El 22 de juny, Renfe va estrenar un nou portal web que, tal com va denunciar la Plataforma per la Llengua, discrimina entre català i valencià. Per aquest motiu, el president de l'entitat, Òscar Escuder, va enviar una carta al gabinet del ministre de Foment, el valencià José Luis Ábalos, en què li expressava la preocupació perquè l'actual Govern espanyol continue aplicant aquestes pràctiques discriminatòries envers la ciutadania valencianoparlant en fer aquesta distinció entre el català i el valencià.

Només 24 hores després d'enviar aquest correu, la secretària particular del ministre ha respost al correu de la Plataforma per la Llengua amb un escarit "nos podrían enviar la carta en castellano" (sic). No al·lega cap motivació, ni tan sols ho demana si us plau ni amb un interrogant. Venen a donar una ordre. Aquest fet, a banda d'impedir de dirigir-se a un ministre en una de les seues llengües, demostra una vegada més la regulació restrictiva que té l'Estat espanyol respecte a les llengües cooficials que no són el castellà, un fet impropi de països plurilingües democràtics com el Canadà, Suïssa o Bèlgica.

Òscar Escuder insisteix al ministre Ábalos que rectifique immediatament el web de Renfe, així com la negativa a atendre una carta en valencià i que mostre sensibilitat per aquesta llengua, al mateix temps que es posa a la seua disposició per a fer una reunió urgent en què es tracten tots els problemes lingüístics relacionats amb el seu ministeri. A més, Ábalos és diputat al Congrés per la circumscripció de València, on el valencià és la llengua pròpia, i un dels màxims càrrecs del PSPV -fou secretari general provincial de València d'aquest partit-, que té entre els seus postulats la defensa i promoció de la llengua pròpia dels valencians.

Per això, una vegada més, la Plataforma per la Llengua demana que l'Administració de l'Estat tinga més sensibilitat per les llengües cooficials en tots els seus òrgans i li torna a exigir que ature la fragmentació de la llengua com fa en 43 dels seus 97 webs que tenen una versió en català i que tracten el català com si no fora una llengua única, és a dir, com dues llengües diferents: català i valencià.