En el context d'emergència lingüística que hi ha en l'àmbit jurídic arreu dels territoris de parla catalana, la Plataforma per la Llengua ha fet un estudi per avaluar la presència de la nostra llengua als estudis de Dret de les Illes Balears. Els resultats de l'estudi són preocupants i corroboren la hipòtesi inicial de l'entitat, és a dir, que hi ha una relació directa entre la baixa presència del català en l'àmbit jurídic i l'aprenentatge acadèmic, que és altament castellanitzat. La impossibilitat de poder cursar els estudis universitaris en català comporta que els futurs professionals no estiguin avesats a utilitzar aquesta llengua i, a més, dificulta la creació d'un llenguatge jurídic i d'especialització en català.
L'estudi de la Plataforma per la Llengua, que classifica les dades per grups impartits a Mallorca, Menorca i Eivissa, analitza quantes assignatures del grau de Dret s'ofereixen en català segons els plans docents de la Universitat. Els resultats conclouen que només el 21,1 % de les assignatures de Dret es poden cursar en català. A més, els resultats de l'estudi indiquen que la presència de la llengua pròpia en el transcurs de la carrera va disminuint progressivament, ja que si bé al segon curs l'oferta acadèmica és del 31 %, al quart curs descendeix fins al 5 %. En el cas del Màster d'accés a l'advocacia, que és obligatori per poder exercir la professió, ni tan sols és possible saber quines classes s'impartiran en català. De fet, en el pla d'horaris de les assignatures del màster, tot hi apareix redactat en castellà, fins i tot a la versió catalana del web.
Pel que fa a les dades específiques de cada illa, hi trobam que al campus universitari de Menorca s'ofereix el percentatge més elevat de classes en català, un 25 % de les hores docents. D'altra banda, al campus de Mallorca només es poden cursar el 21 % de les hores en català, mentre que al campus universitari d'Eivissa la xifra baixa fins al 16,7 %. De manera global, els estudiants catalanoparlants de la UIB no poden fer tota la carrera de Dret íntegrament en llengua catalana a cap dels seus campus, malgrat que és la llengua habitual del 47,1% dels residents a les Illes Balears.
De fet, les dades sobre el baix ús del català es corroboren a l'enquesta d'usos lingüístics de la UIB-2019. A l'enquesta, els docents dels departaments de dret públic i dret privat reconeixen que utilitzen exclusivament el català en menys d'un 20 % de les seves assignatures i que imparteixen les classes només en castellà en un 70 % dels casos. Amb tot, aquests departaments estan entre els que utilitzen menys català i més castellà de tota la universitat.
Malgrat que la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears i el Reglament d'usos lingüístics de la mateixa Universitat preveuen que el català sigui la llengua vehicular en l'àmbit del coneixement i que, com a llengua oficial de la universitat, cal fomentar-ne l'ús, les dades de l'estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua mostren un clar incompliment de la normativa en el Grau de Dret. Segons l'entitat, hi ha una correlació directa entre la presència residual del català a les hores lectives i la castellanització de l'àmbit jurídic. Tot i que no existeixen dades oficials sobre l'ús del català en l'àmbit jurídic balear perquè l'administració no les fa públiques, el darrer informe del Comitè d'experts que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries conclou que rarament s'utilitza el català als tribunals de justícia de les Illes, així com a la documentació registral, mercantil i notarial.
Des de la Plataforma per la Llengua denunciam aquesta situació i anunciam una roda de contactes amb els responsables per tal d'alertar-los i exigir la implementació d'unes propostes de millora, així com d'un protocol d'usos lingüístics que permeti revertir la situació i garantir els drets lingüístics dels estudiants. L'entitat proposa, per exemple, que al Campus de Palma s'ofereixin grups de català tant el matí com l'horabaixa, que es creï una assignatura troncal de català jurídic i que es reverteixi l'exclusió total del català tant a la facultat d'Eivissa com a les assignatures del Màster d'accés a l'advocacia.
Amb tot, l'estudi de la Plataforma per la Llengua, que també s'ha dut a terme al País Valencià i a Catalunya, vol alertar de l'ús residual del català a les facultats de Dret i persegueix la fita que els catalanoparlants (i la resta d'estudiants de les universitats del domini lingüístic) tenguin garantit el dret a estudiar i professionalitzar-se plenament en català. Un dret que, en les democràcies d'altres països d'Europa, tenen garantit comunitats lingüístiques de mides similars a la catalana.
