Les reivindicacions de l'1 de Maig fan referència, normalment, a qüestions com ara els sous i la defensa de la igualtat salarial entre hòmens i dones, els drets de sindicació i de vaga o la salut en el treball, tant d'actualitat ara, en temps de la pandèmia del coronavirus. I certament tots són importants, però per part de la Plataforma per la Llengua no podem oblidar tampoc les discriminacions lingüístiques que denunciem, perquè estan per desgràcia ben vives i presents entre els treballadors i, fins i tot, afecten les seues condicions laborals.

Malauradament, a la Plataforma per la Llengua del País Valencià hem rebut multitud de casos de discriminació al món laboral. I és que, quan, per exemple, una persona treballadora és coaccionada pel seu cap per tal que canvie de llengua, perquè "algú" que creu tenir autoritat sobre ella ha protestat "porque habla en valenciano", estem davant d'un clar fet d'opressió lingüística en el món del treball.

També quan un treballador ha sigut exclòs d'un procés de selecció perquè ha emprat noms propis en valencià en el seu currículum, ha patit un episodi d'opressió lingüística. O quan en un treball d'atenció al client, les empreses prohibeixen usar el valencià, fins i tot per a respondre a clients que s'hi han adreçat en la nostra llengua.

Pretendre que no es parle valencià amb companys vinguts de fora, cosa que els dificulta que puguen aprendre la llengua del país on han vingut a viure, és també valencianofòbia en l'àmbit laboral.

Tots els fets que esmentem són molt més habituals del que podríem pensar, i la nostra entitat, com a ONG del valencià, rep contínuament queixes i denúncies sobre situacions semblants.

Des de la Plataforma per la Llengua del País Valencià estem plenament al costat de tots els treballadors del nostre territori, i demanem als sindicats que els representen que assumisquen també, dins de les seues demandes, aquestes reivindicacions contra la discriminació lingüística.