La Plataforma per la Llengua sempre ha defensat incloure la competència lingüística en valencià en la Llei de Funció Pública, que debaten les Corts Valencianes.

El portaveu de la Plataforma per la Llengua ha manifestat que «l'article 62 de la nova llei, sobre els requisits d'accés professional, determina que el funcionariat haurà d'acreditar el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament. Això és una mesura de mínims, és un reconeixement bàsic del dret de la ciutadania a l'ús normal i generalitzat del valencià en l'administració».

A més, Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, considera que «els sistemes alternatius a la capacitació lingüística no garanteixen els drets lingüístics de la gent, fan que una comunitat lingüística renuncie preventivament a la seua llengua. La nova llei proclama la necessitat d'adequació entre el coneixement del valencià i les funcions corresponents, i eixe principi significa que el funcionari ha de respectar el dret de la ciutadania valencianoparlant de ser atesa en la llengua oficial en què s'expressa».

La situació real per a la ciutadania del País Valencià és de desigualtat lingüística. Actualment el 93% del funcionariat de Generalitat Valenciana entén el valencià, però només un 57'3% el sap parlar "bastant bé" o "perfectament", xifra que no aplega al 40% a la província d'Alacant, tot i que el 92% haja cursat algun estudi de valencià i el 87% tinga algun tipus d'acreditació (no necessàriament de suficiència).

Segons la valoració del portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, «això significa que, més de 35 anys després de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, un 30,7% dels treballadors de de l'administració de la Generalitat parlen amb el públic "sempre en castellà" (i per tant mai en valencià) i un 41,6% elaboren tota la documentació escrita que fan en castellà, mai en valencià«. Segons el portaveu de la Plataforma, «l'elevada xifra de documentació en castellà pot ser deguda a la baixa capacitació lingüística, però també al fet que, en no ser un requisit, no és interpretat pel funcionari com una exigència, fet que intentava pal·liar el Decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana, que la justícia ha escapçat».

Segons el portaveu de la Plataforma per la Llengua, «sense requisit de competència lingüística, una persona que parle valencià podria ser atesa sempre per un funcionari incapaç de parlar-lo. Per posar un exemple, actualment tot es fa amb cita prèvia, i un funcionari que no parle valencià, no buscarà un company que el parle per atendre una persona valencianoparlant».

A la Unió Europea les comunitats lingüístiques mitjanes, tenen els drets plenament reconeguts fins i tot, en cas de pertànyer a un Estat molt plurilingüe. A les regions en què opera un bilingüisme simètric, com ara el Tirol del Sud (a Itàlia), a la regió de Brussel·les-Capital (a Bèlgica), tenen garantida la competència lingüístic del funcionariat. A la resta de territoris canadencs, belgues, suïssos, opera el monolingüisme en la llengua del territori que no només garanteix la competència, sinó que la prioritza en cada territori.

Als territoris de l'Estat espanyol amb una llengua pròpia i oficial diferent del castellà,  el Tribunal Constitucional ha avalat la necessària competència lingüística del funcionariat, segons la sentència 46/1991 del 28 de febrer. La capacitació lingüística s'ha implantat a Catalunya, Galícia i les Illes Balears i això ha afavorit un major ús de la llengua pròpia en aquestes administracions

En la campanya electoral del 2019, PSPV, Compromís i Unides podem es comprometeren, a Proposta de la Plataforma per la Llengua, a "Capacitar tots els treballadors públics en les dos llengües oficials" i a "Protegir els valencians de la discriminació lingüística". Ara demanem als 53 diputats elegits en les seues llistes que complisquen amb el que van dir i igualen els valencianoparlants en drets a la resta de comunitats mitjanes d'Europa.