Els presos polítics catalans i les seves defenses veuran vulnerats els seus drets lingüístics durant el judici a la democràcia que començarà el proper dimarts. Tot i que encara no en tenen la confirmació oficial, amb tota probabilitat els líders independentistes podran emprar el català durant el judici. Això no es deu al fet que el català sigui una llengua pròpia del territori espanyol, ni tampoc perquè sigui la llengua del territori on va succeir l'acte jutjat. El dret a parlar en català per part dels acusats, en tot cas, es considerarà perquè forma part del dret a la defensa efectiva: si fossin parlants d'armeni també podrien parlar-lo. "Però amb una diferència: si fossin parlants d'armeni no haurien rebut pressions perquè no empressin la seva llengua, com la que sí que han rebut els presos en forma d'interlocutòria prèvia, tot qüestionant el dret de fer servir el català", ha denunciat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.
El Tribunal Suprem encara no ha confirmat a les defenses quin tipus de traducció utilitzarà, si simultània o consecutiva, per tal de fer possible que els líders independentistes puguin expressar-se en la seva llengua. L'ONG del català denuncia que cap dels dos casos, però, és una bona solució. "Qualsevol traducció implica que hi hagi un intermediari entre l'acusat i el tribunal i, per tant, impedeix al jutge captar tots els matisos de la defensa. Només un judici en català i amb un jutge competent en català faria possible el ple dret a una defensa efectiva i a un procés judicial amb totes les garanties", ha assegurat Escuder. El dret fonamental a la defensa garanteix que el processat pugui rebatre davant del jutge o el tribunal, i per això la immediatesa i espontaneïtat necessàries fan inevitable que el ple exercici a la defensa només pugui ser en la llengua materna de l'acusat i de les defenses. Quan els missatges es tradueixen es perden matisos, accents i llenguatge no verbal. De fet, segons doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal Constitucional, el dret a un procés penal just requereix que el tribunal pugui examinar de forma directa i personal l'acusat i que, per tant, pugui valorar-ne qualsevol gest, dubte, matís o inflexió en les seves manifestacions. El fet que dins d'un estat plurilingüe només una de les comunitats lingüístiques tingui dret a parlar en la seva llengua en els tribunals que comprenen tot el territori és una discriminació, un gaudiment de drets i llibertats que no queda assegurat per raó de llengua i pertinença a una minoria nacional. Així ho recull el Conveni Europeu de Drets Humans i també la Constitució Espanyola.
"Un altre cas flagrant de discriminació lingüística"
La Plataforma per la Llengua assegura que el fet que les defenses no puguin utilitzar la seva llengua materna, llengua en què se senten més còmodes i segurs, i que els acusats no puguin fer-ho sense intermediaris, comporta una clara discriminació per raó de llengua. "És un tracte totalment discriminatori, només cal comparar-ho amb el cas d'un ciutadà espanyol castellanoparlant: ell sí que podria dirigir-se al Tribunal Suprem en la seva llengua materna, la llengua amb què millor podria defensar-se d'una acusació infame de molts anys de presó", ha denunciat Escuder.
Si el judici se celebrés a Catalunya, els presos polítics i les defenses sí que tindrien el dret a emprar el català, però, a diferència de les democràcies plurilingües avançades, els tribunals centrals espanyols només parlen i entenen una llengua. Aquest fet seria impensable a Bèlgica o el Canadà, on els seus tribunals de rang màxim funcionen en totes les llengües oficials del país. Tot i així, però, la Plataforma per la Llengua assegura que el Tribunal Suprem està contradient una sentència de l'Audiència Nacional (816/2018) que considera que aquell tribunal actuava com a extensió del jutge del lloc d'origen dels acusats. És a dir, la Plataforma per la Llengua conclou que, si el Tribunal Suprem actua com a extensió del jutjat de Catalunya, ha de mantenir la possibilitat de tenir un procés judicial en català, tal com recull la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per Espanya.
"Parlar en català no hauria de ser revolucionari"
Finalment, la Plataforma per la Llengua denuncia que és una pràctica habitual de l'Estat espanyol dissuadir els ciutadans i les seves defenses d'utilitzar la seva llengua materna davant la justícia. El 75 % dels advocats que treballen en català han rebut requeriments il·legals, pressions o suggeriments de deixar de fer servir la seva llengua als tribunals, segons posa de manifest l'entitat. Per això, la Plataforma per la Llengua denuncia que aquesta situació de qüestionar contínuament uns drets que haurien de ser naturals distorsiona clarament les actuacions i situa les defenses en una decisió que és injust que hagin de prendre: si els acusats parlen en català al judici pot interpretar-se com un acte de protesta, i si ho fan les defenses, directament serà considerat com un acte de desobediència al tribunal. "Aquesta situació posa en evidència que estem davant d'un Estat que és lingüísticament supremacista, que veu la diversitat com un problema i no com una riquesa. Parlar en català no hauria de ser un acte revolucionari", ha defensat Escuder. "Queda clar que estem davant d'un judici polític que vulnera drets fonamentals. Un judici que no serà ni just, ni en català", ha sentenciat.
"Com sempre, a la Plataforma per la Llengua estarem amatents i farem un seguiment exhaustiu del desenvolupament del judici. Ens posarem a disposició dels observadors internacionals per assessorar-los sobre les vulneracions dels drets lingüístics durant el judici", ha indicat el president de l'entitat.
