Martí, ja hi som: 23 de setembre! Any 2018, 6 anys que no ens veiem... però et tenim ben present, segurament molts cops sense ser-ne conscients, però a la Plataforma per la Llengua sempre hi ets: la teva manera de fer va quedar "fixada" a l'entitat. I, per descomptat, tots els que et vam conèixer i tractar et continuem tenint molt i molt present.
Com sempre, el 23 de setembre et faig un breu resum de què ha passat al país i a la Plataforma per la Llengua en aquest darrer any. Enguany l'objectiu no serà fàcil, han passat tantes i tantes coses...
Comencem per l'entitat. Què fem a l'ONG del català? Doncs com ja deus suposar, treballar tot el que podem, com fem sempre, per assolir la plena normalització del català en tots els àmbits. Continuem creixent tant en socis -ja ens apropem als 18.000- com en expansió territorial. Hem obert delegació a les Illes i hem començat a treballar de manera regular amb les entitats de la Catalunya del Nord. Hem continuat i augmentat la feina: pla integral de Barris a Ciutat Meridiana i al districte sud de Sabadell, campanyes per millorar la situació de la música en català, el català al món de l'empresa, continuem demanant al Govern que apliqui la legislació en matèria lingüística, treballant cada cop més en àmbit internacional, revisant legislació, etc. Malauradament, molta gent ens continua donant feina: Seat es nega a utilitzar el català un cop més en el seu nou vehicle, malgrat que deien que el millorarien, l'Estat espanyol, com era d'esperar, continua posant pals a les rodes sempre que pot i altres coses que ja et pots imaginar...
Per acabar aquest resum de l'entitat, t'explicaré que enguany hi ha un territori destacat a la Plataforma per la Llengua, petit però amb una alta càrrega simbòlica: l'Alguer! Hem fet el llibre-disc Mans manetes, que s'ha repartit amb gran acollida a les escoles, hem fet el documental Un pentagrama com un carrer, que ha estat altament celebrat, com hem pogut comprovar en la recent visita a la ciutat i en la nostra participació a la festa de Les Maries. També hem participat en la nova llei d'ensenyament del Parlament sard i hem contribuït que posi el català al mateix nivell que el sard. Ara ja estem treballant per tal que a partir del proper curs aquesta llei s'apliqui de manera adient i l'alguerès es comenci a aprendre de manera regular a les escoles.
I al país? Ostres, tu! Aquí sí que serà difícil resumir-te aquest darrer any!! A veure si me'n surto... per començar, el 20 de setembre del 2017 les anomenades forces de seguretat espanyoles van assaltar diverses seus del Govern (la més destacada, la Conselleria d'Economia) per tal d'intentar evitar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La gent havia decidit decidir, com et deia l'any passat, i es va mobilitzar -sempre de manera pacífica i democràtica-, primer el mateix dia 20 i després el dia del referèndum. El dia 1 d'octubre l'Estat va demostrar que ha perdut el nord i cap sentit de la seva funció real en un país democràtic: van estomacar de valent per tal d'intentar impedir un referèndum normal. D'una banda se'n van sortir: els observadors internacionals van haver de dir, lògicament, que el referèndum no havia pogut comptar amb les garanties adients. Però, per l'altra, van fer que moltíssima gent veiés definitivament que aquest Estat no pot ser el que volem la majoria de catalans! Si a la Plataforma per la Llengua diem que un estat que no respecta els drets lingüístics no pot ser el nostre, la societat majoritàriament diu que un estat que exerceix violència descarnada i injustificada per voler votar no pot ser mai el nostre. La gent definitivament s'ha empoderat i mai més res no tornarà a ser igual a Catalunya.
Després del 20-S i de l'1-O, l'Estat va continuar: tenim ostatges polítics i gent a l'exili!!! (Recordes que t'ho deia en la carta oberta de l'any passat?) Doncs en Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez, el vicepresident Junqueras i el conseller Forn porten quasi un any en presó preventiva... Flipes, eh?! Doncs espera, espera... la Carme Forcadell, sí, la nostra Carme, porta 185 dies tancada per permetre un debat al Parlament. També tenim en Raül Romeva, en Josep Rull, en Jordi Turull i la Dolors Bassa tancats! Aquest és el que volen que sigui el nostre estat? Han perdut el nord, si és que mai l'han tingut. Ja veus... ara vindrà el judici, diuen que al gener, i ja et dic que seran condemnats a una colla d'anys de presó. Ho tinc claríssim! Tant de bo m'equivoqui, però...
Després de tot això, aplicant el resultat del referèndum, el MHP va declarar la independència i la va aturar per poder negociar. La "negociació" que va oferir l'Estat va ser l'empresonament, i els que no estan empresonats és perquè van marxar abans a Europa. I els jutjats europeus què han dit? Doncs claríssim: que no! Que no hi ha ni rebel·lió ni sedició! Com és normal. Després d'aquesta "negociació" va venir la següent etapa: el 155 mal aplicat, en què ens van suspendre el ja minso autogovern que teníem! Però... sembla que per exigències europees van haver de convocar eleccions ben aviat i l'independentisme va tornar a tenir majoria absoluta! Els hem demostrat del dret i del revés que no canviarem d'opinió i que aquest no és el camí... Però molt em temo que no ho volen veure!
Ara tenim el president Puigdemont a Brussel·les i el president Torra a la Generalitat, esperem que facin bona feina i puguin fer que la voluntat majoritària dels catalans es faci realitat.
Bé, ja veus que el darrer any ha estat distret. Però no et pensis, aquest proper apunta bé també! I, com sempre, a la Plataforma per la Llengua continuarem fent tot el que puguem per tal que tinguem els mateixos drets que els parlants d'altres llengües.
T'ho explicaré d'aquí a un any!
