Com ha evolucionat la situació sociolingüística al llarg de les darreres dècades? Quins són els reptes lingüístics de la nova normalitat? Quins són els objectius prioritaris actuals de les entitats a favor de les llengües?

Aquests són alguns dels interrogants que van plantejar-se a la taula rodona "Cap a on anem? Gallec, eusquera i català: Reptes i estratègies de futur", que van organitzar la Universitat Humboldt de Berlín i l'Institut Ramon Llull per al dilluns 13 de juliol de 2020 a les 14 h.

Moderada per la lectora Anna Guaita, el col·loqui va comptar amb les intervencions de representants a favor del gallec, l'eusquera i el català: Marcos Maceira (A Mesa), Iker Martínez de Lago (Kontseilua) i Francesc Marco (Plataforma per la Llengua).

Els diferents ponents van compartir la necessitat de treballar intensament perquè les respectives llengües s'endinsin en el canvi tecnològic d'avui i, així, els seus parlants puguin usar-les amb normalitat en tots els àmbits de la vida quotidiana. També es va fer èmfasi en la importància que té disposar de continguts audiovisuals per als adolescents i joves que tinguin en compte les noves realitats juvenils per tal que les generacions futures gaudeixin també de referents d'oci en la seva llengua. D'aquesta manera, es va destacar que la clau de les diverses llengües és el seu ús social.

Institut de Romanística

L'acte, a causa de les circumstàncies actuals, va desenvolupar-se a través de videoconferència, i es va dur a terme en el marc de l'assignatura de sociolingüística "Multilingüisme i polítiques lingüístiques a la península Ibèrica", de l'Institut de Romanística de l'esmentada Universitat Humboldt. A més, hi van participar nombrosos estudiants universitaris.