El juliol de l'any passat la Plataforma per la Llengua va publicar un informe que denunciava que la gran majoria de les pàgines web oficials de l'Administració General de l'Estat espanyol ignoraven el català i tractaven els parlants d'aquesta llengua pròpia de l'Estat com a ciutadans de segona categoria. Es tractava dels llocs web del legislatiu; l'executiu, els seus ministeris i organismes derivats; el judicial; el Tribunal Constitucional; el Banc d'Espanya, i els organismes autònoms. Un any i mig després i amb un canvi de govern entremig, la situació no ha canviat. De fet, amb el PSOE i Pedro Sánchez la situació ha empitjorat lleugerament.
La llengua catalana és parlada a Espanya per més de 10 milions de ciutadans, l'equivalent al 20 % de la població. Aquests ciutadans, també els que tenen el català com a llengua primera, familiar o habitual, contribueixen amb els seus impostos a mantenir l'Administració General de l'Estat. Tanmateix, amb data 2018 el català segueix absent en pràcticament dos terços de les pàgines web oficials d'aquesta Administració, que actua com si a Espanya només hi visqués una sola comunitat lingüística: si l'informe de la Plataforma per la Llengua del 2017 mostrava que el 64,17 % de les pàgines web estatals no tenien cap versió en llengua catalana (163 de les 254 pàgines observades), la xifra el 2018 de pàgines oficials sense versió en català és del 64,64 %, o el que és el mateix, 170 de les 263 pàgines observades (l'increment de pàgines respecte del 2017 s'explica per la reestructuració i el desdoblament d'alguns ministeris i organismes després del canvi de govern del juny). Pel que fa al 35,36 % de pàgines que sí que contenen continguts en català, el 2018 un 19,39 % ho fa residualment, en alguns menús estàtics, sobretot en la primera pàgina de navegació (el 2017 la xifra era del 19,69 %), un 14,83 % inclou el català parcialment (14,17 % el 2017) i només un 1,14 %, 3 pàgines comptades, tenen una versió completa en català (el 2017 la tenien un 1,57 %, 4 pàgines en total). També cal apuntar que la pràctica totalitat de pàgines web governamentals que tenen penjats formularis i arxius PDF només els ofereixen en castellà, una situació absurda si es té en compte que la llei (l'article 5 del Reial Decret 1465/1999, de 17 de setembre, pel qual s'estableixen criteris d'imatge institucional i es regula la producció documental i el material imprès de l'Administració General de l'Estat) obliga les dependències físiques de l'Administració en territori on el català és oficial a oferir formularis bilingües, cosa que significa que els ciutadans catalanoparlants perden drets a internet, quan en principi aquest mitjà hauria de ser-los molt més propici. Alguns dels tràmits més rellevants que els ciutadans no poden fer en català a internet són el pagament de l'IVA, la consulta de la referència cadastral de l'habitatge o la petició de l'Informe de Vida Laboral a la Seguretat Social.
Els dos altres elements de respecte lingüístic a les pàgines web oficials de l'Estat que la Plataforma per la Llengua va estudiar el 2017 tampoc no han millorat amb l'arribada de Pedro Sánchez. La majoria dels portals oficials de l'Administració General que presenten algun contingut en català presenten faltes d'ortografia i errors lingüístics importants, com ara frases sense sentit i barreges del català i el castellà: específicament, el 76,34 % del 35,36 % de portals amb algun contingut en català tenen aquesta mena de problemes (el 2017 era un 73,60 %). D'altra banda, l'Administració General de l'Estat practica assíduament el secessionisme lingüístic, això és, tractar les variants del català de Catalunya i les Illes Balears per un costat i les del País Valencià per l'altre com si fossin llengües diferents, el «català» i el «valencià», i aquesta actitud no només no s'ha corregit durant el 2018 sinó que ha augmentat: a dia d'avui el 38,71 % del 35,36 % de pàgines amb algun contingut en català el tracten com si no fos una sola llengua, mentre que el 2017 ho feien el 30,10 %.
