La institució aprova una moció amb què insta el govern espanyol a reconèixer la unitat de la llengua catalana i a aturar-ne els intents de fragmentació. El text aprovat, proposat per Plataforma per la Llengua, ja havia tirat endavant com a Proposició no de Llei al Parlament de les Illes Balears, a diferents ajuntaments de tot el territori lingüístic, així com a consells insulars, consells comarcals, diputacions i d'altres institucions.
La iniciativa, presentada per MÉS per Menorca, s'ha aprovat també amb els vots favorables de la resta d'equip de govern, PSIB i Unides Podem. El Partit Popular i Ciutadans hi han votat en contra, fet que contrasta amb les abstencions d'aquests dos grups al Parlament de les Illes Balears. La posició del PSIB es diferencia de la dels socialistes catalans que en alguns ajuntaments del Principat hi han votat en contra o s'hi han abstengut.
La Plataforma per la Llengua va impulsar aquesta iniciativa per obtenir suports institucionals a favor de la unitat del català. S'emmarca en la campanya "Som 10 milions, som una llengua", amb la qual l'ONG del català pretén combatre els intents de fragmentació de la llengua. De fet, el text dona suport a la campanya i el seu objectiu és aconseguir que les institucions d'arreu del domini reconeguin i promoguin la unitat de la llengua catalana i promoguin polítiques de cooperació cultural entre els diversos territoris.
Amb la petició proposada per l'ONG del català, el Consell Insular de Menorca insta formalment l'Estat espanyol que reconegui la unitat del català a tots els efectes legals, jurídics i polítics, i n'aturi els intents de fragmentació. A la Plataforma per la Llengua consideram que és urgent que els diversos organismes i institucions de l'Estat deixin d'intentar fragmentar la llengua i és per això que continuam treballant perquè cada vegada es facin més i millors polítiques a favor de la llengua catalana, de la seva unitat i de la cooperacció entre els diversos territoris on és parlada. Malauradament, avui, per exemple, són incomptables els webs d'institucions i empreses públiques i privades que separen entre català i valencià en els menús lingüístics. Així mateix passa també amb molts d'aplicatius d'institucions de l'Estat espanyol o d'empreses públiques i privades. Que el conjunt d'institucions i empreses espanyoles adoptassin polítiques respectuoses amb la unitat de la llengua catalana no només seria beneficiós directament per als catalanoparlants, sinó que també generaria estalvis econòmics importants. Així, per exemple, s'evitaria de malbaratar milions d'euros en productes, publicacions i campanyes públiques que diferencien entre català i valencià, com fa actualment el govern espanyol. I, també, s'evitarien situacions sorprenents com el fet que l'Advocacia General de l'Estat -que depèn de l'executiu de Pedro Sánchez- s'enfronti judicialment a la Generalitat valenciana -en mans del mateix PSPV-, per la previsió que al reglament d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana els actes administratius adreçats a persones físiques i jurídiques de Catalunya i les Illes Balears es facin en català.
En aquest sentit, la moció insta el Govern de les Illes Balears a treballar de forma conjunta amb els governs dels territoris de llengua catalana per afavorir la plena normalització de la llengua en tots els sectors, a través d'eines com l'Institut Ramon Llull, i d'acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma signada el 20 de febrer de 2017, i amb la voluntat d'estendre aquests principis a la resta de territoris del domini lingüístic.
La Plataforma per la Llengua va engegar, ara fa més d'un any, la campanya "Som 10 milions, som una llengua", per compartir la idea que el català gaudeix d'una diversitat de parlars diferents que l'enriqueix i el fa encara més fort, però que aquesta diversitat dialectal no ha de servir de pretext per qüestionar la unitat de la llengua catalana. La campanya ja ha recollit més de 38.000 signatures que han servit per donar suport al missatge que l'entitat ha enviat als representants polítics d'arreu del domini lingüístic. El text compartit amb els representants institucionals demana el compromís dels dirigents d'impulsar i votar una iniciativa que reconegui que, sense menystenir la diversitat dialectal existent com en qualsevol altra llengua, la llengua catalana és la pròpia de tots aquests territoris.
