La Plataforma per la Llengua ha participat aquest migdia a Madrid a la presentació del manifest Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia. Conjuntament amb representants del Ciemen, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, A Mesa (gallec), Kontseilua (euskara), Nogara (aragonès) i Iniciativa Pol Asturianu (Asturià), s'han exposat unes peticions consensuades que demanen que siguin considerades pels partits polítics que obtinguin representació a les Corts espanyoles la propera legislatura.

Els representants de les entitats han manifestat, en primer lloc, que la necessitat d'aquest document va partir de les preocupacions de les mateixes entitats: "Ens preocupaven els missatges que estaven difonent alguns partits polítics sobre la vulneració de drets lingüístics que podrien patir els parlants de llengües pròpies que no són el castellà, en cas d'arribar al poder".

A partir d'aquesta preocupació, les entitats han pres la iniciativa: "Pensem que la manera de fer front a aquesta onada que pretén trepitjar les llengües que no són el castellà és que la resta d'agents polítics assumeixin compromisos concrets", segons ha explicat el representant de la Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, que ha detallat que precisament per això "exigim compromisos reals i efectius per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania".

Així, les entitats han consensuat un document que recull quatre premisses i sis compromisos. Avui en dia, el castellà i les llengües pròpies que no són el castellà estan en desequilibri; de cara a aconseguir la igualtat, la llibertat i la democràcia, cal reconèixer els mateixos drets i deures, contractar personal capacitat en les llengües pròpies; normalitzar-ne l'ús a l'Administració de justícia o acabar amb la imposició que mitjançant la llei es fa del castellà. Aquests són els eixos dels compromisos que hem determinat.
 
Hem de recordar que la imposició que existeix de la llengua espanyola repercuteix, per exemple, en la impossibilitat de fer tràmits obligatoris (impostos, multes, seguretat social...) en una llengua diferent de l'espanyola, així com la negació de beques i ajuts amb documents presentats en llengua no castellana. A més a més, avui en dia és necessari canviar la legislació del poder judicial per a garantir realment el dret de tutela efectiu dels qui parlen llengües que no són el castellà, tal com ha reconegut en diverses ocasions el Consell de Ministres del Consell d'Europa. "Cal dotar els parlants de totes les llengües de l'Estat dels mateixos drets i lingüístics; ara mateix, la desigualtat que estableix la Constitució espanyola i que reforcen les desenes de normatives que imposen el castellà per sobre del català, el gallec, el basc, l'asturià, l'aragonès o l'occità que s'aproven cada any són el major obstacle per a la igualtat. Establir que els parlants d'una llengua tinguin garantits tots els drets a tot el territori i els de les altres no els tinguin ni al territori on la seva llengua és pròpia és una forma de supremacisme. Els discursos d'alguns partits reclamen reduir encara més els drets dels parlants, per això avui venim a dir que el camí que hem d'emprendre és el contrari: la igualtat lingüística", ha refermat Marco.

A més de presentar els eixos del document, els portaveus de les entitats han avançat que enviaran una còpia del document als partits polítics perquè es posicionin sobre aquests compromisos. A més a més, una vegada el Congrés dels Diputats estigui constituït, demanaran una reunió amb el nou president o presidenta per tal d'explicar-li la proposta. "Els partits polítics no poden ser simples espectadors davant les amenaces que s'estan fent sobre posar en marxa mesures que impossibiliten i retallen el dret a viure en les nostres llengües. És el moment de mullar-se", han afegit durant la presentació.

Per últim, els participants han presentat la pàgina web on es troba el manifest, www.igualtatlinguistica.cat, on tothom qui vulgui s'hi pot adherir, signant-lo i difonent-lo.