|
Presència del català |
Recompte |
Percentatge |
|
Inexistent |
170 |
64,64 % |
|
Residual |
51 |
19,39 % |
|
Parcial |
39 |
14,83 % |
|
Completa |
3 |
1,14 % |
|
Total general |
263 |
100 % |
|
De les pàgines amb presència del català |
Recompte |
Percentatge |
|
Contenen faltes i errors lingüístics |
71 (de 93 en català) |
76,34 % |
|
Fan secessionisme lingüístic |
36 (de 93 en català) |
38,71 % |
Espanya incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Des d'un punt de vista legal, aquesta situació de relegació i menyspreu de la llengua catalana és inacceptable. L'Administració General de l'Estat té l'obligació de disposar de versions de les seves pàgines web oficials en llengua catalana. L'any 2001, Espanya va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), un tractat internacional promogut pel Consell d'Europa que fomenta l'ús de les llengües minoritàries i protegeix determinats drets als seus parlants. La CELRoM està estructurada de manera que els estats puguin seleccionar diferents graus de protecció lingüística per a les seves llengües regionals o minoritàries i Espanya va optar pel nivell més alt de respecte per a les llengües catalana, basca i gallega. Entre les obligacions que va contreure hi ha les de «garantir que les autoritats administratives usin les llengües regionals o minoritàries» i «posar a l'abast de la població formularis i textos administratius d'ús freqüent en les llengües regionals o minoritàries, o en versions bilingües», ambdues contemplades a l'article 10 de la CELRoM. Actualment, bona part de les comunicacions amb el sector públic i els tràmits administratius estan informatitzats, i això significa que per complir amb els preceptes d'aquest tractat internacional cal que les pàgines web oficials estiguin disponibles en català. En aquest sentit, l'informe de la Plataforma per la Llengua del 2017 va explicar que en el seu últim report sobre l'aplicació de la carta, el quart, corresponent al període 2010-2013, el Govern espanyol afirmava que en el camp de les pàgines web oficials s'haurien fet «avenços importants», que hi hauria hagut un «augment considerable de la presència de les llengües cooficials» i que les pàgines web de tots els ministeris i de bona part dels seus organismes oferirien tota mena de tràmits i serveis en aquestes llengües. Aquesta sorprenent versió de la realitat, que ratlla les fake news, es repeteix en el cinquè informe espanyol sobre l'aplicació de la carta, publicat a principis d'enguany i corresponent al període 2014-2016, que afirma que cal remarcar que s'ha produït una «traducción de las páginas web de los Ministerios y organismos públicos estatales», que si ha existit és molt parcial i deficient.
Les afirmacions tendencioses del quart informe del Govern espanyol que l'Administració General de l'Estat havia inclòs el català a les seves pàgines web van ser prou convincents perquè el Comitè d'Experts de la CELRoM, en el seu quart report d'avaluació, felicités Espanya per la «millora considerable». Tanmateix, el Comitè també va advertir que en molts casos els portals web oficials només oferien en català un primer nivell de navegació o els menús estàtics i que no s'havia fet prou per assegurar «la presència de totes les llengües regionals o minoritàries als serveis públics estatals». La Plataforma per la Llengua està convençuda que el diagnòstic del Comitè d'Experts en el seu cinquè report d'avaluació, encara pendent de publicar, serà el mateix.
La situació del català no ha millorat amb el Govern del PSOE i Pedro Sánchez
Tot i que quan era a l'oposició el PSOE va presentar diverses iniciatives que defensaven una major inclusió del català i que el partit va presentar una pregunta parlamentària al Govern de Mariano Rajoy sobre la poca presència del català a les pàgines web oficials, des que Pedro Sánchez és al Govern de l'Estat no hi ha hagut cap canvi en positiu per al català en aquest àmbit. De fet, en alguns casos hi ha hagut un retrocés: per exemple, la pàgina web del ministeri del PP d'Educació, Cultura i Esport tenia una presència residual del català; ara que el ministeri s'ha desdoblat en dos, el Ministeri d'Educació i Formació Professional i el Ministeri de Cultura i Esport, cap de les dues pàgines ministerials té res en català.
El 13 de febrer del 2017 el portaveu del grup socialista al Congrés va presentar a la mesa d'aquesta cambra parlamentària la Proposición de ley orgánica de reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística de España, que entre altres coses preveia l'obligació que «los contenidos completos de la información institucional o la atención ciudadana» que fos «divulgada u ofrecida a través de Internet u otros medios electrónicos desde las sedes electrónicas u otras páginas web de los órganos de la Administración General del Estado» i els seus organismes derivats estiguessin redactats «en castellano y en todas las lenguas españolas oficiales». En el mateix sentit, el 9 de febrer del 2017 els diputats socialistes Meritxell Batet i José Zaragoza van presentar dues preguntes al Govern Rajoy inquirint per la situació del català a les pàgines web de l'Estat, i van formular una proposició no de llei per normalitzar el català en aquest àmbit. Després de més de sis mesos de govern del PSOE, no s'ha percebut cap canvi en aquest sentit.
La Plataforma per la Llengua s'ha posat en contacte amb Meritxell Batet per demanar-li que el seu govern posi solució a la marginació del català en la xarxa i que el partit sigui conseqüent amb les seves postures i promeses quan era a l'oposició. De fet, cal apuntar que tot i la retòrica plurilingüística i plurinacional del PSOE, encara ara la pàgina web del partit només és accessible en castellà. La Plataforma entén que cal passar de les paraules als fets i que en l'àmbit de de les pàgines web de l'Administració un primer pas seria esmenar el Reial Decret 1465/1999 esmentat abans perquè la protecció del català en els impresos, formularis i tràmits de l'Administració central s'ampliï als portals oficials.
