Ara fa 10 anys que un govern en mans del Partit Popular va fer tallar les emissions de TV3 al País Valencià. La recepció de TV3 i de Catalunya Ràdio va ser possible durant 26 anys gràcies a la voluntat popular i la iniciativa dels repetidors del senyal instal·lats per Acció Cultural del País Valencià.

L'atac del govern en mans de la dreta antivalenciana al contingut en llengua pròpia va continuar el 29 de novembre del 2013, amb el tancament de la radiotelevisió Canal 9, i el gener del 2014, amb l'ordre de suspendre les emissions de Catalunya Ràdio. El País Valencià es va quedar sense mitjans audiovisuals en llengua pròpia, un fet que era il·legal, contrari a l'article 56 de l'Estatut d'autonomia i a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM). Aquesta situació no ha canviat malgrat que des de l'any 2015 les forces progressistes governen a la Generalitat Valenciana. La pressió de la ciutadania i de diverses entitats per a tenir mitjans públics en valencià ha fet possible recuperar la ràdio i la televisió pública d'À Punt Mèdia, però el grup disposa d'un pressupost molt baix i les seues emissions no arriben a Catalunya ni les Illes Balears.

La Plataforma per la Llengua, juntament amb Decidim, fa un any que impulsa la campanya Reciprocitat Ara! que ha fet tornar a l'agenda pública aquest atac als nostres drets lingüístics. Ara, des de la Plataforma per la Llengua es demana al govern de la Generalitat Valenciana un compromís ferm per a avançar cap a la reciprocitat de recepció dels mitjans de comunicació en llengua catalana, i especialment perquè es recupere la recepció de TV3 i de Catalunya Ràdio al País València. La manca de reciprocitat de les emissions de ràdio i de televisió entre els diversos territoris del domini lingüístic és un atac frontal als drets lingüístics de més de 10 milions de ciutadans europeus.

A la resta d'Europa hi ha exemples de reciprocitat. És el cas dels canals públics de TDT de la Valònia en francés que es poden veure a tot Bèlgica -(La Une (RTBF1), La Deux (RTBF2), La Trois (RTBF3)- o també entre comunitats lingüístiques que es troben en països diferents, com passa amb la minoria sueca a Finlàndia (la qual, per exemple, pot veure el principal canal públic generalista en suec, YLE FEM). Hi ha pocs canals audiovisuals en català i la Plataforma per la Llengua defensa la reciprocitat de recepció dels existents a tot el domini lingüístic a fi de tenir més oferta i poder sentir tots els accents de la llengua. De fet, un dels punts del decàleg de mesures per millorar l'audiovisual en català, impulsat per la Plataforma per la Llengua a propòsit de les eleccions al Principat, inclou la creació d'un òrgan de coordinació de l'audiovisual i mitjans de comunicació amb representació dels territoris català, valencià i balear. L'objectiu seria implantar la Declaració de Palma i consolidar un mercat audiovisual de més de 10 milions d'espectadors potencials.