La Plataforma per la Llengua considera que la sentència del TSJCV que tomba alguns articles del decret que regula l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana és un nou colp de la justícia espanyola contra el valencià.
Els serveis jurídics de l'entitat han analitzat els detalls d'aquesta sentència i conclouen que en cap cas no es posa en qüestió la legitimitat d'aquesta oficina, però la deixa simplement com una unitat administrativa que només pot proveir informació a la ciutadania. La sentència lamina les opcions d'actuar com a servei de tramitació i gestió de queixes per assolir garanties per a aquells ciutadans que vegen vulnerats els seus drets lingüístics. El TSJCV argumenta que les funcions de gestió de queixes de l'ODL s'haurien d'haver regulat en una norma amb rang de llei, i no en un decret, basant-se en una interpretació interessada de les garanties exigides a l'actuació administrativa, i exigint els mateixos requisits que tindria un acte administratiu a una activitat merament informativa, consultiva o de suggeriment.
Per això, la Plataforma per la Llengua demana que el govern de la Generalitat Valenciana impulse un projecte de llei que puga ser aprovat per les Corts Valencianes i que blinde l'Oficina de Drets Lingüístics. Aprofitant la majoria parlamentària favorable a la normalització del valencià, l'entitat demana que es despleguen les seues competències per a garantir els drets lingüístics i fiscalitzar els incompliments que es puguen produir en l'administració pública al País Valencià. És necessari disposar d'un organisme administratiu, amb atribucions de defensa dels drets lingüístics, amb garanties, que defense els parlants de valencià contra la valencianofòbia i la discriminació lingüística. Això permetria que l'ODL torne a funcionar a ple rendiment amb els objectius i atributs normatius per als quals va ser pensada.
Considerant, a més, que la ciutadania ha perdut una eina pública important per a la defensa dels seus drets lingüístics, l'entitat demana al govern de la Generalitat que es persone com a acusació particular en aquells procediments en què s'instruïsca la possible vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants.
A més a més, la Plataforma per la Llengua reforçarà el seu servei d'atenció a queixes, que funciona des de fa 25 anys, per tal de continuar atenent les consultes que les persones puguen fer en relació amb els seus drets lingüístics i acompanyar-les, si cal, a fer denúncies públiques o emprendre accions legals, per a defensar els seus drets i lluitar contra les vulneracions pel fet de parlar en valencià. Cal tenir present que la Plataforma per la Llengua ja ha guanyat casos en els quals s'havien vulnerat drets dels valencianoparlants.
L'entitat també es mostra disconforme amb la vulneració del dret d'opció lingüística en el procediment judicial que ha culminat amb aquesta sentència. Com a part interessada que hi va participar, la Plataforma per la Llengua va demanar una còpia de la sentència en valencià, cosa que s'ha denegat. Aquesta acció no deixa de ser una nova demostració del caràcter supremacista castellà de l'ordenament jurídic espanyol, que denega un dret que és reconegut en altres països multilingües democràtics, com Suïssa, Bèlgica i el Canadà.
A més, la denegació (sense ni tan sols fer-hi esment) d'aquesta petició en la sentència demostra que encara no es compleixen les previsions de l'article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que donen dret a les parts a demanar que els procediments es tramiten en la seua llengua.
Finalment, la Plataforma per la Llengua denuncia que el govern espanyol va mentir en resposta parlamentària al senador Carles Mulet quan va respondre, en una nova mostra de voluntat fragmentadora entre el català i el valencià, que "Actualmente, está garantizada en nuestra legislación la posibilidad de que los trámites, la atención y la documentación sean realizadas con normalidad en todas las lenguas oficiales, sea valenciano, como lengua oficial propia de la Comunidad Valenciana, así como en catalán, euskera o gallego, por ser lenguas oficiales propias de las correspondientes a comunidades autónomas. Todos los compromisos señalados en la Carta se cumplen en la teoría y en la práctica" a la pregunta "¿No existeix cap circumstància, d'acord amb l'article 231 de la LOPJ, en què es permeta als ciutadans de determinar que els òrgans judicials menen el procediment en les llengües regionals o minoritàries?" que denunciava que la Llei orgànica del poder judicial és un obstacle a l'aplicació del tractat europeu. La Plataforma per la Llengua denunciarà aquest nou exemple de vulneració i la negació en seu parlamentària al Comité d'Experts que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
