Durant els mesos de juliol, agost i setembre, divuit normes noves han imposat el castellà o exclòs el català als territoris de parla catalana. Es tracta de deu normes d'origen estatal que exigeixen l'ús del castellà (amb oblit de la resta de llengües de l'Estat) i de vuit normatives europees que imposen llengües oficials dels estats membres (el català no és llengua oficial d'Espanya) o de la Unió Europea (el català tampoc no és oficial en el pla comunitari, pel vet dels principals partits polítics espanyols). Aquestes són les dades que ha recopilat la Plataforma per la Llengua després de fer una anàlisi detallada de la normativa lingüística publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Les 18 normatives discriminatòries d'aquest trimestre se sumen a les 45 que ja s'havien aprovat des de l'1 de gener. El primer trimestre, les imposicions del castellà i les marginacions del català havien estat 16, mentre que el segon trimestre s'havia assolit la xifra espectacular de 29 normes lingüísticament discriminatòries. De l'1 de gener al 30 de setembre, l'Estat ha imposat el castellà en terres catalanoparlants fins a 37 vegades. Durant el mateix període, les institucions europees han aprovat normes que són perjudicials per al català 26 vegades; en 10 casos, per privilegi de les llengües oficials dels estats membres; en 14 casos, a favor de les oficials de la Unió Europea; i en 3 casos, a favor tant de les oficials dels estats com de les de la Unió.
Aquest trimestre, el gruix de les normatives discriminatòries amb el català es concentra en la documentació obligatòria: fins a 12 regulacions noves perjudiquen aquesta llengua a favor d'altres (gairebé sempre, del castellà) quan cal presentar informació i dades a l'Administració. Les altres 6 normatives noves es reparteixen entre els àmbits dels ajuts, l'educació, l'etiquetatge i els requisits individuals.
Algunes de les novetats més significatives d'aquest trimestre són les següents:
1) La "Orden" APM/769/2017, de 27 de juliol, obliga que la documentació necessària per a sol·licitar beques de formació pràctica d'universitaris relacionades amb la política agrícola estigui redactada en castellà o s'hi trobi traduïda de manera oficial. També exigeix que els aspirants dominin el castellà, amb absoluta independència d'on puguin fer les pràctiques, si en territoris castellanoparlants o catalanoparlants.
2) El "Real Decreto" 768/2017, de 28 de juliol, estableix que una de les obligacions de la Direcció General d'Integració i Coordinació d'Afers Generals de la Unió Europea és "la promoció i defensa de la llengua espanyola a les institucions de la UE". Aquesta norma no fa cap menció equivalent del català, fet que posa en relleu la identificació única de l'Estat espanyol amb la llengua castellana.
3) Una "Resolución" de 21 de setembre de la "Dirección General de Empleo", que publica i regula el conveni col·lectiu del sector de la construcció, reconeix una sèrie d'instruments bàsics per a combatre-hi la sinistralitat laboral. Una de les mesures que preveu aquesta "Resolución" és proveir els treballadors d'una sèrie d'elements formatius i informatius, entre els quals destaca un suport oficial per als immigrants que desconeguin el castellà. No hi ha cap previsió d'assistència per a aquells que desconeguin el català, treballin on treballin.
Com a darrer apunt, cal remarcar que si sumem les 10 normatives discriminatòries d'origen estatal d'aquest trimestre a les que l'Estat espanyol ha aprovat des que la Plataforma per la Llengua va començar a recopilar-les el 2014, arribarem a l'espectacular xifra de 280 normatives estatals lingüísticament impositives en quatre anys. Això hauria de dur a una reflexió molt profunda sobre la ideologia lingüística que domina l'estructura de l'Estat espanyol, que menysprea les llengües diferents de la castellana, i hauria de dotar-nos d'eines per a combatre els discursos especiosos segons els quals el català és una llengua imposada, mentre que el castellà s'estén de manera natural i sense coercions.
