L'expansió d'internet ha generat que les diverses administracions, institucions i organismes públics disposin d'una infraestructura digital que permet als usuaris d'accedir a tota mena d'informació en línia i fer-hi un ampli ventall de tràmits, gestions i sol·licituds. Des de l'any 2017, la Plataforma per la Llengua fa anualment una observació exhaustiva dels portals web vinculats a l'administració estatal espanyola per conèixer fins a quin punt s'hi pot accedir en català. 

A l'estudi del 2020, els resultats són tan decebedors com els dels tres darrers anys. Les pàgines traduïdes en algun grau continuen representant prop d'un terç del total i en la majoria dels casos es tracta de traduccions parcials o residuals. A més, les faltes d'ortografia i els errors lingüístics continuen sent un problema omnipresent en les traduccions, i la promoció de la fragmentació lingüística, que diferencia el català del valencià, ha augmentat sensiblement.  

Amb tot, els catalanoparlants no poden fer en la seva llengua tràmits tan essencials com pagar l'IVA anual, sol·licitar la targeta sanitària europea o demanar l'informe de vida laboral a la Seguretat Social. El 2020 ha estat un any més durant el qual les institucions centrals han vulnerat el dret dels ciutadans catalanoparlants d'accedir a la informació i als serveis públics estatals en la seva llengua, sense cap millora de la situació. La Plataforma per la Llengua ha registrat una petició a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, en la qual sol·licita la inclusió del català a tots els webs de l'estat, la fi de les dobles versions que diferencien el català del valencià i l'esmena massiva d'errades. Segons quina sigui la resposta i els canvis que detectem en futures observacions, tornarem a denunciar aquesta situació al Consell d'Europa.

El "govern més progressista de la història" d'Espanya segueix discriminant el català

L'estudi de l'ONG del català és una nova mostra que la política de descura i abandonament del català no ha variat amb els diferents governs espanyols que s'han succeït des del 2017, el de Mariano Rajoy, el de Pedro Sánchez en solitari i el del PSOE en coalició amb Unides Podem. La discriminació lingüística de l'actual govern, que havia de ser "el més progressista de la història" d'Espanya, resulta especialment indignant. 

Unides Podem, si bé defensa un model estatal més respectuós amb el plurilingüisme que l'actual, no estableix l'aplicació d'aquest model com una prioritat a l'hora de negociar amb el seu soci de govern. Sovint, ni tan sols respecten els drets dels catalanoparlants en allò que depèn del seu partit. Per exemple, el web del ministeri d'Igualtat, encapçalat per Irene Montero i creat durant aquesta legislatura, inclou el català al menú de llengües, però en realitat cap dels continguts està traduït al català. Tot aparença.  

El PSOE, per la seva banda, no du a terme allò que demanava des de l'oposició. De fet, l'any 2017, a través d'una sèrie de preguntes parlamentàries, el partit va reclamar a l'executiu de Rajoy que els webs públics incloguessin versions en les llengües cooficials de l'Estat. Un cop al poder, els socialistes no tan sols no han esmenat allò que retreien al PP, sinó que han creat nous portals webs que només tenen versió en castellà, com ara el de Bonos Social Térmico, un pla d'ajudes per combatre la pobresa energètica. Tampoc té versió en català el web Spain Travel Health, amb informació en llengües com l'alemany o francès sobre les mesures de seguretat necessàries per viatjar en temps de pandèmia. Pel que fa als tràmits que cal fer per viatjar, es poden efectuar en urdú o en búlgar però no en català. 

