En ple procés de negociació entre partits polítics per a la definició del pròxim govern de Catalunya, la Plataforma per la Llengua vol insistir en la necessitat de recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estratègia cohesionada sobre les polítiques que afecten el sector audiovisual en català. 

Actualment, han unificat les polítiques audiovisuals en un únic departament països de referència en el sector audiovisual com ara Dinamarca, el Regne Unit, França, Àustria, Alemanya o Suècia. A Catalunya, per contra, des del 2010 la gestió dels mitjans de comunicació està separada de les polítiques culturals i, per tant, de la resta del sector audiovisual. Aquest és un dels motius pels quals el sector ha patit una degradació en l'última dècada. 

La recuperació d'aquest departament és, de fet, una de les deu mesures proposades al "Decàleg de mesures per a l'audiovisual a Catalunya", que es pot signar aquí, està pensat perquè el pròxim govern català redreci la situació de precarietat que pateix actualment l'audiovisual a Catalunya, que aquests últims deu anys ha estat abandonat per les administracions públiques. Aquest decàleg, elaborat per la Plataforma per la Llengua en col·laboració amb l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, va ser acceptat per diversos partits abans de les eleccions del 14 de febrer. Concretament, ERC, En Comú Podem i la CUP van assumir tots els punts del decàleg i JxCat, malgrat no acceptar-lo en la seva totalitat, es va posicionar a favor d'una bona part de les mesures durant un debat sobre el sector audiovisual organitzat per l'ONG del català. 

Tresserras defensa la necessitat d'unificar el sector audiovisual en un únic departament

En una entrevista feta per la Plataforma per la Llengua al comunicòleg Joan Manuel Tresserras, que va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre el 2006 i el 2010, argumenta la necessitat estratègica de recuperar aquest departament. D'entrada, el comunicòleg ha qüestionat el model de la passada legislatura, en què la gestió dels mitjans de comunicació ha depès del Departament de Presidència: "Per qualitat democràtica, les polítiques generals del sistema de comunicació s'han de separar de la política informativa del Govern. On corresponen les polítiques de comunicació? Amb bona lògica, a l'àmbit cultural, perquè comunicació i cultura configuren la mateixa macroindústria". 

En aquest sentit, Tresserras assenyala que "el sistema de comunicació és la principal infraestructura del sistema cultural" i que, per tant, a l'hora de dissenyar polítiques culturals, la capacitat de gestionar les polítiques de comunicació esdevé "una eina imprescindible". 

Segons l'exconseller, la cohesió de les polítiques audiovisuals és especialment important a Catalunya perquè la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és "l'empresa més important que ha tingut la cultura catalana en tota la seva història" i perquè, abans de les retallades, tenia un pressupost gairebé equivalent al del conjunt del sistema cultural. "Com pots fer polítiques culturals sense tenir la capacitat d'influir en un instrument tan important com és la Corporació? Com pots separar les polítiques de l'una i l'altra? És lògic, doncs, que creïs llaços i que consideris la cultura catalana com un tot", defensa Tresserras. 

El comunicòleg ja va participar en la presentació del Decàleg, que va tenir lloc el passat gener a la Filmoteca de Catalunya i que també va comptar amb la participació d'Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, i de Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, entre d'altres. El Decàleg, que ja ha estat signat per més de 15.000 persones, proposa mesures com ara l'augment del finançament per als mitjans públics, l'obertura d'un canal juvenil multiplataforma en català, la creació d'un parc tecnològic audiovisual i el compliment i millora de les lleis que protegeixen l'audiovisual a Catalunya.

La iniciativa compta amb el suport de nombroses entitats del sector i de reconeguts professionals del cinema i la televisió que, en el marc de la campanya, han participat en una sèrie de peces audiovisuals breus en què reclamen el dret de fer la seva feina a Catalunya i en català. La Plataforma per la Llengua exercirà pressió al pròxim govern de Catalunya perquè es facin efectives totes les mesures del decàleg i, d'aquesta manera, es reimpulsi un sector que és estratègic i que representa un instrument de normalització lingüística i de cohesió social, especialment entre la població jove.