«En lloc d'incidents aïllats, la greu discriminació lingüística és una situació sistemàtica derivada de la discriminació estructural de l'ordenament jurídic espanyol», ha explicat la vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana.

L'ONG del català va reportar 99 casos de discriminació lingüística greu i no resolta als territoris de parla catalana entre el 2015 i el 2019. Els casos denunciats són només una part de les discriminacions que es produeixen. El 80 % d'aquests casos identificats de discriminació van ser perpetrats per funcionaris de l'Estat, mentre que els casos amb autoritats regionals o locals són menys freqüents, ja que, al contrari del que ocorre a l'Administració de l'Estat, el coneixement de la llengua catalana és obligatori per accedir al servei públic a les Administracions públiques de les comunitats autònomes que tenen el català com a llengua oficial.

«La situació descrita al nostre informe constitueix una violació de la prohibició de la discriminació lingüística recollida als articles 2 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com a l'article 2 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Fem una crida al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides perquè reconegui aquesta situació i recomani a l'Estat espanyol que adopti les mesures necessàries per posar fi a la impunitat de la discriminació lingüística», ha dit Mireia Plana.

A banda de la informació que la Plataforma per la Llengua ha fet arribar sobre la vulneració de drets lingüístics, en total una quarantena d'organitzacions de tot l'Estat han denunciat la violació de drets humans a Espanya. La informació aportada serà tinguda en compte pel grup de treball de l'Examen Periòdic Universal, que és el mecanisme del Consell de Drets Humans que avalua l'estat d'aquests drets en els diferents països amb l'objectiu de millorar-lo i que Espanya passarà el pròxim mes de gener.