Quan Irene va continuar en valencià, va mostrar la seua incredulitat: «Si no m'entén, per què em contesta a tot el que li dic? A més, em fa mal el cor i tinc ansietat». El sanitari no va oferir cap mena d'atenció a la pacient i, a més, va cridar tot exaltat «¡Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley!».

Aquest nou cas de discriminació se suma a la llarga llista de casos de valencianofòbia que la Plataforma per la Llengua del País Valencià ha denunciat. Fa sols unes poques setmanes, la Plataforma per la Llengua denunciava el cas del pacient a qui negaren atenció sanitària perquè parlava valencià a Beniparrell, i donava suport al repartidor il·licità a qui la Policia Nacional aplicà la Llei mordassa pel fet d'adreçar-s'hi en valencià.

En un context en què la Consellera de Justícia valenciana, Gabriela Bravo, va declarar que «Entre una buena atención sanitaria y exigir el título de valenciano, hay que garantizar la salud del ciudadano», queda una altra vegada clar que l'única manera de garantir la salut dels ciutadans valencians és assegurar la competència lingüística de totes les persones que atenen el públic en la sanitat pública.

En aquest sentit, organitzar activitats formatives per tal de garantir els drets lingüístics dels valencians és un deure legal que figura en la disposició addicional segona del Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat.

Des de la Plataforma per la Llengua es considera que el sanitari va manifestar uns prejudicis lingüístics impropis d'un treballador del sector públic de la Generalitat Valenciana. L'entitat recomana al sanitari que faça un curset de valencià.

Així mateix, des de la Plataforma per la Llengua també es considera necessari que la Conselleria informe el sanitari sobre els drets lingüístics del poble valencià i que s'elabore un protocol a fi d'evitar que aquestes situacions es tornen a repetir.

Cal recordar que l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia del 2006 proclama que els valencians tenen dret a «dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua emprada» i que l'article sisé afirma que tothom té dret a usar el valencià, que «la Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües» i que «ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua». En el mateix sentit, l'article cinqué de la Llei d'ús i ensenyament del valencià explicita que «L'Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l'ús normal, la promoció i el coneixement del valencià». Finalment, l'article 54.11 del text refós d'una norma legal estatal, l'Estatut de l'empleat públic, preveu que els funcionaris «Han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·licite sempre que siga oficial en el territori».

També és important destacar que les obligacions lingüístiques es mantenen independentment que siga l'administració qui preste els servicis directament o els externalitze en una altra empresa. Així ho estableix l'article 16 de la Llei d'ús i ensenyament del valencià: «Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l'Administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.»