És 23 de setembre del 2020, Martí, i ja fa 8 anys que vas marxar inesperadament. I 8 anys que et tenim tan present com el primer dia!
Enguany em sortirà la carta més llarga que mai, han passat tantes coses en aquest 2020 tan boig..., que començarem pel món i anirem tancant el cercle fins a arribar al país i a la Plataforma per la Llengua.
Al món, des de finals de l'any passat, estem patint una pandèmia per un virus. A casa nostra n'estem patint els efectes des del febrer: vam fer un confinament sever, lamentem més de 15.000 morts arreu dels Països Catalans i prop de 200.000 afectats confirmats. Això, és clar, afecta tothom en tot el que fem en el dia a dia i, molt especialment, aquelles activitats on es reuneix molta gent. Ara mateix no són convenients, i moltes d'aquestes activitats estan prohibides o restringides. En fi, l'any que ve espero explicar-te que ja tenim bona part de la població vacunada i que la vida va tornant a la normalitat en aquest aspecte.
Anem a Europa. Fa 1 any teníem 3 eurodiputats vetats per l'Estat espanyol. Te'n recordes? Doncs ara en tenim 3 exercint plenament, ja que la justícia europea els ha donat la raó i, en canvi, el vicepresident Junqueras continua empresonat i l'han hagut de substituir! L'any passat, per aquestes dates, estàvem pendents de la sentència als presos polítics. Ara, ja la tenim. Ha estat demolidora, injusta i desmesurada: condemnes de 9 anys de presó al Jordi Sànchez i al Jordi Cuixart i fins a 13 anys a l'Oriol Junqueras. I ni més ni menys que 11 anys i mig a la nostra estimada Carme Forcadell!! Tots ells continuen a la presó malgrat el veredicte del Grup de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, però l'Estat espanyol en fa cas omís.
Jo crec que tota l'actuació repressiva de l'Estat només demostra la manca de qualitat democràtica i la por que té que assolim de manera democràtica la independència. Al segle xxi, la voluntat dels pobles es pot entrebancar, òbviament, però no es pot deixar d'aplicar quan és ferma. I aquí estem: en aquest punt hem de demostrar que la nostra voluntat és ferma i que la repressió no la podrà aturar. Per si això fos poc, ara estem pendents de veure si finalment el mateix tribunal que va condemnar els líders del 2017 inhabilita el president Torra. Imagina't!! I els nostres polítics ja veurem si es posen d'acord en com reaccionar a la inhabilitació o continuen cadascú a la seva! Sembla que el més probable és que d'aquí a uns mesos tornem a tenir eleccions al Parlament de Catalunya... ja t'ho explicaré l'any que ve.
I ara centrem-nos en la llengua: d'una banda, tenim un Govern estatal que continua incomplint la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i així ho han explicitat un cop més els experts del Consell d'Europa. L'Estat espanyol ens continua discriminant lingüísticament, i res fa pensar que vulgui canviar-ho. Ans al contrari: a la mínima ocasió que pot, veta el català i hi legisla en contra, mani qui mani. Trepitgen el patrimoni lingüístic, cosa que malmet els nostres drets.
Però també tenim 3 governs autonòmics que no fan tot el que haurien de fer. Per exemple, al principat recordes que el 2010 es van aprovar la Llei del Codi de consum (que obliga a etiquetar en català la majoria de productes que trobem als supermercats) i la Llei de cinema (que obligava a arribar al 50 % de cinema en català a les sales)? Doncs bé, ja som al 2020, 10 anys més tard, i tot i comptar amb l'aval del Tribunal Constitucional espanyol (rebaixant al 25 % de cinema en català a les sales, això sí), doncs encara no s'està fent complir cap de les dues lleis. No hi ha manera que els diferents governs facin polítiques efectives, decidides i valentes que facin que l'ús social de la llengua es vagi recuperant. Fa pocs dies la Generalitat ens ha respost que té un pla i que vol fer-lo complir, però això fa temps que ens ho diuen i no es concreta mai en res. Ni ens ho expliquen ni ho apliquen. Sembla que tinguin por!
Fruit d'aquestes circumstàncies, a la Plataforma per la Llengua ja estem advertint de l'emergència lingüística en què ens trobem! Vol dir que ni de lluny tenim una llengua a punt de desaparèixer, però que, si no fem res, si continuem com fins ara, d'aquí a unes dècades sí que ho estarà. Cal començar a posar-hi remei abans no sigui tard. I per posar-hi remei cal que tothom conegui on som i cal tenir clar que el cofoisme no ens ajuda a millorar. En aquests vuit anys l'emergència climàtica s'ha desfermat amb canvis climàtics notables arreu del planeta. El mateix desastre pot passar amb el català si entre tots no actuem.
I, és clar, a la Plataforma per la Llengua volem ser part de la solució i ajudar que tots els actors implicats vegin clar quin és el camí per revertir la minorització que el català pateix arreu del domini lingüístic, amb l'excepció, potser, d'Andorra. Per fer-ho ja comptem amb més de 22.000 socis, i estem reforçant i consolidant la feina de l'entitat arreu del territori, molt especialment a les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord i l'Alguer.
Una feina molt important que fem són els plans integrals de barri: en barris socialment i lingüísticament desfavorits fem actuacions globals a tot el barri, juntament amb les escoles, associacions de veïns i tot tipus d'entitats del barri, de manera que especialment els infants i joves s'acostin a la llengua i la vagin incorporant. Estan donant bons resultats i els veïns estan molt agraïts que els ajudem a fer-se seu també el català i que comptem amb ells!
Abans de la pandèmia vam arribar a temps de fer la VII edició dels Premis Martí Gasull i Roig. Els guanyadors van ser la Llibreria catalana de Perpinyà i la teva estimadíssima Teresa Casals. Els finalistes foren l'Amical Viquimèdia i Gaming.cat. Com veus, sempre grans guanyadors i finalistes als teus premis!
Ja ho veus, Martí, els reptes de la llengua es mantenen més vigents que mai. Arreu del territori som una entitat útil, transversal i forta que treballa sense descans per normalitzar definitivament la llengua. I amb la pandèmia sense resoldre tenim l'oportunitat de fer més actuacions i activitats virtuals i a distància. Sens dubte que aprofitarem l'oportunitat.
Bé, estimat Martí, ja saps que et continuem enyorant, et continuem tenint present i continuem sovint preguntant-nos com encararies tu infinitat de situacions...
Una forta abraçada de tota la teva gran família de la Plataforma per la Llengua!
Òscar Escuder i de la Torre
