El debat electoral organitzat per la Plataforma per la Llengua ha reunit els representants de sis partits per discutir sobre diverses qüestions que afecten el sector audiovisual en català, que actualment es troba en un estat de greu precarietat per l'abandonament que ha patit els últims anys per part dels poders públics. El debat, que s'ha pogut seguir en directe a través de YouTube, ha estat organitzat a propòsit del decàleg de mesures que es va presentar el passat 21 de gener a la Filmoteca de Catalunya i que ha elaborat Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya.
Un de les qüestions que ha generat més consens entre els representants dels diferents partits ha estat la necessitat d'augmentar els recursos que es destinen al sector audiovisual. Albert Botran, de la CUP, ha estat l'únic que ha considerat factible que aquest finançament pugui arribar als 60 euros per ciutadà durant la pròxima legislatura, tal com proposa el decàleg, però ha dit que per fer-ho realitat caldria "una transformació profunda" que passi per "repartir millor la riquesa" i per reforçar els mitjans públics. Per contra, Josep Riera, de Junts, considera que cal donar més suport a la producció privada ja que, ha dit, "en els últims anys s'ha vist ressentida". Anna Salicrú, d'ERC, ha proposat la creació d'una taxa directa, independent de la partida pressupostària, que es destini a finançar els mitjans públics catalans.
Pel que fa a la presència residual de contingut en català a les plataformes digitals, cap dels candidats ha pogut perfilar un pla d'acció concret per forçar un canvi en aquest sentit. Sílvia Mayor, del PDeCAT, considera que el Govern ha de fer entendre a aquestes plataformes que el català "és un mercat de deu milions de persones que exigeix i necessita" tenir presència en aquests nous espais. Per la seva banda, la candidata d'ERC considera que cal recuperar el Servei Català de Doblatge i, alhora, buscar complicitats amb aquestes plataformes. Botran ha retret als partits del Govern que no hagin fet aquesta feina de pressió i ha assegurat que les plataformes digitals "no es prenen seriosament" el govern català.
Els candidats tampoc no han estat gaire precisos a l'hora d'explicar quins plans tenen per fer complir la Llei Catalana del Cinema, que obliga les sales a projectar com a mínim un 25% de pel·lícules en català. Cap d'ells ha apostat explícitament per sancionar l'incompliment d'aquesta llei i més aviat s'han encomanat a pressionar les distribuïdores amb la col·laboració de la societat civil i del sector audiovisual. Segons el candidat de Primàries Catalunya, Carles Canet, tant les distribuïdores com les plataformes digitals només atendran les necessitats dels catalanoparlants si Catalunya esdevé un estat independent. "Deixaran de tractar-nos com a una regió quan siguem independents", ha dit.
El debat tenia un espai reservat per a preguntes del públic i un dels espectadors ha demanat als candidats que es pronunciessin sobre l'augment de la presència de castellà a TV3. El representant de Junts ha reconegut que "s'està incomplint" el llibre d'estil i que "la pressió contra el català per afavorir el castellà" ha provocat "un cert relaxament" lingüístic per part de TV3. Marc Parés, d'En Comú Podem, s'ha mostrat més preocupat per "la baixa diversitat de l'audiència" de la televisió pública catalana que pel fet que a la programació "s'incorporin alguns elements" en castellà. "Com ha de ser una eina de normalització lingüística si no arriba a la meitat de la població? El que hem d'aconseguir és que TV3 arribi, en català, al conjunt de la població, especialment a la castellanoparlant", ha opinat. Per contra, el candidat de Primàries Catalunya ha considerat que TV3 "sacrifica el llibre d'estil a canvi de poder dir un cop al mes que és líder d'audiència".
També s'ha parlat dels canvis que s'han de produir perquè els joves facin i consumeixin continguts audiovisuals en català. En aquest sentit, hi ha hagut consens sobre la necessitat de generar continguts per a nens i joves que s'adaptin als formats i als suports de l'era digital. La representant del PDeCAT, a més, ha dit que cal tendir cap a un model similar al de Finlàndia, "on la corporació de mitjans destina entre un 15% i un 20% del seu pressupost al canal juvenil".
De fet, l'entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat en què viuen actualment els joves, és un dels motius principals pels quals la Plataforma per la Llengua ha posat en marxa la campanya "Més Audiovisual", que inclou el decàleg de mesures i que s'anirà desplegant durant els mesos vinents.