També el 2017, els socialistes van presentar una proposició de llei per al "reconeixement i empara de la pluralitat lingüística d'Espanya" que hauria permès, per exemple, l'ús del català amb tots els organismes de l'Estat que ens regeixen, independentment que el servei públic es presti des de Madrid. El PSOE, un cop al poder, no l'ha tirada endavant. És més, el passat 9 de març, els socialistes no van donar suport a una proposició no de llei a favor del plurilingüisme presentada al Congrés dels Diputats per nou entitats que defensen la llengua pròpia del seu territori, entre les quals hi ha la Plataforma per la Llengua. Un dels punts rebutjats pels socialistes reclamava, precisament, que les pàgines web estatals passin a tenir versions en totes les llengües pròpies dels diferents territoris de l'Estat. 

Les xifres demostren la marginació del català

De les 389 pàgines observades per la Plataforma per la Llengua, només 119, el 30,6 %, presentaven als usuaris la possibilitat de navegar en català. D'aquestes pàgines, només 4 estan traduïdes del tot en català, un irrisori 1,0 % del total. Es tracta d'una xifra molt semblant de la dels anys anteriors: 1,6 % el 2017, 1,1 % el 2018 i 2,0 % el 2019.   

Pel que fa a les pàgines parcialment traduïdes al català, és a dir que no permeten l'accés a tots els continguts i serveis en aquesta llengua, però que tenen les utilitats principals traduïdes, l'estudi conclou que només representen un 12,1 % de les prop de 400 pàgines estudiades. Una xifra de nou molt semblant a la dels darrers anys.

L'any 2020, més de la meitat de les pàgines web de l'Estat espanyol amb l'opció teòrica de navegar en català presentaven una versió simbòlica i residual. Concretament, són 68 de les 119 pàgines observades, el 57,1 %. Aquestes pàgines amb traduccions residuals només presenten en català alguns menús fixos de navegació i continguts generalistes i estàtics, sovint en la primera interfície, o com a màxim en una segona plana de navegació.

Al marge de l'escassa presència del català, també és important destacar que el 82,4 % de les pàgines amb algun contingut en català contenien errors lingüístics greus: faltes ortogràfiques, traduccions matusseres, accents girats, substitucions de punts volats per punts baixos, etc. A més, de manera molt recurrent, aquestes pàgines presentaven barreges lingüístiques en què els títols eren en català i els continguts en castellà o a la inversa, o menús fixos i desplegables amb algunes opcions en català i algunes en castellà.

Un altre element preocupant any rere any és la pràctica de la fragmentació lingüística. És a dir, es tracta el català com si no fos una única llengua, diferenciant-lo en termes de "català" i "valencià". Segons l'estudi de la Plataforma per la Llengua, l'any 2020 el 42,9 % de les pàgines amb versió en català feien aquesta diferenciació, amb casos tan alarmants com les pàgines web de Renfe o la Moncloa.  

Espanya incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

La CELROM és un tractat promogut pel Consell d'Europa i ratificat per l'Estat espanyol l'any 2001 que estableix que els estats membres han de garantir una sèrie de drets als parlants de "les llengües regionals o minoritàries". Per exemple, determina que aquestes llengües han de ser utilitzades per les autoritats administratives, que han d'estar incloses en formularis i textos administratius d'ús freqüent i que cal emprar-les en la prestació dels serveis públics. El Comitè d'Experts que vetlla pel compliment d'aquest tractat considera, encara avui, que l'Estat espanyol només compleix parcialment aquestes tres obligacions perquè, entre altres coses, la presència del català als portals webs oficials és parcial i millorable. Només la incorporació plena del català a la infraestructura digital de l'Estat permetrà considerar acomplerts els compromisos contrets per l'Estat espanyol amb la signatura de la CELROM.

Els catalanoparlants a l'Estat espanyol continuen tenint els drets lingüístics severament limitats perquè, a diferència de comunitats lingüístiques de mides similars (els parlants de danès a Dinamarca, els neerlandòfons o els francòfons a Bèlgica), estan subjectes a una política lingüística estatal que hi és obertament contrària. La Plataforma per la Llengua continuarà fent estudis que demostrin la discriminació que pateixen els catalanoparlants i seguirà liderant accions a favor de la igualtat lingüística.