Estrasburg, 24 d'octubre.- La Plataforma per la Llengua ha iniciat aquest dimarts unes jornades de treball a Estrasburg amb l'objectiu d'obrir línies de treball amb les institucions europees per aconseguir més protecció del català en els procediments legislatius de la UE i per millorar el seu estatus legal a Europa. En aquest sentit, diversos representants de l'entitat mantenen contactes amb representants del Consell d'Europa i amb eurodiputats en què els exposen la feina que fa l'entitat i la voluntat de col·laborar per millorar els resultats dels processos legislatius comunitaris. La delegació l'encapçala el president de l'entitat, Òscar Escuder, acompanyat de la directora, Neus Mestres, i de diverses persones de l'executiva.
Entre les peticions, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que "demanem als eurodiputats que en la mesura de les seves possibilitats insisteixin al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que compleixi el compromís electoral quan va presentar la seva candidatura a la presidència en què va dir que no posaria obstacles a que el català pugui ser parlat al plenari".
D'altra banda, també s'han exposat als diputats les discriminacions lingüístiques que pateixen els catalanoparlants i la necessitat de millorar que es compleixin els acords bilaterals entre Espanya i les institucions europees perquè funcionin bé les comunicacions escrites en català entre ciutadans catalanoparlants i la Comissió Europea. Aquest és un procés massa lent i burocratitzat, tal com ha pogut constatar la Plataforma per la Llengua: la mateixa carta enviada a la CE en català i en castellà, la resposta a la primera arriba diverses setmanes més tard que la segona.
Escuder ha explicat que els eurodiputats s'han interessat abastament per la situació política de Catalunya i s'han solidaritzat contra la repressió i els empresonaments que propicia el govern espanyol contra la ciutadania catalana. A tall d'exemple, l'eurodiputada belga Helga Stevens té al seu despatx una papereta de l'1 d'octubre emmarcada al costat d'un cartell amb el text 'Yes dialogue, no violence'.
Trobada amb el Consell d'Europa
Òscar Escuder ha explicat també que dilluns al vespre es va reunir amb el Cap del Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Sixto Molina, per avaluar el compliment d'aquesta per part del govern espanyol, una revisió que es farà l'any 2018. En l'informe elaborat per l'ONG del català, que vol aportar informació al grup d'experts, es constata que l'estat encara restringeix l'ús l'una llengua o en determina una com a preferent -fet que es va comprometre a no fer- i no garanteix que els procediments judicials es puguin fer en català. Per complir aquest punt de la CELRoM, l'estat espanyol hauria de reformar l'article 231.2 de la llei del Poder Judicial.
A més, tampoc hi ha plena reciprocitat en les emissions audiovisuals en català entre territoris transfronteres i l'estat tampoc dóna un lloc apropiat al català en la seva política cultural a l'estranger. Entre els incompliments, l'ONG del català també remarca que, en el cas del País Valencià, el compromís d'adoptar mesures de foment del valencià a la universitat són del tot insuficients ja que la presència de classes en aquesta llengua al sistema públic universitari és realment minsa. El Consell d'Europa analitzarà en detall els informes entregats a l'hora de fer l'avaluació del compliment de la carta per part de l'estat espanyol.
Les trobades institucionals amb eurodiputats al Parlament Europeu continuaran al llarg d'aquest dimecres per explicar-los la situació política del país i per oferir més col·laboració en matèria de llengua de cara a la legislació europea que pot afectar l'estatus jurídic del català. Aquest dimarts l'ONG del català s'ha trobat amb els eurodiputats Nils Torvalds, Helga Stevens, Matt Carthy, Mark Demesmaeker i Izaskun Bilbao
