En concret, el passat 15 de juny el BOE va publicar una ordre del ministeri de Foment, dirigit per Ábalos, que imposa als administradors de les infraestructures ferroviàries l'obligació de publicar a la seva pàgina web la declaració sobre la xarxa «en idioma castellano y, al menos, en otra lengua oficial de la Unión Europea». Aquesta mena de normes que imposen exclusivament el castellà -o el castellà i altres llengües, però no pas el català- són una constant històrica de tots els governs espanyols. Com denuncia regularment la Plataforma per la Llengua -la darrera vegada arran del decret de formació del mateix govern Sánchez-, l'administració espanyola exerceix un tracte discriminatori envers les diferents llengües autòctones del territori que controla, tot privilegiant el castellà i relegant la resta.
La norma aprovada per Ábalos, l'Ordre FOM/642/2018, modifica una disposició anterior, l'Ordre FOM/897/2005. La norma antiga imposava el castellà indirectament, ja que preveia la publicació de la declaració sobre la xarxa al BOE, que opera preferentment en llengua castellana. La nova norma, en canvi, obliga a l'ús del castellà de manera explícita, ja que ordena que aquestes declaracions es publiquin en llengua castellana a internet. La declaració sobre la xarxa és un document que detalla les característiques, normes, terminis i altres aspectes d'una infraestructura ferroviària, amb l'objectiu de donar una informació completa i fiable a les empreses que vulguin sol·licitar d'operar-hi.
Cal dir que el principal administrador ferroviari, l'empresa pública ADIF, compleix al peu de la lletra la norma socialista i té disponible a la seva pàgina web la declaració sobre la xarxa en castellà i en anglès. La versió en català del document no existeix, i a la pàgina web d'ADIF en aquesta llengua només s'ofereix en castellà. De fet, el portal no existeix realment en català, ja que si bé aparentment es deixa l'opció a l'usuari de navegar-hi en aquest idioma (en versions en «català» i en «valencià»), les informacions només apareixen en castellà. Es tracta d'un problema generalitzat de les pàgines web oficials dels organismes de l'Estat: la Plataforma per la Llengua va denunciar l'any passat que només un 1,6 % d'aquests portals es troben plenament operatius en llengua catalana i, per tant, els parlants de llengua castellana són els únics de l'Estat que l'opció rebre la majoria d'informacions oficials en la seva llengua.
