narrativa per a joves, contes breus publicats majoritàriament a la revista Cavall Fort i volums traduïts principalment de l'anglès, a més de diverses novel·les i llibres d'assaig al voltant, sobretot, de les Terres de Lleida. Així, a partir de 1995 es va començar a publicar, en volums, tota l'extensa producció de l'autor en l'Obra Completa. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, com ara la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2019). També la Universitat de Lleida el va investir doctor honoris causa l'any 2004.
Òscar Escuder reclama que el nou govern tingui una Secretaria de Política Lingüística
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha demanat als partits polítics que, en cas de formar govern, compleixin els compromisos lingüístics que van adquirir abans de les eleccions a proposta de l'entitat. ERC, Junts i CUP, com a conjunt, van acceptar gairebé la totalitat dels compromisos i, per aquest motiu, Escuder ha reclamat que els compleixin en cas que formin part del Govern. La primera mesura que caldria aplicar, ha asseverat, és la creació de la Secretaria de Política Lingüística, que hauria de dependre d'una conselleria troncal, com ara Presidència o Vicepresidència, perquè pugui incidir en el conjunt del govern. A més, ha reclamat que rebi una dotació del 0,5% del pressupost de la Generalitat de Catalunya: "Quin país que estima la seva llengua no destinaria el 0,5% del seu pressupost a defensar-la i promoure-la?", ha preguntat Escuder davant de les autoritats assistents, com el vicepresident de la Generalitat i president en funcions, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament i cap de llista de Junts, Laura Borràs.
El president de l'entitat ha recordat que aquests darrers deu anys la llengua ha tingut un greu retrocés i que actualment només el 32,5% dels habitants dels territoris de parla catalana en el seu conjunt empren habitualment el català.
Les tres causes principals d'aquesta emergència lingüística, ha explicat, són "la deixadesa i la marginació del català de les administracions públiques, des dels estats i els governs autonòmics fins als locals", el fet que "l'entorn comunicatiu dels joves estigui molt descatalanitzat" i "la pèrdua de consciència lingüística" dels catalanoparlants. "Som a temps de revertir la situació, però cal actuar de forma eficaç, desacomplexada i decidida ha reblat Escuder.
Aragonès ha dit que el sector audiovisual ha de ser un dels eixos principals de la legislatura: "La política cultural i lingüística dels pròxims anys ha de basar-se en el desenvolupament del sector audiovisual. Tenim el talent, la capacitat i el públic per fer-ho i hi hem de posar les eines".
D'una altra banda, Borràs ha carregat contra l'Estat espanyol per les conseqüències negatives que té el dèficit fiscal per a la llengua i la cultura catalanes: "Com que l'estat actua com a plataforma contra la llengua, sort tenim de la Plataforma per la Llengua", ha dit la presidenta del Parlament.
