El darrer ple de l'Ajuntament de Maó, celebrat avui, dijous 25 de febrer, ha endegat una iniciativa important pel que fa a la normalització de la llengua catalana a la capital de Menorca. Així, el consistori ha votat favorablement l'aprovació prèvia de la restitució del nom genuí i propi de la ciutat, Maó, com a única forma oficial, en lloc de la doble denominació Maó-Mahón fins ara vigent. El resultat de la votació ha comptat amb els suports de l'equip de govern del PSIB i AraMaó (12) i els vots en contra del PP i C's a l'oposició (9). Aquesta decisió significa acabar definitivament l'anomalia existent des que el 2012, l'Ajuntament de Maó, governat per majoria absoluta del PP, establís el topònim en forma bilingüe, arran d'una modificació legislativa del govern autonòmic de José Ramón Bauzá, que permetia l'ús oficial de les formes castellanes dels topònims de les Illes Balears.
Des del primer moment, la Plataforma per la Llengua va rebutjar la castellanització del topònim i va denunciar que la intenció del PP era relegar el català a una llengua de segona i sense protecció legal. La forma única i indivisible que imposava per força el nom en castellà no tenia cap fonament històric i contradeia, de fet, els criteris de la UIB i de l'Institut Menorquí d'Estudis.
Després de les eleccions del 24 de maig de 2015, el Parlament de les Illes Balears modificà la Llei de normalització lingüística (versió actualment vigent) per tal de garantir que l'única forma oficial dels topònims de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sigui la pròpia i en llengua pròpia. Concretament, l'article 14 de l'esmentada llei determina que "els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana i que correspon al Govern de la comunitat autònoma o als consells insulars, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la comunitat autònoma".
Davant aquest canvi legislatiu, el consistori maonès va iniciar l'expedient per a restituir el topònim oficial a la forma única en català, a fi de donar compliment a la Llei de normalització lingüística. D'acord amb la Llei estatal de Règim local, però, la decisió del canvi de topònim calia que fos aprovada per la majoria absoluta del ple, un tràmit que durant la legislatura passada el consistori no va tirar endavant.
En aquest context, la Plataforma per la Llengua feia anys que mantenia contactes amb els representants públics de Maó, Menorca i el Govern de les Illes Balears, a fi d'expressar la inquietud i el malestar dels socis, voluntaris i ciutadans menorquins davant aquest fet, i esperonar el consistori maonès a fer efectiva la normalització del topònim.
Finalment, sembla que les gestions de l'ONG del català han obtingut els fruits desitjats. L'equip de govern, liderat pel batle Héctor Pons, i format pel pacte d'esquerres de PSIB i Ara Maó, ha pres la decisió de proposar al ple de l'ajuntament una moció per a la restitució del topònim Maó com a única forma oficial. La moció ha estat votada per majoria absoluta dels representants. A partir d'aquí, caldrà esperar la presa en consideració de possibles al·legacions durant els propers dies, fins que el canvi de topònim es dugui a aprovació definitiva en el ple del mes següent. En darrera instància, l'Ajuntament de Maó sol·licitarà formalment al Consell Insular de Menorca, que és qui legalment té la competència de determinar els noms dels municipis menorquins, que n'executi el canvi de forma definitiva.
La Plataforma per la Llengua celebra la decisió de l'Ajuntament de Maó de restituir el topònim genuí de la capital de Menorca i convida la resta d'administracions públiques de l'Estat a fer el mateix amb topònims encara no plenament normalitzats, com el de l'illa d'Eivissa, així com els usos toponímics dels aeroports de les Illes Balears, entre d'altres. Així mateix, la Plataforma per la Llengua espera que els tràmits encara pendents per a la normalització efectiva del topònim de Maó s'accelerin i que el Consell Insular de Menorca, del mateix color polític que la capital, pugui aprovar-ne el canvi definitiu com més aviat millor.
