La Plataforma per la Llengua ha fet el seguiment de les preguntes escrites presentades pel diputat del PDeCAT al Congrés, Sergi Miquel,[1] en relació amb les fronteres audiovisuals dels mitjans de comunicació en llengua catalana. Es tracta de deu preguntes que van des de l'aplicació de la Directiva europea 2010/13/CE, reguladora de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals, fins a la reforma del marc jurídic vigent, requerida en una sentència del Tribunal Constitucional a finals del 2012 per tal que TV3 tingui cobertura normativa al País Valencià. A mitjan octubre, el Govern espanyol va publicar una única resposta a les deu preguntes, que ha estat analitzada i contrastada per l'entitat.

La conclusió extreta és preocupant: no tan sols per la vaguetat del text, que no respon amb informació clara i precisa cap de les deu preguntes, malgrat que s'hi demanava informació, planificació i calendari d'actuacions concretes del govern; sinó, sobretot, perquè s'hi dona una rèplica indubtablement falsa. S'afirma que, fins avui, cap comunitat autònoma no ha portat a terme la facultat de destinar els canals públics autonòmics gestionats directament a l'emissió de canals públics d'altres comunitats autònomes amb afinitats lingüístiques i culturals; i que tampoc s'han signat els acords pertinents. Així, la resposta del govern espanyol nega, per exemple, l'existència de la reciprocitat dels canals públics TV3CAT i IB3Global i la signatura del conveni que valida el compromís d'ambdós governs o l'existència d'altres convenis signats en matèria de reciprocitat audiovisual, com ara el del Govern de Catalunya i el d'Aragó l'any 2010.

La Plataforma per la Llengua considera que la resposta del Govern espanyol és del tot inadmissible tenint en compte que és el principal responsable de gestionar i legislar sobre el sector audiovisual en el marc estatal. L'entitat critica la incompetència d'aquest govern davant del que podria ser una manca de coneixement de la realitat audiovisual dels mitjans de comunicació en català o -més greu encara- una voluntat deliberada de negar els acords i les actuacions dutes a terme pels diferents governs, com el català o el balear.