Al llarg d'aquest 2020 les dades sobre la llengua catalana no han estat positives: recentment hem sabut que només el 19% dels joves de la ciutat de Barcelona parla habitualment en català. Però en altres territoris de parla catalana, com és el cas de les Illes Balears, la situació del jovent no és millor. A Eivissa i Formentera es viu una situació del tot crítica: només el 2,9 % dels joves parla habitualment en català. La llengua majoritària entre companys d'estudi és el castellà, i només el 30,6 % del jovent d'entre 15 i 24 anys de les Illes utilitza el català de forma majoritària per parlar amb els companys d'estudi. Aquesta baixada de l'ús social del català en general va quedar palesa a l'InformeCAT 2020, on es constatava que el català es parla poc a les àrees metropolitanes de Barcelona, València i Palma.

En global, el cert és que només el 32,5 % dels habitants d'arreu dels territoris de parla catalana empra el català habitualment, quelcom que el converteix en una llengua greument amenaçada perquè, si els parlants disminueixen com més va més, és evident que la llengua es perd. Aquests darrers quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals. Si no fem res per aturar aquesta regressió, el català s'extingirà perquè, tot i que s'aprengui a l'escola, la gent no el farà servir.

De fet, cal tenir en compte que quan una llengua arriba al llindar del 30 % de parlants -respecte al total d'habitants del territori-, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tendeixin a deixar d'utilitzar-la de manera espontània en l'esfera pública -per exemple, amb persones desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no. Aquesta situació d'inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l'ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minoritzada s'acostumin a no parlar-la fins i tot amb d'altres de competents, perquè ja han adquirit l'hàbit d'abandonar-la. Arribats en aquest punt, revertir-ne la situació esdevé molt complicat. Cal ésser conscients que el català s'aproxima perillosament a aquest llindar, motiu pel qual calen mesures dràstiques i urgents, per fer front a aquesta emergència.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja advertia al mes de febrer, durant el lliurament dels VII Premis Martí Gasull i Roig, que "la llengua es troba en emergència lingüística" perquè "amb el català no anem bé i, o ens posem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides i desacomplexades, o això acabarà en desastre". Per Escuder, "si no s'actua de seguida, la llengua s'extingirà".

I ara, més que mai, la Plataforma per la Llengua fa una nova advertència per evitar aquest desastre. Encara hi som a temps. L'ONG del català ha recopilat en un dossier les dades que mostren la vulnerabilitat del català, com també què ha causat aquesta situació.

L'entitat considera que les principals causes que han portat a l'emergència lingüística són la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de consciència lingüística dels parlants i el fet que el jovent d'avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat.

Precisament és aquest retrocés de l'ús del català entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, atès que vol dir que les noves generacions, és a dir, les qui haurien de ser el futur de la llengua, són les que l'abandonen abans. Però també ens dona una idea d'aquest retrocés del jovent l'estudi de la Plataforma per la Llengua sobre l'ús del català als patis de les escoles i instituts de les zones urbanes de Catalunya, on a la secundària només el 14 % de les converses són en català.

Tot i aquesta situació tan greu que viu el català, la Plataforma per la Llengua considera que encara som a temps de revertir-la i salvar la llengua. L'entitat fa tres propostes generals per aconseguir-ho, per les quals l'entitat treballa a fons i vol continuar-ho fent més intensament els anys vinents. Calen tres coses:
 

• un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions.
• un canvi del paisatge lingüístic -especialment del digital-.
• un canvi de l'actitud lingüística dels catalanoparlants.

 
Per tot plegat es pot afirmar que la llengua es troba en una situació d'emergència lingüística i això en pot comportar la desaparició, si no s'hi actua. Per l'ONG del català, les actuacions per a la defensa i promoció de la llengua han de venir de les administracions però també dels ciutadans. Per això, engega aquesta campanya de divulgació que durant l'any 2021 advertirà de la situació del català a través de missatges gràfics i audiovisuals. Aquesta campanya de divulgació cerca aconseguir un canvi d'actitud en els ciutadans i que aquests exigeixin polítiques públiques a les administracions a favor de la llengua.